En assumptes d’economia barcelonista especialment, l’opinió i el criteri de Lluís Mascaró, un periodista cada dia més descatalogat, cal interpretar-los com allò que són: com l’antítesi de la realitat i com la visió més radical, manipulada i incerta. Sobre la prèvia de l’assemblea del dia 9 d’octubre passat, per exemple, va fer la descripció següent: “Eduard Romeu va fer ahir un extraordinari i didàctic exercici de transparència per explicar la situació econòmica real del Barça. Sense maquillatges. Reconeixent clarament que sense les palanques el club estaria en fallida. I que continuaria perdent uns 200 milions d’euros per temporada (…) Més enllà de felicitar-nos pel canvi de rumb que està adquirint el Barça, cal agrair al club que actuï amb tanta transparència. Fer una roda de premsa per a detallar tots aquests números abans de l’assemblea de diumenge que ve permet als socis conèixer per endavant la realitat econòmica de l’entitat de la qual, per cert, són propietaris”.
En realitat, hauria d’haver començat per censurar, primer, el format telemàtic, distant, fred i manipulable, i, en tot cas, recordar que, fins a l’arribada de Joan Laporta, tant ara com en el seu primer mandat, els resultats de l’exercici, des dels temps de Josep Lluís Núñez i fins a la dimissió de Josep Maria Bartomeu, sempre s’havia explicat la liquidació de la temporada als socis quan l’auditor els tenia llestos, normalment al juliol, si s’endarrerien per alguna causa, a primers de setembre.
La gestió de Laporta -i, per descomptat, d’Eduard Romeu– també en aquesta matèria només es pot qualificar d’opaca, tardana i confusa, ja que els resultats només es van poder consultar i ser vistos estrictament quan ho prescriuen els estatuts, tot just uns dies abans de l’assemblea, sempre que el soci interessat demanés cita prèvia, se li permetés revisar la memòria i pogués prendre notes estretament vigilat. En cap cas se li va permetre endur-se-la a casa per poder analitzar-la. Curiós, per cert, que mentre l’assemblea va ser imperativa i injustificadament telemàtica, la junta de Laporta va prohibir expressament que la consulta dels socis pogués ser realitzada de la mateixa manera; és a dir, mitjançant una connexió i transmissió digital.
Per a Laporta, però, la permanent actitud laudatòria i incondicional de comunicadors com Lluís Mascaró no és tan important com el gir i el rebuig frontal dels gurus econòmics que fins ara havien defensat amb dents i ungles, i cops de matxet quan ha calgut, la fortalesa i el lideratge de Joan Laporta, especialment comparat amb la gestió de Josep Maria Bartomeu.
Marc Ciria, opinador en cap d’un lobby d’economistes i d’analistes financers que fins ara havien blindat l’opinió pública en aquesta matèria, van coincidir a l’últim conclave, abans de l’assemblea, en què precisament les receptes aplicades no han funcionat ni s’han dirigit a sanejar de debò l’economia del club com calia, a còpia de reduir el deute, limitar la despesa, equilibrar el dèficit ordinari i rebaixar el fons patrimonial negatiu. També hi va haver unanimitat en què la informació oferta peca de manca de transparència, detalls i d’una enorme ocultació especialment a l’hora d’explicar l’augment indecent de les despeses generals.
Iván Cabezas i Marc Duch van completar aquesta tríada d’experts reunida un cop mes en una sala digital molt semblant a les que mantenien en privat només fa tres anys per unificar una estratègia d’atac, assetjament i enderrocament contra Bartomeu en forma d’un vot de censura que, finalment, va evitar la desfeta assegurada si l’anterior junta seguia governant el club un minut més, almenys segons la seva opinió.
Els gurus es van oposar radicalment a les mesures anticovid proposades per Bartomeu com eren una rebaixa unilateral dels salaris del 20%, mesures d’austeritat extremes i la venda de palanques fins a un màxim de 200 milions, sempre amb recompra, en principi suficients per superar la caiguda dels ingressos de gairebé 300 milions a causa de la pandèmia.
Va ser per tot això, i per voler mantenir Messi al Barça, que tots tres van posar tota la seva capacitat mediàtica de persuasió al servei d’enderrocar Bartomeu.
Marc Ciria, ara, embasta un discurs que no té res a veure amb la confiança cega posada després a l’administració de Joan Laporta. Aquestes són ara les principals conclusions:
“Quan alguns dèiem que, per salvar el Barça tal com el coneixem i mantenint el model de propietat de sòcies i socis, calia prendre decisions impopulars ens referíem a aplicar mesures crítiques sobre els salaris esportius (ERTO); a executar una auditoria laboral integral; a revisar i crear els instruments per a la participació activa (social i, per què no, financera) dels nostres socis i fans per a la reconstrucció del Club; a rebaixar dràsticament el volum de despesa (almenys un 30%) en salaris esportius, no esportius i càrregues financeres; a utilitzar les vendes d’actius i drets per eixugar deute de manera remarcable; i avaluar des d’un punt de vista de risc patrimonial la viabilitat de l’Espai Barça i l’endeutament global associat, que ens situarà a prop dels 3.000 milions de deute, inassolible costi el que costi”.
Segons la seva opinió: “No hem complert la rebaixa de despesa. Hem pressupostat més de 900 milions d’euros que ens deixaran unes pèrdues a la temporada 22/23 de 100 milions que assecarem amb una nova palanca financera (venda d’actius, pèrdua de patrimoni). Amb el futur pròxim a Montjuïc, els ingressos ordinaris aniran a la baixa notablement i aquest forat, previsiblement, es farà més gran i necessitarem noves palanques per compensar-ho”.
Tampoc, assegura: “No hem complert l’ajust salarial esportiu i no esportiu. No hem pres mesures sòlides en rebaixes salarials i els acomiadaments dels executius de primer nivell, on la nova junta directiva va confiar fa poc més d’un any i que ara ja no serveixen, ens obliguen a incrementar aquesta partida molt per sobre de pressupost (…) No hem complert a la rebaixa de deute. Ni tan sols amb les vendes de patrimoni (palanques) hem estat capaces de rebaixar de manera determinada l’endeutament. Això ens ha produït un increment vertical en el pagament dels interessos financers. La pujada de tipus d’interès i tenir finançaments variables en comptes de fixes ens ofega. Tenim un deute bancari superior a 800 milions d’euros”.
Pel que fa a ingressos, “No hem complert amb ingressos comercials. Ens falten patrocinadors i ingressos en un capítol estratègic que ha de ser part del motor de recuperació del club. Necessitem un equip executiu de primer nivell que ha de fer volar, literalment, els ingressos comercials. En el mateix ordre, cal un impuls exponencial a tot allò que relaciona amb BLM (la societat que gestiona el marxandatge), on tampoc complim”.
Finalment, “continuem amb una despesa disparada, i es va fent crèdit i vendes d’actius per quadrar el balanç. Aquesta situació tots sabem només es pot revertir arribant a un equilibri en el balanç ordinari amb la finalitat ineludible de ser viables. Aquesta i cap altra havia de ser la tasca prioritària i, ara com ara, no l’estem complint. Per protegir el model de propietat que ens fa únics cal, en primer lloc, deixar de perdre diners. I cal deixar de perdre diners, també, per no haver de recórrer a finançament car o més vendes d’actius”.
Sembla, doncs, que Laporta també està perdent aquest partit.
