Montjuïc provoca un rebuig majoritari dels socis del Barça

Un 70% prefereix un any de moratòria i l'exdirectora general de Laporta, Anna Xicoy, inflexible al capdavant de BSM, no permetrà l'accés dels barcelonistes en vehicle: ni cotxes ni motos

Estadi Olímpic de Montjuïc

Foto: Ajuntament de Barcelona

La directiva blaugrana sembla veritablement atrapada en el laberint inextricable de les seves pròpies decisions econòmiques, socials i patrimonials. De manera especial, de les derivades de la forma i les condicions en què s’ha deixat de banda l’Espai Barça com a tal, aprovat en el seu dia per dos referèndums, per concentrar-se en una reforma exprés del Camp Nou en què Joan Laporta ha ficat tota la carn a la graella.

Per començar, la sospitosa elecció de la constructora turca Limak pesarà com una llosa en el desenvolupament d’una obra que, per ara, no compta amb un projecte constructiu actualitzat, ni llicència municipal, ni finançament, malgrat que JP Morgan, la financera de la Superlliga i preferida també de Florentino Pérez, s’ha sumat a la complicada empresa de trobar inversors capaços de deixar prestats 900 milions d’euros a Laporta, empresa on Goldman Sachs està a punt de llençar la tovallola o optar per l’única drecera possible. O sigui, prendre el control del club contra l’enorme deute a la qual el president no pot fer front ni en el millor dels seus somnis. Laporta perd temps i diners en aquesta obsessió per fitxar i gastar mentre el club navega a la deriva, i la seva vicepresidenta Elena Fort acaba d’admetre davant els socis que només el 30% dels actuals abonats tenen la intenció de renovar-lo si el Barça juga a Montjuïc la temporada que ve. Una previsió que, per descomptat, és optimista si es valora que aquest sondeig, realitzat sobre una mostra de 3.000 socis, es va fer abans d’informar-los que l’accés a l’estadi Lluís Companys estarà prohibit amb vehicle particular, sigui amb cotxe o amb moto.

Tot i que el FC Barcelona ja ha compromès 20 milions en reformes estructurals i serveis de l’estadi de Montjuïc, l’Ajuntament de Barcelona, a través de la seva empresa Barcelona de Serveis Municipals, S.A. (BSM), ja li ha avançat no només aquesta mesura extraordinàriament dissuasiva per a una majoria dels abonats barcelonistes, sinó també que anirà a càrrec del club la posada a disposició dels socis busos llançadora des de diferents punts de la ciutat fins a l’estadi, amb la recomanació expressa que, si no vol queixes i evitar situacions incòmodes, es faci càrrec del manteniment de les escales mecàniques que, des de la plaça d’Espanya, possibiliten una pujada més còmoda als que afronten a peu l’arribada al Lluís Companys des d’allà.

Ara com ara, la directiva compta, en qualsevol cas, que almenys 25.000 socis mantinguin el seu abonament i no s’acullin a la moratòria d’una temporada que s’oferirà anticipadament als que prefereixin estar tota la temporada 2023-24 sense veure el seu equip en directe, però també sense pagar la quota d’un abonament de temporada, amb un preu mitjà de 700 euros. Voldrà dir, en contrapartida, que l’àrea de Ticketing podrà disposar d’una abundant xifra de localitats per a la venda a turistes, visitants, aficionats del Barça no socis i aficionats i seguidors dels equips visitants.

Joan Laporta, en una intervenció recent, ja va avaluar que la migració a Montjuïc suposaria una recessió en els ingressos d’almenys 93 milions a falta de sumar l’efecte d’aquestes noves circumstàncies i les derivades d’un possible retard.

El que no trobarà en cap cas seran facilitats a l’hora d’organitzar la seva nova vida a Montjuïc. D’una banda, l’Ajuntament de la ciutat, amb Ada Colau o amb qui sigui alcalde després de les eleccions del maig, dona llum verda al Barça en totes les seves pretensions sobre la utilització d’instal·lacions i infraestructures. De l’altra, però, els negociadors han topat indefectiblement amb el rigor i la disciplina tarifària de la principal responsable de qui gestiona Montjuïc per part de Barcelona de Serveis Municipals que no és cap altra que Anna Xicoy, la seva subdirectora, vella coneguda de Joan Laporta.

Anna Xicoy va ser directora general del FC Barcelona durant un període concret de la presidència anterior de Joan Laporta. Va ser, de fet, la primera després que el vicepresident Ferran Soriano hagués assumit aquestes funcions interinament durant la primera temporada del seu mandat. Va exercir aquest càrrec rellevant des de l’estiu del 2004 a l’estiu del 2008, protegida per l’entorn del president i expressament recomanada pel sogre de Joan Laporta, Juan Echevarria, en el seu afany de controlar en la mesura del possible la part de l’aval que li va posar el seu gendre, amb Anna Xicoy com a primera executiva i amb Alejandro Echevarria, el seu fill, primer com a directiu fins que va haver de dimitir per l’engany sobre la seva filiació com a soci de la Fundación Francisco Franco, i després com a responsable de l’oficina d’atenció al jugador al vestidor del primer equip.

Quan va superar, amb els paranys habituals, el vot de censura i es va produir la dimissió d’un ampli sector de la junta l’estiu del 2008, Laporta va aprofitar la conjuntura per substituir Anna Xicoy per Joan Oliver després que s’haguessin manifestat diferències i problemes insalvables entre tots dos per assumptes com els d’Uzbekistan o la compra dels terrenys de Viladecans. No cal dir que, consumat el divorci de Laporta de Constanza Echevarria i altres incidents notables de caràcter familiar, Anna Xicoy s’havia convertit en una presència incòmoda que Laporta no va dubtar a treure’s de sobre com més aviat millor.

El destí, sempre capritxós, els ha creuat en un camí on l’exigència, l’elevada responsabilitat i l’obligació d’Anna Xicoy de defensar els interessos públics, com els relatius a l’ús i l’accés de l’estadi Lluís Companys de l’anell olímpic de Montjuïc, xoquen d’alguna manera amb els d’una junta directiva blaugrana que afronta una mudança amb notables despeses i que com a club de Barcelona, ni per més que centenari, arrelat i singular que sembli, no pot ser tractat amb privilegis ni facilitats respecte de la resta dels milers de societats esportives de la ciutat.

En aquest sentit, la cura i la pulcritud de BSM en el tracte i els concerts amb el FC Barcelona són indiscutiblement beneficioses i productives per a l’Ajuntament de Barcelona tant des del punt de vista de l’explotació de les seves instal·lacions com des del vessant institucional.

Seguiran les negociacions, per descomptat, però costa de creure que, en les circumstàncies actuals, el context canviarà per part dels representants municipals.

Dins del cap de molts barcelonistes comencen a ressonar i cobrar sentit les paraules de l’expresident del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, quan una vegada va afirmar que “ens sortia més barat pagar un estadi nou que seguir a Montjuïc”.

També s’entén que el pla inicial era aprofitar quatre estius per fer les obres sense moure’s del Camp Nou o que Laporta es pensés, fins i tot, jugar un any al Johan Cruyff.

(Visited 215 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari