La presentació de dues querelles criminals al jutjat de Tremp contra l’exdirectora de la residència de la gent gran, Remei Navarri, i el Patronat de la Fundació Fiella per la pèssima gestió en la prevenció de la pandèmia de la covid-19 en aquest centre –que va provocar la mort de 64 padrins i padrines, a finals de l’any 2020- portarà cua. En efecte, segons ha pogut saber LA VALIRA, la identitat d’aquestes dues extreballadores que han presentat la demanda correspon, en realitat, a dues monges de la Congregació de Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria.
Aquesta Congregació, fundada l’any 1899 per la monja Mare Maria Güell, originària de Valls (Alt Camp), es dedica a l’atenció de malalts i gent gran. També són conegudes com les monges de la vetlla. L’orde té la Casa General a Cervera i, des de l’any 1907 estava vinculada a la Fundació Jaume Fiella de Tremp, primer a l’hospital i, després, a la residència, on tenien cura dels interns, conjuntament amb els treballadors i treballadores contractats.
ELS DOS VICARIS GENERALS, TOCATS
Les querelles criminals interposades per les dues monges –és molt possible que n’arribin d’altres d’idèntiques al jutjat en els pròxims dies- toquen directament el “nucli dur” del Palau Episcopal de la Seu d’Urgell, que ocupa l’arquebisbe Joan-Enric Vives, copríncep d’Andorra. En efecte: Remei Navarri, l’exdirectora de la residència on es va produir aquesta massacre de padrins i padrines, és la germana de mossèn Ignasi Navarri, vicari general del Bisbat.
Per la seva banda, mossèn Josep Maria Mauri, també vicari general i representant personal del copríncep episcopal, era, en el moment de produir-se aquesta catàstrofe sanitària que va commocionar Catalunya per la seva extrema crueltat i virulència, el “factòtum” de la Fundació Fiella. Aquesta Fundació és una síntesi de l’aliança de poder Convergència-Bisbat que, durant dècades, ha controlat aquesta comarca.
A banda de mossèn Josep Maria Mauri, que té la distinció de “sacerdot de Sa Santedat”, també formaven part del Patronat de la Fundació l’exalcalde convergent de Tremp, Joan Ubach; l’exregidor Jordi Serra i el rector de la parròquia, mossèn Joan Antoni Mateo, traspassat l’any 2021, que n’era el president.
DENÚNCIA DE LA FISCALIA
Que dues monges de la Congregació de Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria facin el pas de presentar sengles querelles als jutjats contra la germana del vicari general, mossèn Ignasi Navarri, i el patronat de la Fundació Fiella, que controla l’altre vicari general del bisbat, Josep Maria Mauri, és un fet remarcable. Demostra, d’un cantó, la indignació d’aquesta comunitat religiosa, que també va patir durament el contagi massiu de la pandèmia a la residència de Tremp, resultant afectades cinc monges.
De l’altre, es considera una mesura de protecció jurídica de la Congregació de Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria davant les possibles conseqüències de la denúncia que, el febrer de l’any passat, va presentar la Fiscalia de Lleida per “homicidi imprudent” contra els màxims responsables de la residència de la Fundació Fiella, entre els quals hi havia una monja. Aquesta querella està, actualment, en fase d’instrucció i s’ha ampliat el termini d’actuacions fins al pròxim mes d’agost.
Aquesta Congregació compta, actualment, amb unes 300 religioses. Les monges desenvolupen les seves activitats assistencials i caritatives en centres ubicats a Catalunya (la Pobla de Segur, Cervera, Salt, Vilassar de Dalt, Lleida, Barcelona…), Madrid, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i el País Basc; a l’estranger, tenen presència a Roma, Portugal, Perú i Brasil.
LA FESTA DE LA CASTANYADA
Les dues querelles presentades per les monges de la Congregació de Missioneres Filles de l’Immaculat Cor de Maria tenen el mateix argument: la residència Fiella de Tremp va celebrar la Festa de la Castanyada 20 dies abans del brot de covid detectat el 19 de novembre de 2020, que va acabar amb la mort de 64 dels 142 residents.
Segons informa l’agència ACN, les denunciants creuen que això és “un suposat delicte contra la seguretat en el treball en considerar que la llavors directora, Remei Navarri, i el Patronat de la Fundació Fiella van posar en risc els treballadors -a més dels residents- permetent aquesta festa i incomplint les mesures sanitàries. En les querelles s’hi aporten imatges de la festa, a què ha tingut accés l’ACN, en què es veuen residents de diverses plantes barrejats, sense mascareta i sense respectar les distàncies”. En aquesta notícia reproduïm una d’aquestes fotos.
EN PLE SEGON ESTAT D’ALARMA
La festa es va fer el 30 d’octubre de 2020, durant la segona onada de la pandèmia, quan les mesures anticovid de la Generalitat impedien trobar-se en grups de més de sis persones i obligaven a dur mascareta, entre d’altres. El 25 d’octubre de 2020, el govern espanyol havia aprovat el segon estat d’alarma.
A les querelles presentades per les dues monges, segons l’ACN, “s’hi incorpora informació, plànols i fotografies per il·lustrar que per la castanyada del 2020 es van barrejar usuaris a la ‘sala del parquet’, on es va celebrar la festa i es van estar elaborant panellets. S’hi veuen usuaris de la planta d’homes (planta baixa), la planta 0 (edifici nou), la planta 1 i la planta 2, tots junts i en alguns moments sense mascareta”.
“LA FESTA PODRIA HAVER ESTAT LA CAUSA DE L’INICI DEL BROT”
Segons recullen les querelles, a les quals ha tingut accés l’ACN, la celebració de la festa de la castanyada del 2020, que es va fer sense respectar les mesures sanitàries, “podria haver estat la causa principal de l’inici del brot de covid a la residència”.
Les monges denunciants consideren que “la llavors directora de la residència, amb el beneplàcit dels membres del Patronat, va fer una ‘mala gestió’ pel que fa a la implementació de mesures i precaucions anticovid, com ara que no es prenia la temperatura als treballadors”.
Segons les fonts consultades per LA VALIRA, les primeres declaracions judicials relacionades amb aquestes dues querelles estan previstes al jutjat de Tremp a començaments del mes de maig pròxim.
