Els polítics han d’enfrontar- se contínuament a les demandes, les necessitats, els desitjos o les aspiracions de la ciutadania, més enllà o més ençà de la realitat en la qual poden actuar. Des d’aquesta perspectiva, la democràcia és un experiment permanent en què, a base de fer intents, s’avança en funció dels encerts o els errors que es vagin manifestant. Quan es tracta de respondre a demandes o a problemes d’alta complexitat, és obvi que cal avaluar molt bé quins són els avantatges i els inconvenients abans de prendre una decisió política de calat.
Posem per exemple les preguntes següents: cal substituir la monarquia parlamentària de l’Estat espanyol per una república? Volem una república independent catalana? Caldria que Girona tingués més autonomia de la Generalitat? Seria convenient transformar l’Estat de les autonomies en un Estat federal o, contràriament, caldria una recentralització com en l’època franquista? Ens interessa una Unió Europea més forta i que, per tant, retalli una part important de la sobirania dels Estats? És obvi que aquests temes polítics són d’una gran complexitat, i optar per un sí o un no (o potser per una tercera opció intermèdia) té conseqüències molt diverses. Més enllà o més ençà del fet que és inevitable posicionar-se a partir d’emocions, sentiments i desitjos, la raó, el pragmatisme i les conseqüències tècniques i socials han d’estar molt presents abans de prendre cap decisió política.
Donat que tard o d’hora la realitat s’imposa, els coneixedors d’aquesta realitat (els experts) són els que tindrien autoritat per governar. Ens trobaríem amb el que ja deien Sòcrates i Plató. Per ells, democràcia seria el govern dels més preparats. Però vet aquí que el fonament de les democràcies modernes rau en el procediment transparent per escollir lliurement a qui volem que ens representi. Per tant, el procediment democràtic establert per elegir els nostres representants ha de ser prioritari. Si deixéssim que l’autoritat dels experts (en el sentit de persones amb coneixements, prestigi i competència) s’imposés, alguns ho considerarien un “autoritarisme” (en el sentit d’opressió o arbitrarietat) inacceptable avui dia.
La realitat és que avui la informació, les propostes i les opinions polítiques que rebem la ciutadania provenen majoritàriament dels polítics legitimats per ferho, ja que han estat escollits democràticament. Malauradament, tots sabem que aquesta legitimitat no implica necessàriament tenir “autoritat”; és a dir, ser un expert en els temes que són objecte de governança. Poques vegades ens arriba la veu dels experts, de les autoritats en les diferents matèries i d’aquells que veritablement són coneixedors dels avantatges i els inconvenients que tota decisió política inevitablement implica.
És per això que en les democràcies avançades, cal acompanyar les explicacions i les propostes dels polítics d’avaluacions, argumentacions, dades i propostes provinents del món dels experts. Òbviament, les opinions, les valoracions i les propostes de la ciutadania i de les institucions no polítiques també hi han de ser presents. La pregunta avui molt difícil de respondre satisfactòriament és: quin és el millor camí i el més directe per aconseguir els millors resultats polítics per a la ciutadania? O, formulada de manera més agressiva, és millor basar les decisions polítiques en els mecanismes democràtics o fer-ho en el coneixement dels experts?
El paper dels experts es troba a faltar especialment quan es constata la capacitat que hi ha de manipular les decisions democràtiques, tant per part dels partits polítics com dels lobbys financers. Aquesta manipulació fa desconfiar del model de democràcia parlamentària vigent en l’actualitat. Però no és menys cert que el poble pot equivocar-se, i a vegades greument, com ens mostren determinats resultats electorals tant en el passat com recentment.
Per resoldre satisfactòriament aquesta crucial controvèrsia política, especialment a Catalunya i a Espanya, seria molt beneficiós garantir un debat serè i ampli que no fos acaparat pels partits polítics. Caldria que els experts en els diferents àmbits de decisió política tinguessin una tribuna lliure i àmplia on emetre públicament les diferents conseqüències tècniques de cada una de les opcions polítiques sobre les quals volem decidir. Tant de bo ho veiéssim ben aviat!
