Les relacions dels eurodiputats de JxCat, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, amb el Parlament europeu i la Comissió Europea han empitjorat força les darreres setmanes, coincidint amb la invasió russa d’Ucraïna. Els dos primers han vist com la presidència de l’Eurocambra els tancava el micròfon quan hi intervenien per negar credibilitat a les informacions que els vinculen amb els esforços per aconseguir el suport del Kremlin a la independència de Catalunya. Paralel·lament, Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de Carles Puigdemont, que va viatjar en diverses ocasions a Rússia per demanar aquest suport, ha desqualificat amb duresa a Twitter la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell.
El passat 8 d’abril, Alay va acompanyar la reproducció d’un fotografia de Von de Leyen i Borrell a Kiev, on van anar per reunir-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, amb el text següent: “És tan baix el nivell, que ho patirem tots”. El cap de l’Oficina de Puigdemont com ex-president de la Generalitat ha evitat fer comentaris sobre la guerra a Ucraïna al seu perfil de Twitter tot i que, el mateix dia, va comentar l’expulsió de Rússia del Consell de Drets Humans de l’ONU en un fil de missatges en què demanava que s’expulsés altres països com la Xina, Birmània, Indonèsia i Corea del Nord.
Puigdemont i Comín van respondre de manera diferent quan la presidència de l’Eurocambra els va retirar el so del micròfon. Puigdemont es va arronsar d’espatlles i va callar mentre que l’ex-conseller de Salut va continuar parlant i es va acomiadar cridant “la Unió Europea ho pagarà car!”.
El motiu de la interrupció del discurs de Puigdemont, el 6 d’abril, va ser, segons la presidenta, que el que estava dient no es corresponia amb el debat previst. L’ex-president es volia defensar de l’acusació que està vinculat amb la trama russa esmentada. Va començar dient que la persona a la qual s’acusava de ser un espia rus i de ser un enllaç entre el moviment independentista i Vladimir Putin, Alexander Dmitrenko, era el responsable de les relacions comercials entre Catalunya i Rússia de la Cambra de Comerç de Barcelona. Va reconèixer que s’hi havia reunit deu minuts fent un cafè però va dir que les autoritats espanyoles li havien acordat la residència a la Unió Europea, cosa que, al seu entendre, és incompatible amb l’acusació de ser un espia rus. I va seguir: “Cal saber que mentre Catalunya es manifestava en massa per ser un Estat independent dins la Unió Europea els vaixells de guerra russos repostaven més de 50 vegades en ports espanyols… “. Va ser quan estava dient aquesta frase que la presidència de l’Eurocambra el va tallar després d’advertir-lo que s’estava allunyant del tema a debat.
A Toni Comín li havien tallat el so, el mateix dia, quan estava criticant Espanya i Europa arran de la investigació oberta pel Parlament europeu sobre la trama russa. El president del grup del Partit Popular Europeu, Manfred Werner, havia vinculat l’independentisme català amb Putin. Comín va dir que es tractava de fake news i, després de comparar Putin amb Franco i dir que a Espanya hi ha fosses comunes com les que s’han descobert a Ucraïna aquests dies, va continuar afirmant que “no ha estat Catalunya qui ha estat cooperant amb el règim de Putin, fent-hi negocis durant tots aquests anys. Han estat alguns dels grans estats europeus els que han estat alimentant aquest règim…”. Va ser aleshores quan la presidència de l’Eurocambra va desconnectar el seu micròfon perquè ja havia consumit el minut que tenia per intervenir.
Que els tallin el so als micròfons dels eurodiputats de JxCat s’ha convertit en normal al Parlament europeu. A la tercera membre d’aquest grup, Clara Ponsatí, li havien tallat el 23 de març quan va introduir en la seva intervenció una crítica a l’acord entre Espanya i el Marroc que no tenia res a veure amb el debat que s’estava produint a l’Eurocambra.
