Les interioritats de Tsunami Democràtic amenacen a ERC amb una greu crisi i un deteriorament de la seva imatge accelerat. Ja no és només per les informacions que encara poden aparèixer sobre dirigents com Marta Rovira, Xavier Vendrell, Oriol Soler o Ruben Wagensberg, sinó per la utilització que els seus rivals polítics independentistes poden fer d’aquestes informacions. “ERC ha jugat sempre amb dues baralles i amb les cartes marcades. Va aprofitar els contactes que Josep Lluís Alay o Víctor Terradellas havien tingut amb fonts russes par desgastar Junts per Catalunya, desmarcant-se ostentosament del tema. Però quan se sàpiguen exactament els contactes i les actuacions que han tingut els seus dirigents, possiblement el tema serà fins i tot molt pitjor que el de les relacions de Junts amb Rússia”, explica una font independentista a EL TRIANGLE.
Un dels dirigents que està a la diana és Ruben Wagensberg, que en el sumari que té obert l’Audiència Nacional sobre Tsunami apareix amb el sobrenom de Konan. Seva era la responsabilitat d’elaborar els comunicats de la plataforma clandestina, sempre sota la supervisió de “la jefa”, és a dir, Marta Rovira, àlies Matagalls.
A Wagensberg, una part de l’independentisme té moltes ganes d’enganxar-lo. Acusat des de certs cercles de ser “el viatger pijo de la mesa del Parlament”, els seus detractors l’acusen de ser un “actiu absentista”. Un fòrum independentista advertia aquest mes d’abril que el sobrenom de Konan no li venia pel personatge de l’heroi de còmic del regne de Cimmeria, sinó “pel detectiu Conan dels dibuixos anime”. El personatge, creat per Gosho Aoyama, és una de les icones de l’univers japonès d’anime. Li recordaven en aquest fòrum, a més, que “es va escapar de vacances d’estiu el 2022 a Mèxic sense signar els actes del Parlament. Absentista i estressat, quina combinació més estranya”.
Però malgrat les crítiques de determinats sectors, a ERC hi ha l’ordre de tancar files al voltant dels implicats en Tsunami Democràtic, entre altres coses perquè està en la corda fluixa el prestigi de la seva pròpia secretària general, Marta Rovira. “Tot són conjectures. No hi ha ni una sola prova de les greus acusacions que s’han filtrat a la premsa”, diuen a ERC en descàrrec dels seus dirigents. Aquestes acusacions expliquen que en la cúspide de la piràmide de Tsunami hi havia Marta Rovira i, a sota seu, Wagensberg i Xavier Vendrell. A continuació, hi havia els capitans de Tsunami, dependents directament d’aquest últim.
Sobre Wagensberg, hi ha alguna possibilitat que la seva causa pugui ser traslladada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), una opció a la qual Fiscalia no s’oposa, ja que Wagensberg és aforat en aquesta comunitat, a causa de la seva condició de diputat al Parlament.
La batalla contra el sumari, doncs, es plantejarà per una doble via: als mitjans de comunicació i als tribunals. Hi haurà una guerra mediàtica i una guerra jurídica que els responsables d’ERC estudien en aquests moments. La meta és la mateixa: controlar el relat i minimitzar en la mesura que sigui possible el desgast que es pugui produir per noves i gairebé probables filtracions sobre l’estructura de Tsunami i el seu funcionament. Especialment important es considera la investigació, encara en marxa, de les converses telefòniques dels principals implicats, Marta Rovira i Xavier Vendrell, així com de negocis a Colòmbia, Suïssa, Rússia i altres països de l’Est. En el punt de mira dels investigadors s’hi situa una empresa russa amb un paper crucial en tot el procés, però amb un protagonisme absolut especialment en la celebració del referèndum. Pel que sembla, d’aquesta empresa es va derivar l’èxit que tot pogués estar a punt per votar.Perquè això fos possible, van haver de treballar moltes persones des de llocs clau de l’Administració. La teoria que hi ha damunt la taula és que un important dirigent en actiu va filtrar determinats documents que van acabar il·legalment en mans alienes per obra i gràcia d’aquesta empresa russa, una actuació que podria comportar penes de presó pels que van permetre que es materialitzés. I en aquest episodi s’està tractant de delimitar el paper que va jugar en tot això Marta Rovira.
La secretària general d’ERC estava preparant, precisament, la seva tornada a Espanya després de l’estiu del 2023, però la filtració del sumari de Tsunami aquest mes d’abril ha desbaratat els seus plans. Ha deixat de buscar escola per als seus fills i ha deixat de somiar tornar i emprendre una nova vida política des de Barcelona. Ella, igual que Carles Puigdemont, no trepitjarà Catalunya fins que no tingui la completa seguretat que no serà detinguda i que no es pot dictar contra ella cap ordre de detenció.
Preparatius d’una guerra
Des de determinats cercles propers a Puigdemont es preparen per a la guerra contra ERC. Els objectius són, principalment, Marta Rovira i Xavier Vendrell. A la primera, se la titlla de covarda i xivata, mentre que al segon se li recrimina el seu gran ego i que guarda va al seu telèfon les captures de pantalla de les videoconferències de l’estat major del procés i de la preparació del referèndum. “És un error garrafal, i a més denota una prepotència innegable de Vendrell”, raona un dirigent independentista.
