El fins ara líder i primer secretari del PSC, Miquel Iceta, deixarà el càrrec al partit per donar pas al seu relleu, l’exministre Salvador Illa. És una substitució tranquil·la, pactada, acordada i instigada des de les cúpules del PSC i del PSOE. Quan es va plantejar, de fet, Iceta va ser un dels favorables a posar fi a la seva etapa al capdavant del partit.
Un cop assumida la seva entrada al Consell de Ministres, el mateix líder va veure que els seus anys com a cara visible havien arribat al final i que començava per a ell un episodi diferent. Però Iceta només va demanar una cosa: escenificar un relleu “de company a company”, que en cap moment es pogués veure com que ell plegava fugint de les seves responsabilitats ni que Illa arribava a cops de colze i el feia fora per la força. Hi va insistir tant que el canvi de lideratge es va anar explicant a poc a poc i amb els ritmes i les maneres que el mateix Iceta va marcar.
Fins que en una entrevista radiofònica Illa va deixar anar que Iceta “dimitirà”, donant a entendre que hi hauria un buit de poder o una gestora fins a la celebració del nou congrés. L’expressió, repetida diversos cops per Illa, va molestar Iceta, que es va acabar preocupant “pel què diran” al PSC i per si els socialistes pensaven que marxava disgustat o fugint de les seves responsabilitats polítiques.
