De manera recurrent i sistemàtica, coincidint amb aquest agònic compte enrere de Joan Laporta intentat tapar un forat de 150 milions de pèrdues, els mitjans assenyaladament col·laboracionistes i servils a l’actual junta han anat reproduint històries sobre l’herència de Bartomeu, sobre la impossibilitat de remuntar una situació econòmica de la qual torna a ser responsable, una vegada més, l’anterior administració.
És una manera de distreure l’atenció barcelonista per a evitar posar el focus on ara correspon veritablement, en l’enorme desfasament i errada de càlcul, pura negligència i incapacitat, d’un pressupost de 765 milions d’ingressos elaborat exclusivament per l’equip econòmic, financer, executiu i esportiu de Laporta ara fa un any.
L’última revelació, posada en portada i amplificada pel propi aparell laportista, ha estat publicada pel diari Ara mitjançant un relat confús que, bàsicament, donava a entendre que Josep Maria Bartomeu havia enganyat la seva pròpia junta sobre el preu de l’Espai Barça i la impossibilitat de la seva execució.
Una afirmació arriscada i poc consistent, sobretot per aquesta segona part en la qual, citant fonts internes, sobretot anònimes, es posava en dubte el projecte constructiu i urbanístic.
Un fet incontestable i per descomptat gens difícil de contrastar és que l’Ajuntament de Barcelona, excepte la CUP, va aprovar una modificació del Pla General Metropolità (MPGM) especial, certament complexa i d’una elaboració d’enorme exigència tècnica, de manera unànime una vegada superat el rigor dels controls municipals i la sensibilitat social del barri de les Corts.
De les MGPM cursades per l’Ajuntament de Barcelona d’aquesta mateixa dimensió i fins i tot menors, la de l’Espai Barça ha estat la que menys al·legacions ha provocat en reacció a la seva proposta. Van ser dues en total, totes dues desestimades en les successives instàncies prèvies a la llum verda total i absoluta del projecte.
Costa creure, per tant, que des del club, el mateix president Bartomeu pogués ordir una trama interna per a no informar els seus directius d’una gestió administrativa pública i fiscalitzada pels grups municipals i per qualsevol ciutadà amb voluntat d’exercir la seva capacitat d’examinar una obra de tanta transcendència.
Quant a la resta de la informació, sobre l’actuació en secret de Bartomeu per a ‘enganyar’ els seus directius sobre els costos reals de l’Espai Barça, també presenta dubtes més que raonables, perquè tant les obres com les execucions, per exemple la construcció de l’estadi Johan Cruyff o la demolició del Miniestadi, figuren amb tot detall en les memòries del club sotmeses a l’aprovació de l’assemblea.
El diari Ara planteja que, finalment, quan ja es va poder afrontar la part important de les obres, una vegada avançat el llarg procés de diversos anys de treball i de negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona, el pressupost inicial de 600 milions calculats en 2014 havia ascendit a poc més de 800 milions, tal com es va explicar no sols a la junta sinó als socis i especialment a Goldman Sachs per a preparar l’operació financera.
La font que posa en dubte l’accés de la junta a la informació de l’Espai Barça desconeix, pel que es veu, que la Comissió de l’Espai Barça estava formada per una sèrie de directius capitanejats per Jordi Moix, Josep Miquel Vidal Abarca, Enric Tombas, Jordi Vilajoana i altres, al costat d’una sèrie d’executius, entre ells el CEO Òscar Grau, el director financer Pancho Schroder i altres. La Comissió realitzava reunions setmanals i donava compte a la resta dels departaments i a la pròpia junta del seu contingut, avanços i problemes a resoldre.
És curiós, de nou, que mentre aquest mitjà, el diari Ara, dedica un gran espai a una situació que en qualsevol cas mai va ser objecte de polèmica ni d’al·lusió pels directius dissidents de Bartomeu, no ha dedicat espai ni interès periodístic al fet que en la Comissió de l’Espai Barca actual, sota la presidència de Joan Laporta, un dels seus integrants, el exavalador José Elías (foto), va dimitir perquè ningú l’informava ni el consultava per a res, fins que va marxar avorrit donant un cop de porta. El mateix que ha fet el comissionat de Joan Laporta, Ramon Ramírez, el seu màxim responsable fins fa poc més d’una setmana.
Una baixa més, transcendent i polèmica, en el nucli dur d’aquesta “empresa familiar” de Joan Laporta, que ha estat convenient i ràpidament sufocada gràcies a que l’aparell mediàtic del club s’ha especialitzat a manipular i controlar la informació a extrems que recorden els temps del Caudillo.
La dimissió, indubtablement significativa, del responsable de l’Espai Barça el mateix dia de l’assemblea extraordinària del dia 16 de juny passat per a acabar de desmantellar el club al més pur estil Reus, no podia esquitxar l’actualitat social.
Una vegada més, per tant, la premsa col·laboracionista ha procurat desviar l’atenció sobre la gravetat econòmica d’un atzucac en el qual s’ha ficat Laporta ell sol, com gairebé sempre, a causa del seu pèssim sentit de la gestió i la lamentable evidència que no li dedica al club el temps i l’esforç suficients per a resoldre els problemes de l’entitat.
Com aquest fallit pressupost realitzat i dissenyat amb les mans lliures i sota l’absoluta i exclusiva paternitat de la nova junta per a una temporada, la 2021-22, condicionada per una sèrie de teòriques bones notícies en relació amb els dos anteriors exercicis que sí que es van veure directament i extraordinàriament afectats per la pandèmia.
Per començar, Laporta podia comptar amb la reobertura del 100% de l’aforament per al Camp Nou, el Museu i les Mesgastore. També el retorn del turisme estava garantit i encara que 27.000 abonats van aprofitar la moratòria per a no pagar la seva quota anual, és ben cert que aquestes entrades van ser alliberades per a la seva venda partit a partit.
Una altra cosa és que, excepcionalment, la junta només fes un esforç més que sospitós per a activar aquesta revenda en el partit contra l’Eintracht Frankfurt corresponent a la tornada dels quarts de final de l’Europa League.
Finalment, i no menys important, Laporta havia optat per rebaixar la massa salarial en 150 milions amb les fitxes de Messi (135 milions) i de Griezmann, una reducció del 24% dels costos de personal esportiu.
Així i tot, sobre un pressupost de 765 milions d’ingressos, Laporta no ha estat capaç d’aconseguir cobrir el 20%, un fet veritablement excepcional. Per al diari Ara tot això no és notícia ni tampoc un fet rellevant.
