El Delta de l’Ebre, un indicador clau de l’emergència climàtica

Menys sediments, menor cabal, més salinitat i més risc de temporals com el Gloria

Concentració de diferents entitats a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar mesures en defensa del Delta

La fragilitat del Delta de l’Ebre és una evidència contrastada, però no hi ha consens sobre les accions a implementar, a causa de la complexitat de l’ecosistema ebrenc i del grau de deteriorament assolit. Per evidenciar la importància de preservar el Delta i el riu, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Diàspora Ebrenca, Xarxa per la Justícia Climàtica i Aigua és Vida estan impulsant un calendari de mobilitzacions tant a poblacions de l’Ebre com a Barcelona.

En declaracions a EL TRIANGLE, Josep Sabaté, representant de Diàspora Ebrenca, alerta de la forta reducció de sediments del Delta, així com de la reducció del cabal del riu, a causa de “l’acció humana, la manca de cabals per l’ús extractivista del riu pels regadius i les hidroelèctriques, i també per la mateixa acció dels embassaments, que estan retenint els sediments”. Segons el seu parer “el temporal Gloria va ser la constatació de la fragilitat del Delta de l’Ebre”, i en un context d’alerta climàtica, cal estar atents a factors desestabilitzadors com l’arribada de noves tempestes, la pujada del nivell del mar o la sequera. Sabaté admet que “la situació és greu” i reclama que “la fragilitat del Delta sigui un símbol de la lluita contra el canvi climàtic al nostre país. Ens queda lluny la imatge de l’os polar a qui se li fon el gel. Aquí tenim un territori que pot desaparèixer, i cal prendre una decisió com a societat i com a país”.

L’esperança del territori és el Pla de Protecció del Delta de l’Ebre, que ha d’esdevenir el full de ruta a curt, mitjà i llarg termini. El Ministeri per a la Transició Ecològica està ultimant el document, però les organitzacions mobilitzades consideren que “va tard”, i que “no pot ser que ja hagin passat tres anys del devastador pas del Gloria pel Delta i no hi hagi un pla”.

El cap de Costes del Ministeri de Transició Ecològica a Tarragona, Antoni Espanya, admet, en declaracions a EL TRIANGLE, que el Pla de Protecció del Delta es podria haver tingut abans, a finals del 2021, però “els tres interlocutors més importants del ministeri, que són la Generalitat, la Taula de Consens, i el Parc Natural, van demanar que, abans de ser aprovat, es fes una avaluació ambiental estratègica”. Segons Espanya, “aquesta tramitació és llarga i farragosa i, amb això, hem invertit tot l’any 2022”.

Reptes per al 2023

L’Estat i la Generalitat volen treballar de forma més coordinada, i per això s’ha impulsat una comissió mixta del Delta de l’Ebre. Segons el cap de Costes, “un grup de representants de cada part es reuniran periòdicament per seguir el futur Pla de Protecció, validar els projectes i fomentar-ne la coordinació”. Malauradament, arribar a acords sobre les mesures a impulsar no és fàcil al territori a causa de les diferents visions sobre l’impacte que poden generar en l’ecosistema fluvial, marítim i agrícola.

La Taula de Consens pel Delta, que aplega set municipis i dues comunitats de regants, s’oposa a retrocedir terra en dins i crear un espai de protecció de 300 a 500 metres d’ample davant del mar. Aquest espai no tindria activitat humana, implicaria expropiar al marge esquerre entre 100 i 300 hectàrees d’arròs i seria una franja protectora per mitigar els efectes de nous temporals. S’hi oposen perquè creuen que implicaria acceptar la progressiva desaparició del Delta. Com a alternativa, proposen guanyar terreny per davant i utilitzar dragues marines que mobilitzin grans quantitats de sorra submergida al mar i així combatre l’enfonsament del Delta. La Plataforma en Defensa de l’Ebre, en canvi, aposta per obligar les hidroelèctriques a fer-se càrrec de la preservació del riu i que facin baixar els sediments retinguts als embassaments. Segons Josep Sabaté, “el mar s’emporta les sorres perquè el 90% d’aquestes estan retingudes als embassaments. Si cada any el Delta s’enfonsa una mica i el mar puja una mica, tenim un problema greu i necessitem tornar a posar terres sobre els camps, per dificultar l’entrada del mar, que mata amb la sal els ecosistemes d’aigua dolça”.

En paral·lel a la tramitació del pla, Antoni Espanya exposa que el ministeri ja ha fet “moviments preventius de sorra des de les zones d’acumulació, que són els extrems de les dues penínsules, a les zones més fràgils, com el Trabucador, l’illa de Buda i la platja de la Marquesa, que és on es perden sediments”. La voluntat és fer “moviments preventius de sorra regularment amb volums importants. Ara han estat 300.000 m3, però el Delta necessita cada dos o tres anys un milió de metres cúbics per disposar d’unes amplades de platja grans”, que permetin fer front als temporals. S’estudia també l’impacte del moviment dels sediments fluvials, i es farà un assaig sobre la seva viabilitat mediambiental. Moure els sediments dels pantans no es veu clar perquè “obrir comportes de fons d’un gran embassament seria matar tota la fauna que hi ha al riu”. Espanya, però, opina que una alternativa seria “anar netejant els embassaments i reduint volums per la part de cua”, i amb un sistema de dragues i tubs anar traient sediments de forma controlada per la part del davant. Estratègies divergents en clau local que caldrà aproximar pel futur del Delta.

(Visited 138 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari