L’independentisme català ha implosionat amb el cas Borràs. La condemna de la presidenta de Junts per Catalunya (JxCat) ha deixat tocat de mort el front sobiranista i ha provocat fortes tensions internes en Junts. Els quatre anys i sis mesos de presó i 13 anys d’inhabilitació que li van caure a Borràs per falsedat documental i prevaricació han estremit la classe política catalana i no han deixat indiferent a ningú.
Obren també un futur incert en el mapa de l’independentisme. Ara s’han de recompondre les trinxeres. Laura Borràs ha volgut ser màrtir i no ho ha aconseguit. Ni tan sols entre els seus: a les files de JxCat, no provoca unanimitats, perquè una part important del partit veu amb recel la seva permanència al capdavant de la formació després de ser condemnada per corrupció. La gran paradoxa és que Junts per Catalunya, el partit antigament anomenat Convergència, que va haver de canviar de nom per no aparèixer vinculat al 3%, estigui presidit ara per una convicta per corrupció.
És cert que hi ha un sector de l’independentisme, el més extremista, que vol convertir-la en la seva heroïna particular, encara que sigui a costa de distorsionar la realitat més enllà dels límits normals. Perquè no s’ha d’oblidar que Borràs és defensada per una porció indepe, un petit exèrcit de “gremlins” disposats a apuntar-se a un bombardeig: Quim Torra, Josep Costa, Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Jaume Alonso-Cuevillas, Rai López Calvet, Héctor López Bofill, Lluís Llach, Antonio Baños… i pocs més. Tot així, lluny de concitar crítiques, la seva condemna va provocar un sonor silenci en la major part de l’independentisme. És molt eloqüent que només un grapat dels seus surtin a defensar-la, tot i que sigui amb una gran quantitat de mitjans i fent tant soroll com si fossin un exèrcit.
Curiosament, en aquesta guerra, Jordi Turull, secretari general de Junts i excap de files de CiU al Parlament, i Antonio Baños, excap de files de la CUP al Parlament, diuen una cosa en comú: “El cas Borràs és un lawfare de llibre”. Turull ho va dir en roda de premsa i Baños ho va deixar per escrit. “Tot el suport. Com a qualsevol represaliat per la Causa General (sic) contra l’independentisme. Gent de pagueta: no ens dividireu”, va tuitejar el cupaire, contradient als seus companys de files.
Tots dos s’han apuntat al particular Matrix de Borràs, amb una màxima que ella mateixa s’encarrega de propagar als quatre vents: “La meva innocència o culpabilitat no la pot determinar un tribunal polititzat que actua al servei de la unitat d’Espanya”. Negant la legitimitat del tribunal, nega la seva pròpia condemna, justifica els seus actes i blanqueja la corrupció.
Els partidaris de Borràs i el nucli dur de Junts consideren que la sentència ha estat política per les concessions a les quals va accedir el tribunal. L’exvicepresident del Parlament Josep Costa ho va definir així: “La sentència de Barrientos imposa a Laura Borràs una pena de presó que ell mateix admet que és desproporcionada, i atorga la decisió sobre si l’ha de complir al Govern espanyol, la continuïtat del qual pot dependre del partit que ella presideix. Però no és un judici polític, nooo!”, va comentar el jurista.
ERC i la CUP discrepen
També Hèctor López Bofill abona aquesta teoria: “Això de recomanar l’indult parcial és perquè fins i tot Barrientos & Co passen vergonya per la monstruositat que han comès. La vergonya que no tenen a ERC i a la CUP, que s’acarnissen amb la MHP Laura Borràs tot i ser perfectament conscients de la injustícia de tot plegat”. L’exrepublicà assegura, a més, que la líder de Junts “ha estat condemnada sense proves. El menyspreu de la majoria del tribunal per la ruptura de la cadena de custòdia i per la violació de drets fonamentals durant la investigació ha estat pròpia d’un òrgan dedicat a la persecució política”.
López Bofill vaticina que, malgrat tot, “la carrera de Laura Borràs continuarà endavant i encara amb més força”. Però si la líder de JxCat mira dins del seu partit, podria tenir un ensurt de mort: una part gens menyspreable de Junts no està d’acord amb la seva estratègia, la d’aferrar-se a la presidència de JxCat i no dimitir de la presidència del Parlament.
És la política de terra cremada: “Després de mi, el caos, el no-res”. En el cas Borràs és important parar esment als matisos. “Per cortesia i solidaritat, tots els dirigents de Junts han de recolzar-la malgrat la condemna. Però cal fixar-se en els detalls: Xavier Trias, per exemple, ocupat en la carrera municipal en aquests moments, va considerar la seva condemna desproporcionada i, per això, injusta. I li va donar el seu suport ‘en el camí dels recursos’. Què vol dir amb això? Que una cosa és el suport en les qüestions legals, però una altra cosa és el suport incondicional a una estratègia determinada. I Trias, igual que la majoria dels dirigents de JxCat, li donaran suport en la interposició dels recursos, però no estan d’acord amb el seu posicionament d’aferrar-se a les presidències”, diu un company de files de la condemnada.
Des d’ERC i la CUP es considera que el cas Borràs no és un “affaire” de condemna política, sinó de males pràctiques lligades amb la corrupció. Un cas de Codi Penal de llibre. La seva posició contrasta amb la del cercle més proper a Borràs, que insisteix que és lawfare. Amb això, volen blindar la seva presidència. El 2022, Borràs, preveient el que podria passar, va fer canviar els estatuts del partit perquè un militant condemnat per corrupció no hagi d’abandonar els seus càrrecs si es considera que ha estat condemnat per lawfare. Aquesta és una apreciació subjectiva: només ella i els seus defensors més acèrrims ho veuen d’aquesta manera, per la qual cosa té l’excusa per no dimitir com a presidenta de JxCat.
Però això pot implicar problemes dins de la formació. El secretari general, Jordi Turull, ha rebut crítiques i és acusat de posar-se de perfil en el cas Borràs. “El secretari general està en una posició de debilitat davant de Borràs. Encara que la major part dels quadres dirigents que provenen de l’antiga Convergència són crítics amb la permanència, ell no s’atreveix a dir res. Ni tan sols va convocar la cúpula del partit per parlar del tema. La seva única decisió va ser defensar-la aferrissadament. Però amb això està erosionant la imatge exterior de Junts i, a més, eixamplant una esquerda interna que li pot provocar un cisma a termini mitjà”, expliquen fonts de la formació independentista.
“Un pas al costat”
L’estratègia de Borràs, de moment, és anar capejant el temporal, resistir i apel·lar al Suprem, per després anar al Constitucional i, finalment, a Europa. Tot per retardar l’aplicació de la condemna. Però no l’hi posaran fàcil: la Junta Electoral Central, que ja va retirar l›acta de diputats a Quim Torra o al cupaire Pau Juvillà, pot obligar-la també a ella a deixar l’escó abans que es pronunciï el Suprem. I això implicaria que, de sobte, perdria la batalla del Parlament. Seria un seriós cop a la seva defensa. En aquests moments, doncs, necessita embolicar-se amb l’estelada i proclamar que se la condemna per independentista, no per corrupta.
El nucli dur situa les seves esperances en un editorial de Vilaweb, que fa de caixa de ressonància de les seves tesis i d’òrgan oficial dels posicionaments més extremistes del sobiranisme junter: la seva lectura del cas és que és un assumpte de lawfare per apartar de la vida política Borràs: “Tenim davant, doncs, una sentència mal concebuda, mal resolta, plena de dubtes, com a final d’un trajecte judicial insòlit. No hi ha cap precedent en què un cas semblant a aquest rebi una condemna de presó i, de fet, fa tota la sensació que el tribunal, precisament, intenta no crear-lo. Perquè tot és tan prim i tan agafat pels cabells, que el precedent que es crearia a partir del judici de Laura Borràs podria portar la gran majoria de la classe política a les portes de la presó. D’ací ve la demanda de l’indult”. És, per tant, l’excusa perfecta per qualificar la sentència de política i justificar la continuïtat de Borràs al capdavant de JxCat. Fins i tot al capdavant del Parlament, contravenint el reglament que Junts, ERC i la CUP van fer aprovar.
En el sector postconvergent de JxCat, no obstant això, s’opina que la continuïtat de Borràs és una qüestió personalista i fa mal “al país i al partit”. Un destacat dirigent ha plantejat en diverses reunions internes que cal provocar “un pas al costat de Laura Borràs. No seria la primera. Altres abans que ella el van haver de fer, tant al nostre partit com en altres. Però el que no pot fer és supeditar la imatge de tot un partit a la seva conveniència personal”. A més, consideren que no s’han de repetir els errors del passat i vincular al partit a casos clamorosos i mediàtics de corrupció.
Pot la intransigència de Borràs trencar Junts? No és segur, però hi ha motius per concloure que, si no deixa la presidència durant les pròximes setmanes o mesos, s’aniran produint baixes a Junts. Pot haver-hi una sagnia, encara que no hi hagi una fugida massiva. I amb el grapat de militants que té, només li falta ara al partit una fractura interna. Sí que apunten al fet que el partit no pot deixar en la cuneta la seva presidenta perquè “no s’entendria”. I proclamen que el partit sempre ha de fer costat, per solidaritat, al seu líder.
