La maledicència sobre les activitats del seu fill han deixat tocat l’entorn de Laporta

Un sector fins ara cegament lleial al president ha començat a dubtar del crèdit i de la transparència d'una gestió que, sobretot en l’àmbit dels fitxatges, comença a deixar un mal rastre

Guillem Laporta
Guillem Laporta.

A la directiva del Barça se li fa massa llarga aquesta pausa mundialista, sobretot a partir de filtrar-se l’extrema proximitat del fill de Joan Laporta, Guillem Laporta (foto), amb operacions de fitxatges i cessions del club blaugrana que han estat reconegudes per l’agent FIFA Raúl Verdú, soci de l’agència d’intermediació i representació de futbolistes Top Level Football 77 SL on tots dos són socis des del mes de juliol passat.

La data, les circumstàncies, les connexions d’aquesta petita i incipient empresa amb Fali Ramadani, un dels superagents del futbol europeu que opera a través de Lian Sports & Partners, amb matriu registral a Irlanda i amb participació directa en el trapàs de Marcos Alonso del Chelsea al Barça, han deixat un rastre de sospites i de mala olor en aquest entorn laportista que, per primera vegada, no ha contraatacat amb la vehemència defensiva habitual aquest tipus d’informacions tan negatives per a la imatge i el prestigi de Joan Laporta.

Al contrari, els mitjans han reaccionat, encara que a diferents nivells, amb una evident sensació que aquesta vocació i tarannà d’empresa familiar promoguda per Laporta s’ha portat segurament massa lluny, sigui o no cert i demostrable que, com suggereixen les informacions més agosarades, el fill del president s’hagi acabat beneficiant d’un pessic dels dos milions en comissions que, acumuladament, han generat aquest fitxatge de Marcos Alonso i les cessions de Lenglet, Dest i l’entrada i sortida d’Aubameyang.

Lluny d’enviar burofax i de fer desmentiments categòrics, Laporta va recórrer aquesta vegada a un dels seus amiguets, advocat declaradament laportista i nomenat a dit per ell mateix al capdavant de la “Compliance Officer” del FC Barcelona, per sortir al pas d’un reflex mediàtic creixent sobre la presumpta falta de pulcritud de les actuacions de Guillem Laporta com a nouvingut en aquest món opac i pestilent de la intermediació.

Sergi Atienza, el “Compliance” del club, va signar i va fer públic un informe exculpatori sobre la possible vinculació, relació o participació directa de Top Level Football amb cap operació amb el FC Barcelona.

La decisió d’intentar negar algunes de les evidències ha tingut, però un efecte multiplicador i gris, contrari a la pretensió del comunicat, ja que aquest extrem, l’absència d’una contraprestació entre Guillem Laporta i el club blaugrana, ja l’havia deixat força clar el mateix Raúl Verdú en declaracions prèvies, confirmant que la societat de tots dos només tenia com a objectiu facturar serveis a Fali Ramadani, a més d’afirmar que Guillem no cobraria en cap cas de l’arribada de Marcos Alonso perquè el seu pare, Joan Laporta, els ho havia prohibit expressament.

En canvi, no li hauria impedit llançar-se a intentar guanyar diners com a intermediari a l’ombra d’una agent FIFA amb certa experiència i reputació com Raúl Verdú.

Sergi Atienza, per la seva banda, no va posar el focus de la seva investigació en aquesta presumpta facturació entre Top Level Football i Fali Ramadani, àmbit en què es podria determinar l’evidència i la dimensió, si n’hi hagués, d’aquesta participació del fill del president a través d’una societat a la qual, com és fàcil d’entendre, no se li acudiria mai presentar al cobrament una intermediació directament al FC Barcelona, entre altres motius perquè està prohibit per la Llei de l’Esport i segurament per qualsevol codi ètic que no fos l’actual del Barça, un text convenientment manipulat i arreglat per Laporta per albergar excepcions com la de la seva pròpia germana, Maite, i no contemplar com a sospitoses les activitats de la seva cosina, Marta Segú, del seu germà Xavier i del seu excunyat Alejandro Echevarría.

Tampoc no ha ajudat a aquest refredament mediàtic de la imatge de Laporta l’ocultació de 200.000 euros anuals d’augment per a l’staff de la Fundació Barça que, per les traces i la manera com s’ha encobert, han servit per a doblar el salari de la cosina del president, Marta Segú, al cap de pocs mesos d’haver recuperat el càrrec de directora general, dotze anys després.

Altres periodistes s’han mossegat la llengua, encara que, entre línies, no han dubtat a retreure la sobtada i precoç vocació del fill de Laporta en un àmbit dels negocis perjudicial per a la imatge del president, ja per si mateix excessivament identificada i saturada d’aquest ‘col·leguisme’ i amiguisme amb tota mena d’intermediaris.

Alguns informadors que s’havien significat prou amb el règim laportista comencen a obrir els ulls sobre l’autèntica realitat del que es cou a la rebotiga del laportisme, especialment dins d’aquesta cova on es refugia la família. Aquests primers periodistes que han sentit la crida de la conversió són els que han recordat i identificat la presència de Guillem Laporta, feliç, eufòric i alegre com unes pasqües, a la presentació de Marcos Alonso l’estiu passat.

Sense necessitat de lligar massa caps, aquesta foto s’ha convertit en un record de família complicat de justificar i admetre.

Al fil d’aquest tipus de notícies, des del club s’han fet trucades a algunes redaccions per aclarir i desmentir que els fills del vicepresident esportiu Rafa Yuste i del directiu Xavi Puig, que treballen com a agents de futbolistes, hagin fet operacions amb jugadors del planter del Barça.

Accions mediàtiques defensives que no milloren el crèdit d’aquests directius, obligats a  esforçar-se a dissipar aquesta boira baixa que els envolta, ni resolen tampoc el misteri de l’origen d’aquesta nova generació d’intermediaris júnior que, sorprenentment, ha sentit aquesta vocació ara, sobtada, però no abans que els seus respectius pares haguessin recuperat o aconseguit la condició de directius del FC Barcelona. Sens dubte és un fet cridaner.

Hi ha hagut opinadors i analistes que han anat una mica més lluny i escrit, com Marçal Lorente a Mundo Deportivo, reflexions que aporten llum a la foscor dels més de 100 milions gastats en Ferran Torres i Raphinha: “La inversió més gran va ser gastada en dos futbolistes a qui els agrada jugar d’extrem dret, just la posició en què Xavi considera intocable Dembélé. Si hi havia una altra demarcació a la plantilla que estava ben coberta era la de lateral esquerre, amb Alba i Balde, per això no s’entenia que se’n fitxés un altre, fins que s’ha sabut que Marcos Alonso l’ha portat el soci del fill de Laporta, que es dedica a la representació de jugadors i que cobra de Fali Ramadani, l’intermediari que ha participat, casualment, en cinc operacions del Barça aquest estiu”.

Amb raó, Laporta volia fitxar ara a l’hivern un lateral esquerre, que és el que li demanava Xavi a l’estiu, una posició que està esgotant energia de Jordi Alba i que ha forçat la petita explosió de Balde.

Sembla, però, que amb la negativa de LaLiga a fer servir més palanques, Javier Tebas s’ha convertit en l’enemic públic de la família Laporta.

(Visited 353 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari