No caldrà arribar al dia del judici final del cas Negreira per conèixer la totalitat dels detalls sobre la relació enrevessada, inintel·ligible i terriblement sospitosa entre el clan dels Negreira i el Barça, que, a més, es va complicant amb nous documents que podrien relacionar part dels fets amb una derivada del cas Soule, que investiga una trama de desviament de fons i l’obtenció d’ingressos irregulars per part d’Ángel María Villar, l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol cessat en el seu dia per un desviament de 22 milions. En el cas Soule està directament investigat l’expresident de la Federació Catalana de Futbol Andreu Subies per l’ús de fons de la Federació i de la Mutualitat de Futbolistes que, en bona part, se sosté per la comptabilitat absolutament opaca de Josep Contreras, exdirectiu de la Federació, home de confiança absoluta de Villar i també membre de la Comissió Esportiva del Barça Atlètic en diferents èpoques i situacions.
La cataracta de documents filtrada des de diferents fonts està permetent conèixer l’entrellat i, fins i tot, la picaresca del que ha passat, molt abans que la Guàrdia Civil faci la investigació que li ha encomanat Silvia López Mejía, la magistrada de suport del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona encarregada de la instrucció. De Silvia López Mejía ja ha transcendit que va ser víctima d’un robatori recent al seu domicili i que el 2008 va acabar sent multada amb 150 euros pels Mossos d’Esquadra com a resultat d’una discussió en un control d’alcoholèmia en què va donar positiu (0,48 mg per litre, per sobre dels 0,3 permesos).
A aquest ritme gairebé no quedaran secrets sobre les relacions entre els protagonistes d’un embolic que, això no obstant, segueix presentant llacunes com el veritable paper del fill de José María Enríquez Negreira, coach de professió, Javier Enríquez, les activitats del qual a l’entorn blaugrana es vinculen directament a les de Josep Contreras, mort el desembre passat.
D’una banda, el seu pare, l’exàrbitre Enríquez Negreira, nega que participés directament en el negoci familiar, tot i que ho ha fet d’una manera confosa en la declaració davant de la Fiscalia de fa mesos, prèvia a la detecció d’un principi d’Alzheimer:
-¿Per què cobrava (el seu fill) Javier de DASNIL?
-(Negreira) Per gestionar DASNIL quan jo estava malalt.
-¿El seu fill Javier feia informes arbitrals per a Dasnil?
(N) No.
-¿Entre els serveis que vostè facturava a Futbol Club Barcelona incloïa informes elaborats pel seu fill?
-(N): No.
Aquesta declaració entra directament en conflicte amb les evidències conegudes en el sentit que durant els darrers anys dels pagaments investigats s’han aportat centenars d’informes elaborats pel fill a través de la cruïlla de factures entre una societat de Josep Contreras i la de Javier Enríquez i de Josep Contreras amb el Barça, mitjançant una petita trama de refacturació que, segons ha establert la Fiscalia, hauria proporcionat a Contreras 153.000 euros en comissions, saltant-se el codi ètic del FC Barcelona sense que actués la Comissió d’Ètica i Transparència que va acabar presidint Maria Teixidor.
La Fiscalia, que no els havia pogut conèixer al seu moment perquè Josep Contreras els guardava personalment, ara pot disposar d’una nova càrrega de material que, segons han establert fonts periodístiques, ha estat aportat per mediació de LaLiga, que tenia coneixement de la seva existència per haver-se personat en el cas Soule. Es tracta d’informes procedents de l’escorcoll del domicili i la seu social de les empreses de Josep Contreras, que reportaven detalls i anàlisis sobre arbitratges i àrbitres dels partits del Barça i també de rivals com el Reial Madrid.
Cal preguntar-se si aquests informes i el seu contingut es duplicaven; és a dir, si per part seva el pare també confeccionava els seus propis treballs o es limitava a assessorar confidencialment qui fos del club. En aquest sentit, la mateixa declaració d’Enríquez Negreira afegeix més enigmes, ja que, d’una banda, confirma que va estar cobrant del Barça durant 13 anys (s’interpreta que des del 2005 al 2018) i, de l’altra, assegura que els seus interlocutors van ser Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, amb els quals es veia “com a molt, sis cops a l’any”.
La via Contreras-Javier Negreira seria paral·lela a la del pare i, potser, finalment estava vinculada a aquest cas Soule, cosa que no evita en cap cas que Contreras, com a mà dreta de Villar per als assumptes catalans, no hagués participat en l’establiment de les condicions i els efectes posteriors dels pagaments regulars des del Barça al vicepresident dels àrbitres.
Javier Negreira, això no obstant, no figura en la causa com a investigat, segons algunes fonts, perquè el seu pare hauria volgut assumir la possible càrrega penal que se li pogués atribuir. Altres revelacions apunten que la seva actitud col·laborativa amb la Fiscalia, juntament amb l’existència d’informes que avalarien el cobrament de les factures, ha fet minvar l’atenció i l’agressivitat de la investigació cap a la seva figura, molt més després de demostrar-se que entre les factures cobrades per mediació de Contreras i la refacturació al Barça hi ha una substancial diferència. La Fiscalia sospita que el FC Barcelona va ser objecte d’una estafa pel sobrepreu afegit. Javier Enríquez, finalment, aporta, a diferència del pare, una cartera de clients àmplia i no reduïda a la dependència en exclusiva dels seus serveis al FC Barcelona.
Tot i això, també han aparegut informacions que acrediten converses via Whatsapp entre Javier Enríquez i Albert Soler presumint dels errors de l’àrbitre Jesús Gil Manzano durant el partit de tornada de les semifinals de Copa del Rei entre Barcelona i Atlètic de Madrid de la temporada 2016- 2017. “Els errors en decisions (penal i gol anul·lat) van ser a favor del Barcelona, encara que va estar pèssim en la manera de dirigir el partit. Les targetes correctes, excepte Busquets. Recorda, per favor, el que et vaig dir (missatge anterior) de Luis Suárez. Parlem quan vulguis…” Confidències que no ajuden a aclarir el perfil d’un personatge que acompanyava els àrbitres al Camp Nou i al Miniestadi amb regularitat. Els empleats del club que preguntaven als seus superiors per la presència, la identitat i les funcions de Javier Enríquez rebien sistemàticament la mateixa resposta: “És un delegat del Col·legi d’Àrbitres, que ve a fer l’informe”. Cap de les dues coses no eren certes.
Josep Maria Bartomeu, per part seva, va puntualitzar, a preguntes de l’Agència Tributària, que desconeixia absolutament els pagaments directes a Enríquez Negreira, i va negar, a més, haver mantingut aquesta mitja dotzena de trobades actuals amb l’exnúmero dos del Comitè Tècnic d’Àrbitres, donant per fet que els informes i els serveis en matèria arbitral els prestava Javier Enríquez i no Josep Maria Enríquez.
Un cas que es torna cada vegada més delirant quan, per la seva banda, Enríquez Negreira va deixar dit a la Fiscalia que el Barça li pagava perquè “així estaven tranquils que al comitè arbitral no hi havia decisions en contra del Futbol Club Barcelona, que tot era neutral”. I que entra de ple en el surrealisme quan, admetent que pel seu càrrec al Comitè Tècnic Arbitral no percebia cap remuneració, argumenta que no calia “perquè jo ja cobrava del Barça”.
L’última és que, a més, des de la seva empresa, i amb els diners que rebia del Barça, els feia regals als àrbitres com targetes personalitzades, pernils, entrades per a partits de futbol o mariscades, i, fins i tot, sandvitxeres i torradores, adquirides mitjançant factures amb què va intentar, sense èxit, desgravar en la declaració d’IVA. Tot plegat, de bojos.
