Laporta es queda encara més sol a la Superlliga després de la bufetada europea

Un sector de la massa social creu que el Barça ja hauria d'obrir el debat sobre el projecte de Florentino, disposar de tota la informació i adoptar una posició assembleària abans de la primera sentència vinculant

Joan Laporta

Florentino Pérez, Joan Laporta i Andrea Agnelli, que representen avui la triple aliança en què se sustenta el projecte de la Superlliga, van confirmar fa dies la seva assistència, aquest divendres, a Madrid, a la conferència-debat del Fòrum Europa protagonitzada per Bernd Reinhart, CEO de A22sports, la societat que té davant seu el repte, cada cop més complicat, de ressuscitar-la.

Sens dubte, van triar un mal dia o bé donaven per fet que el primer dels informes clau que han de determinar si aquesta nova competició té més o menys futur seria més favorable. La vigília d’aquesta cimera que, per descomptat, cobra encara més interès, l’informe d’Athanasios Rantos, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, diu pràcticament el contrari: que els clubs no poden organitzar una competició pel seu compte al marge de la UEFA i compatibilitzar-la amb les competicions oficials.

El tret els ha sortit per la culata, ja que Rantos pràcticament se la carrega amb un matís molt important i definitiu, pel fet que no considera la UEFA com una organització sospitosa d’actuar com un monopoli, sinó que, d’alguna manera, la Unió Europea hi confia en el prestigi, la història i l’arrelament perquè, precisament, garanteixi la igualtat d’oportunitats a tots els clubs.

Tot i que l’informe no és vinculant, respon sens dubte al sentiment general de la majoria dels països de la Unió, que ja es va reflectir en el seu moment amb reaccions frontalment en contra de la Superlliga. L’impacte va ser negatiu i unànime a les esferes polítiques i institucionals, i entre els aficionats, amb molt poques excepcions, amb prou feines unes veus aïllades i, en qualsevol cas, fredes i en absolut extremes.

Més aviat va ser la premsa controlada per Florentino Pérez a Madrid i per Joan Laporta a Catalunya la que va oferir una certa expectativa més que els mateixos aficionats o socis dels dos clubs a qui, per descomptat, no s’ha consultat.

Encara que el Brèxit imposi políticament i econòmicament una barrera al teixit europeu, va ser al Regne Unit on la batalla contra la Superlliga va tenir un veritable dramatisme. Les protestes i posicions en contra van ser de tal magnitud que els clubs anglesos, majoria dins del petit clan de la Superlliga, amb Tottenham, Manchester City, Manchester United, Arsenal, Chelsea i Liverpool, van haver de batre’s en retirada, derrotats pel clam popular i el mateix govern britànic, disposat a conservar aquest esperit competitiu d’un esport històricament marcat per les regles sagrades dels qui el van inventar, sobretot pel respecte a la jerarquia del joc, els gols i els resultats. En cap cas acceptarien que uns quants clubs poguessin tenir una plaça fixa en aquesta Superlliga per invitació i amb independència d’aquesta meritocràcia que, almenys en el futbol, avui sembla impossible de bandejar.

Altres esports, és cert, com el bàsquet, han optat per un sistema emmirallat a l’NBA, gairebé de franquícies per poder organitzar l’Eurolliga, sens dubte més per la necessitat d’atreure patrocinadors i l’interès de les grans cadenes de televisió que pel fet de creure veritablement en un model que limita l’accés d’altres a l’elit de la competició.

En el cas del futbol passa gairebé el contrari, que els espònsors fan cua a la porta de la UEFA que, a més, ha aconseguit fer les paus amb l’ECA, associació de clubs que també s’ha atrinxerat fortament i ha plantat cara Real Madrid, Barça i Juventus després que els altres italians, anglesos i l’At. de Madrid, de la Lliga espanyola, també van es fessin enrere.

La bufetada del superadvocat a la Superlliga deixa doncs aquests tres clubs contra les cordes, sobretot Florentino i Laporta, perquè el president del Juventus, Andrea Agnelli, ha d’estar amagat un temps mentre s’aclareix una investigació oberta al club per la seva estranya comptabilitat.

El president de LaLiga, Javier Tebas, ha estat qui s’ha desfermat més després de conèixer l’informe. “Es traspassa bar amb llicència d’obertura fins a les 5 am. Té una barra ideal per a tertulians amb idees absurdes”, ha publicat al seu Twitter juntament amb el nom de @A22sports.

Ha anat fort en aquesta partida, com ho està fent contra els clubs-estat tipus Manchester City i Paris Saint-Germain amb el mateix rigor i control que el seu organisme està aplicant als clubs de LaLiga. Ningú millor que Javier Tebas sap el què li pot passar a qualsevol club que, de sobte, li tallin els subministraments de gas o de petroli. Que l’endemà deixarà d’existir.

Tebas juga la carta contrària, la d’una forta unió de la resta dels clubs contra els dos grans en aquest cisma que la Superlliga ha portat al futbol espanyol. Un conflicte en què el Barça té totes les de perdre arrossegat pels deliris de grandesa de Joan Laporta, que només sap governar segons el dictat del president del Real Madrid.

No serà fins d’aquí a uns mesos quan els alts tribunals resolguin dins de l’ordenament jurídic europeu si la Superlliga pot ser legal, possibilitat que no suposaria una gran victòria per a Florentino, sinó l’inici d’una situació encara més bel·ligerant perquè els clubs decidits a disputar-la, si n’hi hagués, haurien de triar entre diverses competicions per falta de dates.

Hi ha temps de sobres perquè, almenys a l’àmbit blaugrana, Joan Laporta pugui exposar als seus socis amb claredat els motius i arguments per seguir recolzant Florentino, si cal, fins al final. El cas és que Josep Maria Bartomeu va signar el seu suport al projecte subjecte a l’aprovació dels socis en assemblea per la transcendència i les conseqüències que pogués tenir.

Ningú sap, ara mateix, si Joan Laporta ha signat, com alguns socis temen i sospiten per aquesta submissió Florentino, algun tipus de compromís que l’obligui pel seu compte i risc a adoptar una decisió unilateral.

Sabent el que li agraden a Laporta les assemblees telemàtiques, i com les domina, seria un bon moment per obrir el debat entre els socis, prèvia posada en comú de tota la informació, i afrontar aquesta primera sentència que ha d’arribar amb els deures fets. És el que alguns socis han demanat sense èxit ni cap resposta.

Fins ara tot el que saben els socis del Barça sobre la Superlliga és per boca de Florentino Pérez.

(Visited 116 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari