La T-Mobilitat, la nova targeta per al transport públic que ha de substituir les actuals, ja acumula sis anys de retard i més de 207 milions d’euros invertits des que, l’octubre del 2014, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va adjudicar el contracte a Soc Mobilitat, l’empresa formada per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Marfina (Grup Moventia). En total, com s’indica a la taula, elaborada pel jurista Antoni Morillas, la Generalitat ha destinat 207.964.000 euros a la nova targeta, una xifra que supera en un 300% l’import de la licitació original, que contemplava una despesa de 70.352.716 euros.
Les successives modificacions contractuals –quatre, fins ara– s’han produït principalment pels retards que ha experimentat el projecte, i han comportat diversos “ajustaments econòmics”. En la primera, formalitzada el 2017, s’hi van afegir 24 milions d’euros: 12 pels endarreriments imputats a l’administració i 12 pels canvis fets en algunes clàusules. La segona, del febrer del 2020, va comportar que s’hi afegissin 12,5 milions d’euros més IVA, i va decretar que Soc Mobilitat havia de pagar 14 milions d’euros d’indemnització a l’ATM pels endarreriments, un import que s’abonarà mitjançant la reducció de la tarifa de gestió. Pel que fa a les dues darreres modificacions, publicades fa unes setmanes, només una implica un “reequilibri contractual’’.
El 7 de maig del 2021 es va formalitzar la tercera modificació, proposada pels serveis tècnics de l’ATM arran de la identificació d’“un conjunt de noves necessitats que no estaven quantificades en el contracte de la T-Mobilitat ni en les seves modificacions” i que, segons el document, són “indispensables per prosseguir de manera satisfactòria amb l’execució del projecte i posada en marxa”. Aquestes “noves necessitats” es van quantificar en 1.573.980 euros i, amb aquesta xifra, l’import de les diverses modificacions ja supera els 37 milions d’euros, a part de la licitació original.
Al marge d’aquesta modificació, Soc Mobilitat va presentar l’abril del 2020 i el febrer del 2021 sol·licituds de reequilibri econòmic per l’impacte de l’estat d’alarma i la covid-19. L’ATM, en un informe d’abril del 2020, va respondre-li que “tot i estar d’acord que l’estat d’alarma suposa un impacte important sobre el desenvolupament del projecte […] els retards i els impactes que es manifesten són responsabilitat de Soc Mobilitat”. Segons els documents publicats, la mateixa societat va admetre el retard en la implantació del projecte amb anterioritat a la declaració de l’estat d’alarma.
Els successius endarreriments “han impactat tant en l’execució del projecte com en la seva viabilitat econòmica”, indica un informe signat pel director de l’Àrea d’Assessoria Jurídica i Contractació, Álvaro Ramírez, i han compromès la continuïtat de la T-Mobilitat. De fet, l’empresa ha experimentat recentment problemes de finançament, quan CaixaBank va decidir el 2021 retirar-li el suport a causa dels deutes i la mala situació econòmica de Soc Mobilitat. L’ATM, però, “per tal de preservar el manteniment del contracte, garantir el servei públic derivat d’aquest, facilitar liquiditat a la societat contractista i fer viable la posada en servei i la continuïtat” de la T-Mobilitat, va decidir l’octubre passat avançar 14 milions d’euros, “IVA exclòs”, dels ingressos per tarifa de gestió a Soc Mobilitat, pel qual va ser necessari modificar per quarta vegada el contracte.
L’ATM remarca múltiples vegades que aquesta modificació “té un impacte econòmic neutre, atès que la retribució ja estava garantida a la societat contractista durant la fase d’explotació del projecte”, i que, “simplement, donades les dificultats” que han sorgit, “pretén adaptar el sistema retributiu inicialment previst a la realitat de l’execució” del projecte. Segons els documents, l’ATM té previst recuperar els 14 milions avançats en un termini de deu anys, quan aquesta quantitat es dedueixi “mes a mes” dels diners que Soc Mobilitat obtingui en concepte de tarifa de gestió. Malgrat els nombrosos entrebancs que ha patit la nova targeta, l’administració insisteix a mantenir el projecte amb Soc Mobilitat, ja que la seva aturada “tindria un impacte econòmic profundament negatiu, amb greuges molt rellevants”.
Milions en sobrecostos
L’informe tècnic argumenta que aturar el projecte causaria “desconfiança” de l’usuari cap a les administracions implicades i, per tant, “una reacció adversa” de la societat. D’altra banda, estima que cada mes que s’endarrereix la retirada del sistema magnètic suposa un cost de 500.000 euros per l’administració, i que, per tant, el canvi cap a la T-Mobilitat és la millor opció davant un sistema magnètic “obsolescent”. Fins ara, com s’indica a la taula, la no-retirada del sistema actual ha costat 37 milions d’euros a l’ATM.
En cas que durant el 2022 tampoc es dugui a terme, la xifra pujarà fins als 42 milions d’euros. Entre les despeses de la T-Mobilitat també destaquen els imports destinats a contractes de suport. Les licitacions –de més de 15.000 euros sense IVA– superen els 16 milions d’euros, i els contractes menors –inferiors a 15.000 euros– sumen 870.196 euros en quatre anys.
“Els projectes de l’ATM són un pou sense fons”
Antoni Morillas, el jurista que fa més d’un any que recopila informació econòmica relacionada amb la T-Mobilitat i que va avançar les claus de les darreres modificacions contractuals, explica a EL TRIANGLE que va començar a indagar arran de trobar “incongruències” en el contracte original.
Els nombrosos retards que acumula el projecte i la inversió, a part del primer contracte, van cridar l’atenció de Morillas, que afirma que el que l’ha sorprès més és que, fins fa poc, “ningú s’hagi fixat en les escandaloses xifres i en els innumerables retards que acumula la T-Mobilitat”. El seu interès pels contractes administratius l’ha empès a indagar altres projectes de l’ATM. En aquest sentit, considera que el consorci “és un pou sense fons” i posa com a exemple la línia L9, també amb retards i sobrecostos milionaris.
