Joan Laporta ha preparat un referèndum telemàtic que coincidirà el dia 19 de desembre amb la Marató de TV3 i un partit de Lliga, el Barça-Elx, a les portes de Nadal i en un entorn i condicions que converteixen la consulta pràcticament en un tràmit i en un “passeig militar” per als interessos de la Junta Directiva.
El plantejament, encara que el text de la pregunta fa referència a la ratificació del finançament, que ja va ser aprovat en assemblea, és el mateix: Espai Barça, sí o Espai Barça, no, una disjuntiva que, efectivament, no provocava en els socis cap dubte. No obstant això, quan va arribar el moment de plantejar als compromissaris aquesta qüestió va ser quan les coses es van torçar per al president, perquè els compromissaris seriosos i responsables el que proposaven no era només un referèndum sinó també una explicació detallada i un argument convincent de l’increment dels costos, que doblaven pràcticament l’última proposta anterior, de 840 milions feta el 2020.
Aquest projecte ja va ser sotmès a referèndum l’any 2014 i aleshores preveia un pressupost de 600 milions per fer la modernització íntegra i definitiva del Camp Nou, inaugurat el 1957 i restaurat en dues fases amb ampliacions (tercera i primera graderia) en temps de Josep Lluís Núñez.
Com que els compromissaris estaven disposats a no aprovar la proposta inicial de la junta, Laporta va aprofitar per a diferir la votació una setmana, acompanyant l’espera de dues maniobres estratègiques i propagandístiques. D’una banda, va convocar la continuació en un dissabte sense partit, la qual cosa es va traduir en un descens a la meitat de la xifra de compromissaris i en una evident modificació de la tipologia del soci assistent, i per una altra va repetir al llarg de la setmana prèvia que garantia la convocatòria d’un referèndum vinculant.
Guanyar la votació en la pròrroga va ser bufar i fer ampolles, igual que ara dominarà el referèndum sense haver respost a aquestes exigències i peticions dels socis, àvids d’una precisa i detallada explicació de cadascuna de les afectacions del nou Espai Barça. Les explicacions, fins ara, han estat totes superficials, generalistes i sense donar una resposta satisfactòria als socis que, a la seva manera, sospiten que demanar 1.500 milions per a les obres de l’Espai Barça és una mena de brindis al sol.
L’argúcia és confondre el vot, com si votar ‘no’ signifiqués estar en contra de remodelar i actualitzar les instal·lacions. Precisament, els grups i col·lectius barcelonistes més reivindicatius no s’oposaven a l’Espai Barça, es limitaven a voler entendre les xifres extralimitades i descontrolades. Com a resposta, Laporta els va donar amb la porta en els nassos.
El periodista Xavier Bosch, habitual col·laborador de Mundo Deportivo i del diari Ara, resumia les seves sensacions com a soci després d’haver visitat la precipitada exposició organitzada per a aquest referèndum, a l’empara i protecció d’esperit de Nadal. Més propaganda que informació, ha escrit, frustrat per l’absència d’informes, detalls, arguments, planells, maquetes, il·lustracions i veritables i comprensibles raons per a entendre aquestes monumentals xifres.
Ahir mateix, a la presentació als mitjans, Laporta va tornar a pecar, no involuntàriament, d’indefinició, afirmant que 900 milions seran per al Camp Nou, 420 milions per al Palau i el Palauet, la Pista de Gel i l’estació d’autobusos, 100 milions per al Campus i 60 milions per a la resta d’equipaments. “Calculem una inversió de 1.500 milions. Però és un projecte a quatre anys, i poden passar moltes coses. És un càlcul molt realista, però sempre pot haver-hi imprevistos”, va dir, augmentant aquesta sensació que la reformulació de l’Espai Barça conté una forta dosi d’improvisació.
Sobre la construcció, com sempre, una nova ocurrència per afegir al primer impuls de jugar a Montjuïc mentre s’executaven les obres, després al Johan Cruyff amb unes graderies impossibles per a 50.000 espectadors, més tard la renúncia absoluta a Montjuïc i ara, sense descartar res, un nou pla que depèn d’alternar joc i obres el primer any, el segon anar a un altre estadi i després un altre any i mig compatibilitzant mitges entrades amb la finalització de la construcció.
En línies generals, la sensació és que es continua inventant sobre la marxa i la pràctica confirmació que Goldman Sachs serà l’entitat que negociï aquests 1.500 milions necessaris.
Potser menys, perquè ara entren en joc els Naming rights i ingressos addicionals per les zones VIP o activitats del Campus Barça per uns 200 milions, quantitat que, se suposa, reduirien l’import del préstec en tràmit de negociació.
Opacitat fins i tot a l’hora d’explicar el mateix pla de Goldman Sachs, que inicialment té previst començar les obres amb un crèdit participat per Goldman, Citibank, La Caixa i Banc Sabadell, que són els interessats a donar aquesta primera empenta. Una vegada iniciades les obres, Goldman emetrà bons amb els quals es retornarà aquest primer crèdit. El Barça negocia, perquè encara no està tancat, retardar el primer pagament del rebut de l’Espai Barça fins que es puguin obtenir els primers beneficis d’explotació, és a dir amb una carència de cinc anys, a partir del qual un terç d’aquests ingressos seran per a Goldman Sachs, anualment, durant uns 30 anys aproximadament.
La pressa que li ha entrat ara a Joan Laporta per convocar el referèndum, d’una setmana per l’altra, com qui diu, passa pel temor estratègic al fet que els tipus d’interès i el preu dels diners es disparin i suposin un fre inflacionari al projecte blaugrana. Aquest sí que seria, definitivament, l’obstacle que tiraria pel terra el que per al club blaugrana suposa la possibilitat, potser l’única, de no caure a les mans d’un salvador (especulador) inversor, que acabi transformant el club en societat anònima.
Laporta té pressa, veritables urgències, perquè, contradictòriament, no vol saber res de CVC perquè hipoteca un mínim dels drets de TV a molts anys vista i, en canvi, li serà igual que la factura de Goldman Sachs trigui 30 o 35 anys a pagar-se. L’explicació és molt senzilla: el negoci de CVC el controla Javier Tebas i l’Espai Barça molt aviat serà, a partir del 19 de desembre, un vedat privat de Laporta. Tindrà tot el control. Només ell.
