Els relators especials de Nacions Unides que han elaborat l’informe sobre el suposat espionatge a partidaris de la independència de Catalunya, donat a conèixer per Esquerra Republicana aquest dimarts 3 de gener, està ple d’errors i sorpreses. Una de les sorpreses que inclou aquest informe és que inclou les dades de les temptatives d’infecció que suposadament van patir diverses de les persones incloses en aquest dossier, entre les quals hi ha l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Un error clamorós comès pels relators és el que assegura que el mes d’agost del 2019 l’aleshores presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, va ser advertida pel col·lectiu canadenc que va elaborar el CatalanGate que el seu telèfon mòbil havia patit dos atacs amb el programari maliciós Pegasus. Citizen Lab, però, no va començar la seva investigació fins l’estiu del 2020. Paluzie va afirmar en un vídeo enregistrat poc després que Citizen Lab publiqués el seu CatalanGate que l’havien avisat l’agost del 2019 però va rectificar quan EL TRIANGLE va posar en evidència la contradicció que implicava aquesta afirmació i va dir que havia estat el 2020. L’informe dels relators, però, no ha corregit aquesta errada.
El CatalanGate de Citizen Lab no detalla en quines dates es van produir les temptatives d’infecció dels telèfons mòbils de les persones suposadament objectius de l’espionatge. L’informe dels relators sí que ho fa. Així, de Pere Aragonès el CatalanGate de Citizen Lab només diu que va rebre tres missatges SMS imputables a infeccions amb Pegasus sense especificar en quina data van entrar al seu telèfon mòbil. Els relators afirmen que l’actual president de la Generalitat va rebre aquests SMS els dies 4, 5 i 13 de gener. Una situació idèntica es produeix en altres de les persones que els relators inclouen en el seu informe com a víctimes d’espionatge. Són Arià Bayé i Sònia Urpí, de l’ANC, Josep Maria Jové, Marta Rovira i Sergi Sabrià (ERC) i Jordi Baylina (expert en tecnologies digitals).
El document signat pels tres relators és la resposta a una denúncia que va presentar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans a Ginebra. Aquesta denúncia només aportava informació de 14 persones: 5 de l’ANC, 7 d’ERC, Jordi Baylina i l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde. Rovira no va incloure cap dels dirigents de Junts, incorporats al CatalanGate de Citizen Lab, com Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí o Laura Borràs, ni de la CuP, com Anna Gabriel o David Fernández. I és en base a aquestes 14 persones que els relators han realitzat el seu informe. Hi afirmen, per exemple, que “múltiples organitzacions de la societat civil catalana que donen suport a la independència també van ser víctimes de Pegasus, incloses l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium”. L’ANC i Òmnium són les dues úniques organitzacions de la societat civil catalana que apareixen en aquest CatalanGate.
L’escrit dels relators es va publicar el 24 d’octubre sense actualitzar els càrrecs d’algunes de les persones que hi figuren. És el cas de l’actual consellera d’Acció Exterior i Transparència, Meritxell Serret, que va accedir al càrrec l’11 d’octubre. Es refereix trenta cops a activistes de la “minoria catalana”, expressió que dona a entendre que tots els catalans comparteixen els plantejaments d’aquests activistes, i diu que totes les persones suposadament espiades formen part d’aquesta minoria, quan al CatalanGate de Citizen Lab hi ha dos bascos –Arnaldo Otegi i Jon Iñarritu– i un xilè-alemany –Gonzalo Boye.
És evident que els tres relators –Fernand de Varennes, Irene Khan i Clement Nyaletsossi Voule– s’han limitat a donar per bo el document que els va fer arribar Marta Rovira, afegint-hi algunes errades a les que ja incorporava l’escrit de la secretària general d’ERC. Acaben el seu informe amenaçant el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que és a qui l’han dirigit donant-li 60 dies per contestar: “El comunicat de premsa indicarà que hem estat en contacte amb el Govern de la Seva Excel·lència per aclarir les qüestions rellevants”. El comunicat de premsa, quan el facin, haurà de recollir la resposta que els va enviar la Missió Permanent d’Espanya davant l’Oficina de Nacions Unides, en la qual recorda als relators que Espanya és un estat de ple Dret i que les intervencions de comunicacions es fan seguint els requeriments previstos en l’ordenament jurídic i el corresponent control judicial i els adjunta l’informe que va fer el Defensor del Poble sobre aquest cas.