L’ofensiva de Junts tindrà també dos vessants: d’una banda, es passaran comptes sobre el paper d’ERC quan als cercles propers a Puigdemont se’ls demonitzava pels seus intents de contacte amb l’Administració del Kremlin. En aquest sentit, es posarà en evidència el “cinisme” d’Esquerra i els exabruptes d’alguns dirigents republicans contra el paperot dels juntaires, com les mofes de Gabriel Rufián, per exemple. Els distanciaments pel cas Borràs han servit per tirar gasolina al foc de la discòrdia entre les dues formacions, i han enverinat encara més les seves relacions.
El segon vessant de l’ofensiva de Junts es traduirà a remarcar la traïció dels republicans en crear la taula de diàleg amb el Govern espanyol, una iniciativa en la qual Junts no va poder influir i que mai li perdonarà a ERC. Al mateix temps, tractaran de remarcar de manera especial l’entesa d’Esquerra amb Òmnium Cultural, l’organització rival de l’Assemblea Nacional Catalana. Aquesta última ha seguit al dictat les consignes de Puigdemont i del Consell de la República, però Òmnium s’ha mantingut al marge, la qual cosa serà, fet i fet, un greuge més que JxCat tindrà present a l’hora de passar comptes.
ERC coneix els plans i es prepara per contrarestar-los. Però en el pla jurídic prepara una estratègia específica. El març passat, l’advocat d’Oriol Soler, un altre dels implicats en el sumari de Tsunami que instrueix l’Audiència Nacional, va demanar aixecar el secret de sumari per tenir accés a les diligències íntegres. En la seva al·legació, l’empresari i activista addueix que el seu nom es va vincular a Tsunami després de les investigacions del jutge Joaquín Aguirre en el sumari Volhov. Els detalls d’aquesta investigació van ser després enviats a l’Audiència Nacional, en inhibir-se el jutge Aguirre en favor del magistrat Manuel García Castellón. Soler al·lega també que la causa porta 42 mesos sota secret de sumari, la qual cosa excedeix el límit legal, encara que el jutge que instrueix el cas argumenta que està a l’espera que li responguin a unes comissions rogatòries a l’estranger. Però en l’escrit que demana l’aixecament d’aquest secret, l’advocat assegura que Soler “està sent víctima d’una persecució policial i judicial injustificada, ideològica, i víctima d’una investigació prospectiva”.
Cinc sumaris oberts
Soler no és l’únic que vol que s’aixequin secrets sumarials. La seva iniciativa és similar a la qual també van prendre Diana Riba (portaveu republicana al Parlament Europeu i esposa de Raül Romeva) i Josep Maria Jové, denunciants contra les empreses NSO Group i OSY Technologies SARL per presumpte espionatge en el cas del Catalangate. La titular del jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona, Eva Moltó, que instrueix les denúncies de suposats espiats, ja va demanar informació “al CNI sobre la compra del programari Pegasus i la seva utilització –tot i que limitada als senyors Jové i Riba– i la presa de declaració de la senyora Casteleiro Llamazares com a directora d’aquesta entitat per tal que informi sobre aquests aspectes”. És a dir, sobre la intervenció dels seus telèfons. Aquesta iniciativa, no obstant això, només tindrà com a objectiu “la confirmació d’haver utilitzat aquest programa”, i en cap cas es revelarà informació del que els serveis secrets van arribar a descobrir. Així ho va disposar l’Audiència Provincial. La magistrada, després d’aquesta interlocutòria, va acordar demanar al Consell de Ministres que desclassifiqui informació secreta relacionada amb l’ús de Pegasus pel que fa a Jové i Riba.
La decisió va provocar un comunicat d’Esquerra, que considera que amb això “augmenta la pressió a l’Estat espanyol per donar explicacions sobre el Catalangate”. Andreu Van den Eynde, advocat de Jové i Riba, va arribar a dir que “estem posant l’Estat espanyol i les seves estructures en escac i, sobretot, estem més a prop de saber la veritat”. És massa optimisme. És cert que a ERC s’ha començat a gestar des de fa mesos una estratègia destinada a fer aparèixer aquest partit com una víctima de persecució ideològica per part de l’Estat espanyol, però això no significa que els seus dirigents estiguin del tot blindats. Marta Rovira va enviar una dura carta a l’ONU acusant Espanya de perseguir Esquerra pel fet de ser independentista i va aconseguir que cinc relators de l’organisme internacional signessin un escrit conjunt en el qual mostren la seva preocupació per aquesta persecució. Sense tenir la versió de les autoritats espanyoles, els relators no van més enllà, i demanen que l’Estat espanyol aclareixi les acusacions. Però les informacions que poden aparèixer encara en relació amb Tsunami poden desbaratar les seves pretensions.
En resum, els dirigents republicans apareixen en cinc sumaris diferents: a part del relacionat amb Tsunami, que és a l’Audiència Nacional, a Barcelona es porten causes contra ells als jutjats d’instrucció números 1 i 13. En el primer, està imputat Xavier Vendrell; en el 13, són acusats, entre altres, Josep Maria Jové i l’actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó. Per contra, en el jutjat 20 apareixen dirigents d’ERC com a denunciants en el cas del Catalangate i en el jutjat d’instrucció número 32 es troba la denúncia interposada per Roger Torrent i Ernest Maragall també per suposat espionatge a través de Pegasus. L’estratègia és utilitzar els dos jutjats en els quals els republicans són denunciants per torpedinar les causes en les quals són acusats. Perquè el que s’investigui i es decideixi en un d’aquests jutjats pot afectar el procediment dels altres. I això compta per a tots els procediments, per la qual cosa els sumaris en els quals els dirigents republicans són acusadors es poden veure també afectats pel desenvolupament de les causes en les quals ells són acusats. Per això, el blindatge d’ERC no és a prova de bales (informatives). És només una cuirassa que va destinada al consum dels seus propis activistes.
