Han estat nombrosos els socis del Barça que s’han queixat, sorprès i alarmat davant de la perspectiva d’autoritzar com a prova d’identificació un registre de veu, i fins i tot s’ha negat a acceptar-la. Tot i que la verificació personal mitjançant aquesta prova és legal i reconeguda per la llei, és la primera vegada que es fa servir per al procés d’actualització del cens d’un club de futbol, en aquest cas el Barça.
L’ocurrència va ser doble per part de la junta de Joan Laporta, i també doblement sorprenent. D’una banda, la iniciativa de revisar el cens va sonar des del primer moment estranya i poc compatible amb l’eliminació de les limitacions i les restriccions imposades per les juntes de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu sobre l’entrada de nous socis, limitada a familiars directes, així com la transmissió de seients des del 2011. Laporta, per tant, va tombar aquestes barreres i va decretar l’accés universal com havia promès, una mesura oposada per complet a la política social anterior i iniciada, a més, amb el famós cens del 2012, que va destapar les existències de més de 10.000 carnets i abonaments exclusivament dedicats a l’especulació i la revenda d’entrades que va ser per a l’única cosa que va servir l’absurd projecte de Joan Laporta i de Ferran Soriano del Gran Repte. El cens de Rosell del 2012, per tant, va servir per posar ordre en aquest desgavell social fomentat en el primer mandat de Laporta, igual que comença a passar ara.
D’altra banda, a més d’emprendre una actualització del cens que només podria afectar la regularització de la titularitat dels abonaments a nom de titulars morts, també va causar sorpresa la introducció d’identificació per veu, sense haver un registre previ dels més de 140.000 socis.
Al cap de poques setmanes, la junta ha hagut d’interrompre el procés perquè els socis no ho entenien, molt menys els que puguin patir mudesa, que n’hi ha i no ho hauran encaixat bé, al·legant problemes tècnics. La veritat és que era un sense sentit seguir amb un mètode del tot defectuós i inadequat, ja que el que es pretén amb aquest repàs del cens és comprovar, presencialment, la seva identitat o bé a distància mitjançant una prova de vida i censal al lloc de residència per als que hi viuen a l’estranger. Un altre cop el soci es queda sense veu en aquests temps laportistes.
