La resposta de les xarxes socials i de l’entorn mediàtic del laportisme no ha dubtat a deixar-se veure, a ensenyar les urpes i a actuar amb aquesta violència, supremacisme i intolerància verbal habituals quan ha sorgit l’oportunitat, especialment en aquest període abans de la Supercopa d’Espanya, quan l’actualitat oficial estava mancada d’arguments per a estar del tot tranquils. L’equip no havia estat gaire fi davant l’Espanyol, ni a casa de l’At. Madrid, deixant unes sensacions dolentes que, combinades amb les incidències de l’Espai Barça, la licitació sorprenent a favor d’una constructora turca i la fuga del directiu responsable, Jordi Llauradó, havien provocat un cert desànim i malestar intern.
Tot va canviar, però, quan va sortir al rescat el sempre servicial i disposat cos dels Mossos d’Esquadra, filtrant un informe en què especula, inventa, interpreta i sosté, sense arguments, indicis ni proves, que dos exexecutius del Barça de Josep Maria Bartomeu podrien haver comès un delicte de revelació de secrets per la filtració al diari El Mundo dels contractes de Leo Messi i de Gerard Piqué. No és la primera vegada que, per col·laborar en la implantació i consolidació del laportisme, un sector dels Mossos d’Esquadra s’aparta del sentit més elemental del deure i de la professionalitat per convertir en viral i en notícia actuacions pròpies que estan lluny de ser orgull, exemple i mostra de la imparcialitat i deontologia policial.
En el cas dels dos insults dirigits a la figura de Messi per un exexecutiu en dos correus electrònics interns, personals i completament privats, es dona la circumstància que van anar a parar als arxius dels Mossos com a resultat d’una entrada i escorcoll realitzats en el seu dia a la seu del Barça i a diferents domicilis i despatxos professionals sense una ordre judicial expressa. Va ser el resultat de la decisió d’un alt comandament del cos amb molt de poder i favoritisme cap a la figura de Joan Laporta que així ho va decidir unilateralment, portant a tal extrem aquesta discutible i injustificada actuació que, a més, es va emportar pres a l’expresident, el va tancar al calabós i el va tenir arrestat una llarga nit abans de presentar-lo davant la magistrada del cas Barçagate emmanillat.
La instrucció d’aquesta causa per part del Jutjat número 13 ja havia requerit anteriorment aquesta mateixa diligència d’entrada i escorcoll, en aquest cas duplicada pels Mossos unilateralment i amb el bolcat posterior de material que, d’acord amb la llei i les mateixes instruccions de la jutgessa, havia de ser garbellat i seleccionat estrictament en funció de l’interès i relació amb la causa.
Per què els Mossos, de sobte, utilitzen i manipulen aquest material intocable -tot el que no tingui relació amb el Barçagate– per deduir que existia una trama interna per filtrar als mitjans documentació confidencial? La resposta, contundent, l’haurien donat els mateixos tribunals si s’hagués produït en un altre país i en un altre entorn policial que no fos tan tentacular i polititzat com el dels Mossos, un cos en estat crític permanent i de convulsió interna precisament per la falta d’independència i les ingerències denunciades sobre diferents investigacions i depuracions. Es dona la circumstància afegida que la directiva de Laporta ja ha contractat tres caps de seguretat per al FC Barcelona procedents dels Mossos en menys de dos anys, el mateix període en què del cos ha protagonitzat diverses intromissions amb el denominador comú d’utilitzar material aliè a la causa per filtrar-lo als mitjans i convertir en notícia, debat i reaccions periodístiques hipòtesis i elucubracions del tot alienes a la causa.
En el seu escrit últim a la jutgessa, l’advocat de Bartomeu és molt directe quan sol·licita l’expulsió de la causa de l’informe dels Mossos, reclamant “un clar advertiment als Mossos d’Esquadra, amb les advertències oportunes, perquè cessin aquest tipus d’actuacions extraient de context aspectes que no tenen res a veure amb la causa que s’investiga i que tant perjudici estan causant”. A més, recorda a la jutgessa que els Mossos “d’una manera absolutament esbiaixada i parcial extreuen uns determinats indicis extrets completament de context”. I fa referència a la jutgessa també que “amb gran lleugeresa, s’atreveixen els Mossos, fins i tot, a qualificar l’existència d’un suposat delicte de revelació de secrets, suposem que amb la mateixa lleugeresa que ho haguessin pogut qualificar de delicte contra la intimitat personal, extrem que tampoc tindria encaix jurídic en allò a més de falsari interessadament exposat a l’informe, però que potser sí que podria tenir encaix jurídic en l’actuació d’uns funcionaris públics que desobeint obertament l’ordre judicial de cenyir-se als objectes de la investigació presenten un informe esbiaixat i manipulat”. Entén l’advocat que amb l’única finalitat de desprestigiar la imatge de Bartomeu davant dels socis i aficionats del FCB en virtut de l’enorme transcendència pública, que no penal, que acaben tenint aquest tipus d’informes.
Serà, per tant, una altra tempesta mediàtica gràcies al punt de suport que, tot i que és fals i indocumentat -amb traces d’il·legalitat, fins i tot-, ha estat ofert oportunament pels Mossos. Un context d’indefensió i de vulnerabilitat legal evidents en què aquest exèrcit d’opinadors, crítics i trobadors del laportisme degoten i s’enfanguen per més que, en essència, provinguin d’un altre desgavell policial, per desgràcia massa freqüent.
No hi ha pràcticament defensa contra aquest rodet del qual també ha estat víctima col·lateral l’expresident Sandro Rosell després de confirmar-se que declina presentar-se a les municipals de Barcelona, decisió adoptada sense soroll, amb prou feines amb un parell d’entrevistes de to baix a les quals el sector més agre i maleducat del laportisme no ha dubtat a reaccionar amb el seu acostumat estil de barri i ofensiu. “És un mentider patològic” o “Quina merda de persona”, han estat dos dels comentaris de Joel Díaz i Manel Vidal, dues de les estrelles actuals de TV3 que, com un sector dels Mossos, també es reconeixen com a soldats del laportisme per a tot allò que calgui. Per això no els falta feina, encara que no tinguin els uns i els altres, més recursos que la mentida, l’insult i la manipulació a falta d’arguments.
