Xavier Escribà ha obtingut al govern de la Generalitat el que no va aconseguir a la Xarxa Audiovisual Local (XAL) de la Diputació de Barcelona: que creessin un lloc de treball fet a mida per ell i amb una bona remuneració. La primavera de l’any passat, Escribà havia d’abandonar el càrrec de gerent de la XAL perquè ja havia completat el període màxim de vuit anys que podia ostentar-lo. El PSC i Junts governen en coalició la Diputació de Barcelona i l’equilibri de poder entre ambdues formacions es trasllada a la XAL, on van pactar que el conseller delegat el proposés el PSC i el gerent, el partit de Carles Puigdemont. Escribà, fidel seguidor de l’expresident de la Generalitat, volia seguir a la XAL i Junts va preparar-li un nou càrrec pensat per ell: “cap de l’Àrea d ́Economia i Gestió dels Serveis generals”. L’operació era tan barroera i il·legal que va ser denunciada a l’Oficina Antifrau i es va haver de suspendre el concurs per optar a aquest càrrec.
El govern de la Generalitat, però, ha sortit a recuperar Escribà per l’administració pública i, a més, li ha subministrat un bon sou. Des del 9 d’octubre passat, Xavier Escribà té un salari anual de 72.021,48 euros com a “assessor de polítiques transversals de difusió institucional”. No se sap ben bé en què consisteix aquesta feina i als seus perfils a les xarxes socials no ha penjat cap comentari donant a conèixer el seu nomenament i a què es dedica al seu nou despatx. Assessora a Jofre Llombart, secretari de Difusió del govern, adscrit al Departament d’Economia i Finances que dirigeix Jaume Giró.
De tota manera, la remuneració del gerent de la XAL és més elevada. Antoni Molons, el seu substitut en aquesta feina, cobrarà 87.097,54 euros a l’any. És a dir, amb el canvi de cadira dins l’administració pública, Escribà perdrà uns 15.000 euros anuals. La seva marxa de la XAL ha estat tant sonada com ho va ser la seva arribada. Pocs dies després d’asseure’s al despatx com a gerent, va comunicar l’acomiadament a una dotzena de periodistes que feien nosa a la nova direcció de la Diputació de Barcelona, que havia anat a parar a mans de CiU i el Partit Popular. La majoria d’aquests periodistes tenien connotacions progressistes. La sortida d’Escribà també va ser sorollosa. Va enviar una carta aspra als directors de les televisions locals adscrites a la XAL on afirmava que “segur que molts de la casa i de fora se n’alegraran i brindaran. Tant se me’n fot. Va amb el càrrec”.
El nou gerent de la XAL, Antoni Molons, va ser confirmat aquest dijous en el càrrec en una Junta General Extraordinària d’aquesta institució. Molons va ser identificat en el judici celebrat al Tribunal Suprem sobre l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 com ‘el tal Toni’ que apareixia citat en les investigacions judicials. Diversos testimonis que van declarar en el judici es van referir al ‘tal Toni’ com la persona que els va fer encàrrecs de cartells i material necessari per la celebració i difusió del referèndum. Ell va comparèixer també en aquest judici però es va negar a declarar adduint que estava sent processat en un altre jutjat, el d’instrucció número 13, per una altra causa vinculada al mateix procés. L’1 d’octubre de 2017 ocupava el càrrec de secretari de Difusió i Atenció Ciutadana del govern presidit per Carles Puigdemont. Va ser cessat arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya però després de les eleccions de desembre de 2017 va passar a ser secretari de Comunicació del govern i Mitjans de Comunicació de l’executiu que va presidir Quim Torra.
Després de la formació del govern presidit per Pere Aragonès, Molons va ser cessat del seu càrrec al govern de la Generalitat. El juliol de l’any passat ja va ser proposat per fer-se amb la gerència de la XAL, però el grup de Ciutadans de la Diputació va presentat un recurs davant el Consell d’Administració de la XAL perquè aturés el seu nomenament. Salvador Tovar, portaveu de Ciutadans a la Diputació, va denunciar que amb el seu nomenament es facilitava l’accés al lloc de treball a una persona l’elecció de la qual no havia estat el resultat “d’un procés selectiu just i transparent” i que s’havien omès els requisits constitucionals de la contractació pública, com són publicitat, igualtat, mèrit i capacitat”. El recurs va entrebancar el nomenament de Molons i va obligar a fer un procés de selecció obert a més candidats que ara s’ha resolt. La XAL ha estat mig any sense gerent.
