La Fundació Barça es prepara per a realitzar retallades pressupostàries que tindran un impacte directe a UNICEF, que podria quedar-se sense un sol euro aquesta temporada o veure reduïda extraordinàriament una subvenció que l’anterior directiva havia fixat en uns dos milions anuals.
Al llarg dels anys, des que es va subscriure l’acord amb l’organisme internacional el 2006, el club blaugrana havia anat augmentant la subvenció directa fins a pràcticament doblar la inicial.
La situació econòmica actual de la Fundació Barça, que ara governa de nou la cosina del president Laporta, Marta Segú (foto), continua depenent dels ingressos operatius heretats de l’etapa anterior, bàsicament associats al 0.7% dels ingressos de club i a l’1% de la massa salarial esportiva per al seu funcionament i estructura, juntament amb d’altres donacions i convenis amb diferents patrocinadors.
Resulta obvi que aquests percentatges s’apliquen avui a bases de càlcul per sota dels aconseguits en altres exercicis, on l’aportació dels professionals del club havia superat els tres milions i el 0,7% s’havia situat per sobre dels sis milions.
Al marge d’aquesta situació, que per descomptat influeix en la decisió de rebaixar o anul·lar la subvenció subscrita en el conveni amb UNICEF, la filosofia de Marta Segú passa per un canvi estratègic que la deixaria en fora de joc, un cop dur per a les seves expectatives, ja que l’últim conveni la dotava d’un percentatge elevat destinat a estructura i menys a programes concrets amb anterioritat al signat en 2016.
Sota la presidència de Sandro Rosell i amb Josep Cortada com a director de la Fundació l’acord es va afinar a instàncies del club en una doble direcció. Primerament, eliminant el destí assistencial que se li donava a la subvenció, com construir pous d’aigua a Swazilàndia, perquè es donava el cas, com també en els XICS promoguts per la mateixa Marta Segú, que quan el president visitava en persona aquestes actuacions, el cost del viatge superava la mateixa inversió.
A instàncies de la directiva de Rosell, els diners es van invertir en programes amb sentit en la formació en valors a través del futbol. D’altra banda, també es va retallar el percentatge que UNICEF destinava a la seva pròpia administració.
No obstant això, a partir que el vicepresident Jordi Cardoner es va posar al capdavant de la Fundació a partir del 2016 i va fitxar a Maria Vallès com a directora, es va tornar al model anterior a força de gastar diners, massa, en actes i celebracions cares i inútils perquè Cardoner pogués fotografiar-se amb la plana major d’UNICEF d’Espanya i d’Europa, a més de finançar visites evitables i innecessàries a la seva seu central a Nova York.
Encara que va haver-hi un augment de la donació, fins a gairebé dos milions, a l’hora de la veritat es van dedicar menys diners, proporcionalment, als beneficiaris directes, nens i nenes en situació de vulnerabilitat.
Els plans de Marta Segú van per un altre camí, de moment rebaixar la donació contractual amb UNICEF sense que això suposi, almenys de moment, eliminar el logo del dors de la samarreta de joc del primer equip.
En el nou format de la Fundació Barça el que no hi ha, de moment, és cap pla estratègic més enllà d’haver encarregat un programa a Eduvic, a condició de contractar el fill de Marta Segú, i, segons s’ha anunciat, pagar els sofisticats i també cars programes d’Assajos Controlats Aleatoris (RCT), una eina creada pels economistes Abhijit Banerjee, Esther Duflo i Michael Kremer que el 2019 els va suposar el premi Nobel d’Economia.
La seva funció és la d’avaluar les accions humanitàries i les polítiques de cooperació i desenvolupament en temps real, amb l’objectiu de millorar el seu impacte. Així ho va anunciar el primer responsable avui de la Fundació, Xavier Sala-i-Martin, com el gran salt pendent i necessari de la Fundació.
Només cal interpretar que, en aquesta direcció, Marta Segú tornarà al model de cooperació i assistència en projectes aliens a l’esport i al futbol, bàsicament perquè no li han interessat mai ni formen part del seu àmbit professional. Uns projectes que, si és possible, es desenvoluparan en llocs allunyats de Barcelona a resguard de mirades indiscretes i preguntes.
La Fundació Barça ha vist reduït els seus ingressos d’11,6 milions en l’exercici 2019-20 als 9 milions el 2020-21, rebaixant en un milió la seva aportació a diferents aliances i un altre milió als projectes propis. D’acord amb la memòria auditada en aquesta última temporada, UNICEF va rebre 800.000 euros, mentre que es van donar 1,4 milions a la Agrupació Barça Jugadors i 700.000 euros a la Fundació Leo Messi. Respecte a l’exercici 2019-20 UNICEF havia rebut 1,9 milions, cosa que significa que va rebre 1,1 milions menys.
En principi, l’acord amb UNICEF acabava el 2020, encara que totes dues parts van expressar la seva voluntat de mantenir la col·laboració en les condicions més semblants al conveni vençut. Quan es van recuperar les converses per a formalitzar un nou acord, l’explosió de la pandèmia va demorar les negociacions que, inicialment, tenien el propòsit de consolidar una relació que ja ha complert 16 anys.
Seria molt estrany que els estrets llaços d’aquesta llarga etapa de col·laboració es trenquessin, sobretot tenint en compte que el mateix Joan Laporta, inclòs en el sac sense fons de les promeses de la seva campanya electoral, havia somiat que el club remuntava econòmicament després de la seva arribada a la presidència, que això era bufar i fer ampolles amb la seva experiència, va dir, i que de nou el primer equip podria tornar a portar el logo d’UNICEF en el frontal de la samarreta.
Això no és més que una altra missió impossible, una fanfarronada electoral pròpia de qui va arribar a la presidència sense un pla, ni esportiu ni econòmic, més enllà de concentrar-se i recuperar el seu despatx al Camp Nou com a centre d’operacions per als seus propis interessos, negocis i sobretot com a agència de col·locació per a aquesta rèmora de personatges i de personal que ha anat engreixant la nòmina en els últims mesos.
La Fundació Barça, en la qual certament Laporta posa poc o gens d’interès, queda de moment a les mans de la seva cosina, Marta Segú, que també la utilitza, com a l’etapa anterior, per a reforçar el seu currículum professional i garantir-se una bona sortida quan, tard o d’hora, s’acabi aquesta aventura.
Però està aquí també, preparada, per a protagonitzar un paper molt especial dins d’un pla d’entrada d’inversors i que li toqui assumir la propietat i la custòdia del patrimoni del club a mesura que avanci aquesta inevitable transformació en SA. Un camí que no ha fet més que començar.
