“Ara mateix, no sabem si les altes o baixes del club es decideixen per criteris esportius o per evitar que el president i un vicepresident ‘palmin’ els diners de l’aval si no recullen els diners suficients. Si això ho hagués fet un altre president no hi hauria prou socis farmacèutics…”. Aquest és algun dels molts i repetits comentaris a les xarxes socials sobre l’última pirueta financera de Joan Laporta, tan insaciable i generós amb el talonari i tan ràpid a desenfundar palanques com lent, negligent i maldestre per formalitzar la inscripció de futbolistes.
Es veia venir que, al final de tot, Laporta hauria de recórrer al nyap i a la improvisació per tancar una plantilla on Jules Koundé (foto) s’havia quedat despenjat, provocant, a més d’un ridícul mundial, un cabreig més que justificat a Xavi Hernández, ja que altrament no hauria tingut altre remei que alinear Gerard Piqué al centre de la defensa davant del Valladolid, contravenint les pròpies ordres de la junta de retallar en sec la seva carrera.
Si Piqué juga el 60% dels partits, automàticament li cau un altre any de contracte amb gairebé quaranta milions de pes a la massa salarial.
Menys previsible, en canvi, era que Joan Laporta es convertís en la seva pròpia palanca per formalitzar la inscripció del tercer crac de l’estiu, Koundé, comprat al mateix preu i condicions idèntiques que els altres dos, per 60 milions amb 10 milions de comissions, una mica més en el cas de Raphinha (70 milions), que ara com ara és suplent.
Laporta, desesperat perquè LaLiga no li ha permès, igual que a la resta dels clubs, saltar-se la normativa i els càlculs del marge salarial, una regulació en què no caben interpretacions per molta fantasia que li hagi posat el president blaugrana, no va tenir una altra opció que aportar personalment, juntament amb un altre directiu, el tresorer Ferran Oliver, un aval executable contra el seu patrimoni. Una decisió que portarà cua.
Com que la mateixa LaLiga ja li havia recordat haver arribat al límit de la venda de patrimoni i d’actius per no empobrir encara més el FC Barcelona, a Laporta se li va oferir acollir-se a l’article 92, una opció més aviat prevista per als clubs que són societat anònima, un model al qual els socis blaugrana s’hi estan acostumant, ja que el president ja actua ‘de facto’ com el propietari, igual que Florentino Pérez al Real Madrid.
Aquest article 92 obre una porta insòlita: “Hi ha una opció d’incrementar la capacitat d’inscripció anticipant la consecució d’ingressos o beneficis. És una mesura que té un caràcter estrictament transitori, amb el compromís per part del club de restablir la situació prèvia durant la mateixa temporada. Per fer-ho, s’han de prestar unes garanties a través d’un dipòsit en efectiu o aval bancari, que ha de ser aportat per l’accionista o un tercer aliè al club, però mai pel mateix club. En aquest sentit, en cas de no materialitzar-se el restabliment de la situació, la garantia quedarà registrada al balanç del Club com a patrimoni net amb caràcter no reintegrable, i LaLiga podrà aplicar aquestes garanties per al pagament de deutes vençuts pel Club. A més, hi ha un import màxim limitat que es pot utilitzar sota aquesta norma: 5% de l’import net de la Xifra de Negocis a LaLiga Santander i 1’5% a LaLiga SmartBank”.
Sembla clar que Joan Laporta no reuneix la condició d’accionista, per més que mani totalitàriament, ni tampoc la de ser una figura “tercera, aliena al club”. Qüestions que, això no obstant, a Javier Tebas no li treuen la son, mentre algú hagi cobert la inscripció i LaLiga no li hagi fiat aquesta alta de Koundé com a futbolista del Barça.
Traduït, en una primera interpretació del text legal, l’avalador perdria aquests diners si no es compensa, com exigeix LaLiga, aquesta cobertura amb el benefici net d’operacions de traspàs o bé amb una renúncia salarial per part d’altres futbolistes, els dos fronts en què, per ara, a dos dies del tancament del mercat, Laporta s’ha estavellat.
Javier Tebas, al seu compte de Twitter, va voler deixar clars alguns aspectes d’aquest nou fulletó: “Molt s’ha escrit i dit sobre la inscripció de jugadors del FC Barcelona, moltes ‘fake news’ (auditors externs…). LaLiga i el seu òrgan de control no ha modificat cap decisió anterior, decisions que han estat ratificades per tots els organismes competents”.
Desmenteix així informacions filtrades des del club, que havien acusat LaLiga d’haver-se equivocat en els seus càlculs i que, finalment, amb sòlids arguments econòmics, la directiva de Laporta havia aconseguit fer un forat per a Koundé, una gesta fictícia i inventada per evitar la vergonya de la premsa laportista.
Alguns socis més experts, com Toni Freixa, han alertat i posat el focus en l’opacitat d’una notícia no oficialitzada per cap dels canals del club, en una altra demostració de foscor i supèrbia que no deixa de revelar la pròpia impotència i covardia de Laporta: “La informació que la inscripció de Koundé s’ha pogut fer gràcies al fet que el president i un directiu han prestat un aval (la qual cosa surt de @LaLiga) hauria d’aclarir: 1) Quina obligació/responsabilitat garanteix l’aval 2) En quin termini cal complir aquesta obligació”.
Una reflexió no només lògica, sinó que hauria d’haver estat anticipada i comunicada des de la ‘gestapo’ laportista a tots els seus socis a l’hora de produir-se. El problema és que això seria admetre que, després d’ingressar 867 milions de les palanques, els aproximadament 16 o 17 milions de marge necessari per a l’exdefensa del Sevilla no han pogut ser coberts perquè els diners s’han malgastat en les innombrables, deficients i mediocres decisions econòmiques de Laporta des del seu aterratge al club el 17 de març del 2021.
L’afició de Laporta a no donar la cara, tret que estiguin garantides les preguntes fàcils i a la carta, comença a ser un comú denominador des que a l’assemblea extraordinària del juny passat va obtenir dels socis aquesta ‘llicència per a tot’ que li ha permès arruïnar completament el futur del Barça de manera irreversible.
No falten tampoc els comentaris a les xarxes recordatoris de com la família Lara a l’Espanyol o Enrique Cerezo a l’At. Madrid van acabar assumint la propietat accionarial dels dos clubs a canvi del deute contret personalment sent encara associació esportiva sense ànim de lucre.
Aquests socis i barcelonises, però, poden estar tranquils. Molt abans que Laporta pugui fer una maniobra d’aquest estil hi ha Goldman Sachs, el banc de negocis més ben col·locat per controlar el club en qüestió de mesos, formant part d’aquest futur que Laporta tampoc vol explicar.
El que és clar és que Laporta farà el que faci falta, i aquest és el perill ara, per recuperar els diners o per no perdre’ls. Frenkie de Jong i algun més ja es poden posar a tremolar.
