La història jutjarà, amb el temps, si la continuïtat d’Ansu Fati al Barça, el propòsit i afany actual del jugador, acaba sent una bona decisió. L’actitud és la d’algú jove, valent i motivat que, malgrat les adversitats i les evidències que avui no s’assembla gens -o molt poc- al davanter que va enlluernar el Camp Nou i el món als seus inicis, es resisteix a tirar a la tovallola i resignar-se a un paper de suplent al Barça de Xavi.
Aquesta setmana el seu cas s’ha posat d’actualitat per la inoportuna irrupció mediàtica del seu pare, Boti Fati, que no ha tingut una altra idea millor que deixar-se anar en una ràdio de Madrid expressant el seu gran disgust i malestar per la manera com tant l’entrenador, Xavi, com la direcció de futbol, Mateu Alemany (sobretot), estan maltractant el seu fill.
Per a Bori, el dorsal 10 de Barça hauria de ser titular indiscutible i disposar dels minuts que altres companys seus sí que estan tenint per demostrar les seves qualitats: “Si depengués de mi -ha dit- ja no estaria jugant al Camp Nou, potser el portaria al Sevilla”.
La rebequeria no ha fet més que complicar-li la vida a un futbolista que està vivint un calvari afegit al drama patit durant dos anys a causa d’una lesió de menisc mal reparada. Encara que el Dr. Ramon Cugat, que el va operar fins a tres vegades sense èxit, li doni la culpa a una deficient recuperació, la veritat és que Ansu Fati no és el primer futbolista del primer equip del Barça que, després de passar per les mans o el quiròfan de Cugat, ha acabat, desesperadament, en mans d’altres metges o, directament, sense poder tornar a jugar al nivell previ a la lesió.
Per més que el seu pare el vegi amb aquests ulls que reclamen a crits la titularitat, el cert és que Ansu ha perdut aquella màgia de les dues primeres temporades per la senzilla raó que el genoll, encara que apte per a l’entrenament, no el deixa fer les jugades genials i espectaculars que es proposa realitzar als partits. Li segueix faltant, des de la seva última recaiguda, aquesta espurna de golejador infal·lible i imprevisible.
El seu cas té semblances amb el de Samuel Umtiti, un defensa exiliat per la premsa catalana, víctima d’un assetjament i d’una persecució periodística com mai no s’havia vist mai amb l’única finalitat d’erosionar la gestió de l’anterior junta directiva de Josep Maria Bartomeu. Umtiti va ser renovat abans del Mundial del 2016 de Rússia, en què es va proclamar campió, i es va convertir en un central admirat i aplaudit al Camp Nou.
Quan va tornar del Mundial, afectat per una lesió de complicat diagnòstic, el central va preferir no passar pel quiròfan com recomanaven els metges del Barça, el genoll no va millorar mai i el succés va donar peu a tota mena d’especulacions. Tot i que tot indica que en aquest Mundial va forçar per jugar en alguns partits, la interpretació preferida de la premsa catalana va ser acusar Bartomeu d’haver-lo renovat estant lesionat. Aquesta va ser la versió que més convenia en un moment clau i decisiu de l’ofensiva laportista contra la junta de Bartomeu.
Amb Ansu, la manera de fer de la junta de Laporta no deixa cap escletxa al dubte, ja que va ser renovat i blindat amb una clàusula de 1.000 milions i premiat amb el 10 que acabava de deixar Messi quan feia un any que no jugava a conseqüència del disbarat del Dr. Cugat, persona d’absoluta confiança de Laporta.
No va importar ni es va avaluar en aquell moment el risc d’una altra recaiguda o d’efectes pitjors com la impossibilitat de recuperar la millor versió de Fati malgrat els seus coneguts problemes del genoll després d’un any sense trepitjar un terreny de joc. El que és sorprenent d’aquell cop d’efecte, sens dubte mediàtic i propagandístic perquè Laporta necessitava tapar el dramàtic error d’haver fet fora Messi sense contemplacions, va consistir a blindar un futbolista que un any abans ja havia estat blindat per Bartomeu amb un generós augment de contracte i una clàusula de 400 milions.
Acabat d’arribar Laporta a la presidència va concórrer un altre fet destacat: el canvi de representant de Fati a favor de Jorge Mendes, que va afavorir l’exagerada aposta per aparentar que Fati havia estat gairebé un fitxatge seu.
La sensatesa i la dinàmica pròpia del futbol suggeria que, tenint un bon contracte com li havia signat l’anterior president, Ansu Fati podia estar tranquil sobre el seu futur, fos quin fos l’abast dels errors mèdics que va tenir la mala sort de patir.
El temps ha demostrat que aquell supercontracte no era necessari ni oportú, ja que, a més, Laporta va posar sobre les espatlles d’un futbolista massa jove una pressió excessiva com fer oblidar Messi amb els seus gols.
La conseqüència va ser que Fati es va lesionar de certa gravetat al cap de poc temps, trobant-se en la tessitura d’escollir entre passar pel quiròfan o aferrar-se una recuperació més tradicional, no invasiva, fart de les males experiències. El resultat d’evitar el bisturí no ha respost a les millors expectatives, Fati arrossega dubtes físics i certa rigidesa a l’hora d’expressar el seu futbol, cosa que ha provocat aquest escenari de crisi dins el seu propi entorn familiar i el del seu agent, Jorge Mendes, també insatisfet amb aquest escenari.
La sort de Fati és que, a diferència d’Umtiti, el cor mediàtic que podia haver destrossat la seva carrera si hagués enfocat els fets com una perversió de la gestió de Laporta, que el va renovar sense necessitat -un favor a Mendes, sens dubte-, Ansu i el president compten amb el seu absolut favor, comprensió i suport. Millor per a ell. Ha d’aprofitar aquesta percepció i context tan favorable abans que se li compliquin les coses si futbolísticament no remunta.
Igualment, va ser un error d’embalum, per part de Laporta, descarregar a les seves espatlles el pes de substituir Messi donant-li el dorsal i abusant de la seva il·lusió sense abans haver-lo permès recuperar la forma i tota l’esplendor del seu talent.
Ara s’enfronta a la possibilitat que a Laporta li interessi més un traspàs que abonar aquesta confiança que tant necessita el jugador, ara és el moment en què ell i la seva família coneixeran el veritable Laporta. Que es preparin per a un estiu molt complicat.
