Juny es pinta amb l’arc de Sant Martí de l’orgull

Arribem a la meitat de l’any i amb això arriba l’estiu i algunes altres coses que, com sempre, cada any són iguals. De mica en mica recuperem la normalitat del dia a dia que teníem abans de la pandèmia. Com sempre, vaig una mica endarrerit amb els meus articles, però sempre hi ha una justificació, i és que prefereixo escriure- us una cosa que sigui sincera i honesta que us hagueu de posar a llegir totes les ximpleries que, segon a segon, se’ls acudeixen als acostumats demagogs i hipòcrites que abunden en aquest món de doble moral. El juny és un mes molt important per a la comunitat LGTBIQ+, és el mes on aquesta comunitat reivindica davant del món els seus drets i les seves llibertats.

Moltes de vosaltres us deveu preguntar per què un heterosexual decideix escriure i defensar els drets d’aquests grups. Altres diran que probablement soc gai. Doncs per treure-vos d’aquest forat especulatiu i aquesta morbositat que us pot portar a desenvolupar una ment bruta i perversa, us aclareixo que sexualment sóc un heterosexual i ho tinc molt clar des de sempre, però això no em fa diferent de les persones que tenen altres identitats sexuals, i tampoc em dona dret a assenyalar- les ni a rebutjar-les, o a veure-les com a monstres perillosos, com comunament els assenyalen els homòfobs.

La reflexió hauria de ser: què passaria si vostè tingués un fill gai o una filla lesbiana, bisexual o transsexual? Potser els veuria i els tractaria amb el mateix odi que tracta aquestes persones quan vostè les troba pel carrer? Probablement vostè respondrà que al seu fill o filla els faria fora de casa i els bandejaria de la seva vida per sempre, però no es pot predir com actuaríem en certes situacions de la vida fins que no ens hi trobem, fins que no ens fiquem a les sabates d’aquelles persones que hem jutjat o assenyalat.

Un dels problemes més greus dels éssers humans és que sempre anem jutjant i assenyalant els altres i intentem que siguin com nosaltres. Del nostre cervell, n’expulsem més odi que suor al front en ple estiu. No som capaços de respectar i d’acceptar les persones tal com són. Només en veiem la portada, i jutgem per ella, però no explorem el seu interior. Més que jutjar, prejutgem, influïts per les nostres cultures religioses i esbiaixades, que no fan altra cosa que violentar els drets i llibertats dels altres.

Les persones amb identitats sexuals diferents de la nostra també són éssers humans, i hem de respectar- los i estimar-los tal com són, i hem de lluitar al seu costat perquè es respectin els seus drets i les seves llibertats sense cap mena de repressió, agressió o odi.

L’homofòbia és una expressió i una acció d’odi pròpia d’aquelles persones ignorants i solitàries que moltes vegades només posen en evidència una autorepressió. És a dir, que probablement en el fons de la seva ànima porten reprimida la seva veritable identitat sexual, però, per por a la mateixa societat que ells han alimentat, s’amaguen sota una altra. És per aquest motiu que s’explica el seu odi cap a les persones que han tingut el valor i el coratge de sortir de l’armari i mostrar-se davant del món amb la seva veritable identitat.

De fet, en conec molts que expressen el seu odi cap als homosexuals perquè ells mateixos tenen aquesta identitat sexual oculta per temes de família o religiosos, i pateixen internament, perquè suposo que per a ells ha de ser com viure sota l’ombra sense ser reconeguts tal com voldrien ser-ho.

En conclusió, la veritat és que, malgrat que hem avançat quant a l’acceptació i la llibertat i els drets humans de les persones LGTBIQ+, encara ens falta molt camí per recórrer, un camí que hem de recórrer per educar el nostre món i treure’l d’aquesta ignorància i odi que expressen aquestes persones en contra d’aquesta comunitat Elles són persones com vostè i jo. No hi ha cap diferència. Som persones amb identitats sexuals diferents que hem de conviure en aquest món tan necessitat de pau i harmonia, sense odiar-nos els uns als altres.

Ara que som al mes de l’orgull, una abraçada molt gran per a totes les meves amigues i amics d’aquesta comunitat a tot el món.

El juny es pinta amb l’orgull de l’arc de Sant Martí.

Susana Alonso
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides