Calladeta estàs més mona

Crec que pràcticament ningú s’ha escapat aquesta setmana del bombardeig de reaccions respecte la cançó de Shakira amb Bizarrap, una cançó que no ha necessitat ni promo com qui diu, i que crec que ha fet sorgir campanyes fantàstiques per part dels genis de màrqueting i xarxes socials de Casio, que ho han sabut aprofitar a la perfecció -només cal donar un cop d’ull al seu perfil de twitter.

Respecte les reaccions que precisament no analitzen el contingut musical, crec que deixen ben clar el tipus de societat en la que encara estem. Milers d’artistes s’inspiren i utilitzen els seus sentiments, les seves vivències per explicar allò que senten, per desfogar-se, per tenir el seu moment de catarsi. Sense anar més lluny fa unes setmanes algunes persones relacionaven els motius de la ruptura de Mario Vargas Llosa amb Isabel Preysler amb el seu llibre “Los vientos”, on parla d’un enamorament per la “pichula que ya solo me sirve para haver pipí”. Parlant de la Preysler i la seva vida amorosa,  també un conegut seu, Julio Iglesias, es va despatxar a gust a la cançó “Hey”, i si anem a músics més actuals podem parlar des de Ed Sheeran fins a C.Tangana, del que diuen que es va inspirar en Rosalia per a la cançó “Tu me dejaste de querer”. Això sí, de tots ells no s’ha escoltat que siguin uns ressentits, uns gossos rabiosos, ni que hagin destrossat la imatge de la seva ex. Ha estat quan una dona ha explicat simplement que el seu marit li ha estat infidel i que no ha estat a l’alçada de les circumstàncies que tothom s’ha posat les mans al cap. Clar ja ho sabem, les dones que diem les coses tal com són, som unes histèriques. Així ens han fet callar sempre. Perquè pobre home dir tot això… I jo em pregunt, aquesta cançó l’hagués escrit si ell hagués fet les coses bé? Si ell quan eren parella hagués estat prou madur com per tallar la relació quan tocava? Perquè és ell qui no ho ha fet bé, ella ara ja no li deu res, s’ho deu a ella mateixa per guarir les seves ferides. Respecte els nens, els pobres es troben al mig i certament cal anar amb compte per no ferir-los, però respecte responsabilitat parental, tampoc ha sortit cap machirulo a criticar que Piqué hagi fet sortir el seu fill de 10 anys en un espai que no és per a la seva edat.

En fi, que aquest pollastre que s’ha muntat clara-ment ens mostra que per a molts les dones encara estem més guapes si no obrim la boca, perquè ser empoderades, defensar els nostres drets i denunciar que s’han trepitjat els fa sentir tan petits tan petits que per demostrar com de grans són han de rodejar-se de persones que no els facin ombra. Una ombra que els podria haver servit, pero que ells en la seva mediocritat veuen com un destorb.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.