La nova síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, pren possessió del càrrec aquest dijous a les dotze del migdia a l’auditori del Parlament de Catalunya. Giménez-Salinas va ser elegida pel Ple del Parlament el 30 de juny amb 91 vots a favor i 39 en contra, és a dir, més de la majoria necessària de tres cinquenes parts de la cambra; de fet, va ser proposada conjuntament pel PSC-Units, ERC i JxCat.
Exrectora de la Universitat Ramon Llull i exvocal del Consell General del Poder Judicial, Esther Giménez-Salinas serà la quarta síndica de greuges i la primera dona en ocupar el càrrec. Giménez-Salinas substitueix així Rafael Ribó, el qual ha estat síndic durant divuit anys -els últims tres en funcions, a l’haver caducat un mandat ple de clarobscurs-, però ella tindrà un mandat de sis anys, i no podrà ser reelegida.
La llarga estada de Rafael Ribó al capdavant del Síndic de Greuges està marcada per un fet peculiar. Pocs mesos abans de la seva reelecció, el 2009, es va incloure una esmena en la tramitació que el Parlament estava fent a la reforma de la Llei del Síndic de Greuges que permetia ampliar el seu mandat. Aquesta esmena la va presentar l’aleshores diputat del PP, Francesc Vendrell, al qual Ribó va acabar fitxant el setembre del 2010 com a director de Consum i Territori. Vendrell deixava el Síndic el 2020, a petició pròpia, a l’haver complert els 71 anys.
Pocs dies abans de deixar el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, tancava a finals de juny el seu mandat amb un fet el qual s’ha considerat per alguns sectors com el seu darrer servei a l’independentisme, amb la presentació de l’informe Cas Pegasus: vulneracions dels drets a la intimitat, la defensa i d’altres drets. Un informe que conclou que s’ha atemptat contra els drets fonamentals dels espiats amb l’spyware Pegasus.
Ribó ja havia estat assenyalat com un síndic escorat a favor de la causa independentista quan, per exemple, va incloure el nom de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, malalt d’Alzheimer, en un text en el qual expresidents del govern català i del Parlament exigien al Tribunal Suprem l’alliberament dels líders independentistes que estaven, en aquell moment, en presó provisional. Les crítiques més dures li van arribar, en aquell moment, del president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, i de la filla de Maragall i presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, Cristina Maragall. Es Dona la circumstància que Padrós havia estat diputat de CiU i avui defensa obertament la causa independentista.
Però el suport de Ribó a la causa independentista va tenir un punt àlgid, com el mateix procés, quan el 2017 va defensar que la consulta independentista de l’1-O no era il·legal i que les actuacions de l’Estat el feien retrocedir a la dictadura franquista, tot i que la consulta ja havia estat suspesa. De fet, com a síndic de greuges, Rafael Ribó va presentar un informe en el qual denunciava l’Estat espanyol per, a parer seu, haver vulnerat drets fonamentals durant la celebració de l’1-O i amb l’aplicació de l’article 155. Ribó sempre va qualificar de presos polítics els dirigents del procés independentista que van acabar a la presó i ha defensat que hi hagi llaços grocs a interiors i exteriors d’edificis públics.
Rafael Ribó també s’ha destacat com a defensor de la immersió lingüística a favor del català a les escoles de Catalunya. De fet, quan va prendre possessió del càrrec el 2005 va avisar a l’aleshores Defensor del Poble, Enrique Múgica, que protegiria la immersió i li demanava que no es fiqués en temes i polèmiques de política lingüística a Catalunya.
Però dels casos que van generar més polèmica, en el temps que Ribó ha estat al Síndic de Greuges, seria quan el 2012 es va publicar que el síndic havia protagonitzat freqüents viatges per tot el món a càrrec de l’erari públic. Durant dos anys va viatjar a més de mig centenar de destins internacionals, entre altres, a Illes Bermudes, el Canadà, Colòmbia, Estònia, Mèxic, Grècia, l’Argentina, Noruega, la Xina, Itàlia, Turquia, Suïssa, l’Uruguai, Finlàndia, el Kazakhstan i Zàmbia. Aquests viatges, Ribó els va fer habitualment acompanyat per personal de la seva oficina i els va justificar pel fet de ser el president europeu de l’Institut Internacional de l’Ombudsman.
Fins avui dia, més de 40 anys, des de 1980 quan va entrar al Parlament de Catalunya com a diputat, Rafael Ribó ha cobrat un sou públic de forma pràcticament ininterrompuda.
