Ara que tan de moda s’ha posat el paper del planter del FC Barcelona, gràcies a aquesta generació Covid, convé recordar i precisar quin ha estat el criteri i les actuacions empreses per la nova junta directiva de Joan Laporta en relació amb aquesta àrea tan important, identitària i sensible del club.
D’una banda, des de l’àrea de Comunicació s’ha intentat aprofitar l’explosió en benefici d’aquesta ‘il·lusió’ i expectatives que Joan Laporta no acaba de complir, més encara des que es va descobrir el gran engany que hi havia darrere de la falsa renovació de Leo Messi.
El retorn d’Ansu Fati s’ha tractat mediàticament com un debut, o d’un ‘fitxatge’ de la nova junta, que aviat es rematarà amb la signatura d’un nou contracte (el segon en dos anys, després d’haver estat blindat abans de la lesió) amb oripells, parafernàlia i innombrables fotografies del president amb Fati.
Quedi clar, no obstant això, que en realitat Laporta es vol aprofitar del treball de tot el futbol base blaugrana dels últims set o vuit anys després d’haver acomiadat a tot l’staff que ha fet possible aquesta espècie de resurrecció. Sota la direcció tècnica de Zubizarreta no va funcionar l’estructura, com ho prova que des de Sergi Roberto -promocionat per Tito Vilanova– no havien arribat al primer equip futbolistes diferents, com ara.
Però, sobretot, el que ningú està entenent és la política de fitxatges, compulsiva, realitzada per al Barça B, que ara com ara porta ni més ni menys de 13 incorporacions procedents d’altres equips, alguns amb traspassos milionaris. L’explicació és tan senzilla i simple com antinatural: reforçar el filial perquè el seu nou entrenador, Sergi Barjuan (foto), no faci el ridícul en el seu primer any.
Com va ser molt comentat el relleu de Francisco García Pimienta, decisió més que discutible a la vista del flux de jugadors cap al primer equip, i Joan Laporta vol presumir d’ascendir al filial aquesta temporada, la política ha estat la de reforçar-lo amb futbolistes més fets que, fatalment, barren el pas als juvenils que van progressant des de baix. És el pitjor missatge, absolutament contradictori i delirant, pel qui vénen darrere.
D’una banda, Koeman ha obert la porta a les millors promeses i per un altre a les generacions més joves se’ls tanca el pas al filial. Una circumstància que segurament decidirà a alguns joves a marxar.
D’aquests 13 fitxatges, 10 són més suplents que titulars, confirmant la sospita que Laporta havia promès fer operacions amb persones, entorns i cercles d’agents que, d’alguna manera, havien contribuït a la campanya electoral.
