La gran quantitat de milions invertits en la T-Mobilitat -gairebé 115 milions entre el primer contracte (2014), i les modificacions posteriors (2017 i 2020), i 20,8 milions gastats en contractes addicionals- és l’aspecte que, juntament amb els set anys de retard que suma el projecte, resulta més inquietant de la nova targeta. Però no és l’únic.
Una altra de les particularitats és que l’empresa adjudicatària del projecte, Soc Mobilitat, no ha fet públic el pla economicofinancer (PEF) del projecte. En altres paraules, es nega a explicar com s’han gastat els 115 milions invertits, cosa que genera encara més interrogants sobre com s’ha gestionat el projecte i el perquè de tants endarreriments, sobre els quals només se sap que s’han donat a causa de “les dificultats de diferent índole sorgides”, tal com mencionen les dues modificacions contractuals del 3 de març del 2017 i del 19 de febrer del 2020.
El contracte de la T-Mobilitat és de col·laboració entre el sector públic i privat, concretament de tipus administratiu, i com que una de les parts signants és el consorci públic Autoritat del Transport Metropolità (ATM) està sotmès a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Precisament, l’article 13 .1 d’aquesta llei estableix que, en la contractació pública, la transparència ”és aplicable a tots els contractes”, i que la informació pública relativa a aquests ha d’incloure, entre d’altres, el contingut econòmic. Una norma que també s’aplica expressament als convenis de col·laboració entre el sector públic i el sector privat (article 14).
Tot i que el PEF hauria de ser l’annex 1 del contracte de la T-Mobilitat, ni l’octubre del 2014 -quan es va signar el primer- ni en les modificacions posteriors, del 2017 i del 2020, apareix el document; i sembla que, per ara, ni l’ATM ni l’empresa adjudicatària tenen cap intenció de publicar-lo. Com ha pogut saber EL TRIANGLE, el principal motiu que dona Soc Mobilitat per no publicar-lo és que conté “informació econòmica de caràcter confidencial”.
El Toni, un jove barceloní graduat en Dret, va enviar una sol·licitud al Portal de Transparència de la Generalitat demanant les dades sobre el PEF, però l’accés li va ser denegat, ja que l’Administració va avalar els arguments de l’adjudicatària. Soc Mobilitat defensa que l’annex 1 “conté dades i informació relativa a aspectes financers, comercials i tècnics de naturalesa altament sensible”, i que “la seva revelació a tercers perjudicaria greument els interessos econòmics i comercials dels accionistes de Soc Mobilitat”. Segons la societat, el PEF inclou dades confidencials com ara “mètodes d’avaluació, l’estructura de la despesa i preus actuals i futurs”.
L’argument de la confidencialitat no només el sosté l’empresa adjudicatària; l’ATM també considera necessari mantenir el PEF en secret per salvaguardar “la competència a favor de l’empresa”. De fet, és la mateixa Administració qui, basant-se en un informe de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, desestima la petició d’informació.
En l’informe, del juliol del 2013, l’àrea de l’ATM responsable de determinar si la confidencialitat del PEF és justificable avala les al·legacions de Soc Mobilitat, i estableix que aquest document “recull tota aquella informació de caràcter econòmic i financer que a banda de determinar la viabilitat econòmica del contracte permet conèixer l’estratègia de la societat, l’estructura de despesa i el pla de despesa, entre d’altra informació”.
L’Administració, doncs, acaba desestimant la petició d’informació sobre el PEF i justifica la proporcionalitat d’aquesta decisió argumentant que la difusió d’aquest pla economicofinancer “suposaria la revelació d’informació i secrets professionals”. També explica, en la resolució, que aquesta restricció “obeeix a la protecció econòmica i comercial dels licitadors en el sector privat, en defensa dels seus interessos legítims i en el foment d’una competència lleial”. Matisen, finalment, que la decisió “no obeeix ni a criteris d’analogia ni a discrecionalitat immotivada”.
Juntament amb la resposta negativa, l’Administració inclou un llistat anomenant els diversos conceptes que inclou el PEF. Destaca l’estat d’origen i aplicació de fons (EOAF), un instrument que permet conèixer quines inversions s’han dut a terme, amb quin finançament, i com s’ha repartit aquest finançament.
L’ATM I SOC MOBILITAT VOLEN MANTENIR L’ENIGMA
Els arguments de l’ATM i l’empresa adjudicatària es basen en les excepcions que preveuen la Llei de Contractes del Sector Públic (article 140) i la Llei de Transparència (article 21). Concretament, l’article 21 estableix que “el dret a la informació pública pot ser denegat o restringit” si el seu “coneixement o divulgació comporta un perjudici” pel “secret o la confidencialitat”; mentre que l’article 140 dicta que “els òrgans de contractació no podran divulgar informació” que els empresaris “hagin designat com a confidencial”.
Aquest darrer article, però, també estableix que la confidencialitat “es mantindrà durant un termini de cinc anys des del coneixement d’aquella informació, llevat que els plecs o el contracte estableixin un termini major”. Un matís que tant l’ATM com Soc Mobilitat aprofiten per mantenir “la necessitat que se segueixi guardant secret” del contingut del PEF.
