La divisió de l’independentisme és tan real que qualsevol miratge que faci veure que hi ha una possibilitat de mantenir la unitat es ven públicament com un èxit. És el que es va intentar la setmana passada amb la convocatòria de la concentració de protesta a les portes de la cimera hispano-francesa celebrada a Barcelona.
Les provocadores declaracions del govern espanyol assegurant que se celebrava a Catalunya per escenificar la mort del procés independentista van portar les entitats a aparcar –ni que sigui momentàniament– les seves diferències per convocar una mobilització contra la cimera i l’executiu espanyol. A la festa s’hi van apuntar ràpid la gent de Junts i de la CUP. ERC, que estava pendent de la participació del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l’inici de la cimera, va trigar una mica més, però no ho va poder eludir. Amb més o menys entusiasme, els republicans van afegir-se a la convocatòria.
La complicada relació entre independentistes va acabar fent que Oriol Junqueras marxés entre crits i xiulets, i que ERC i Aragonès fossin dels més vilipendiats. Ara, a ERC veuen que van caure en una “trampa” de Junts i l’ANC, que van aprofitar la convocatòria per desgastar-los, i temen que en vinguin més.
