Les ‘dones del president’ continuen sent un problema

Joan Laporta necessita que contínuament la seva imatge passi per la rentadora de l’equip de comunicació, especialment tot el que concerneix la seva relació amb el sector femení del FC Barcelona i el relat deficitari i, fins i tot, polèmic, del seu activisme feminista durant la campanya i després del seu accés al càrrec. TV3, per descomptat, es va oferir o va ser diligentment manada pel seu director, Vicent Sanchis, perquè una periodista d’una productora també contractada li fes les preguntes oportunes, convenients i favorables.

Xantal Llavina, en l’espai Revolució 4.0 -emès aquest diumenge passat per TV3 a l’hora reservada per al missatge ‘laportista’- va intentar per tots els mitjans tocar aquest i altres aspectes de l’entorn del president. Per descomptat, amb més intencionalitat que encert a edulcorar el relat de les seves relacions amb l’entorn femení en general i amb l’esport femení en el Barça, particularment degradat pel seu nefast passat i la seva pròpia actitud personal de desgana i nul interès en el tema.

No se sap si l’exercici d’absoluta ignorància proposat per la directora del programa, també protagonista lamentable de l’entrevista, va ser un voluntari ridícul periodístic, un sacrifici conscient per ordre de la superioritat o simplement va ser el resultat, ingenu, de creure’s al personatge i la seva pròpia història.

Laporta venia de protagonitzar un vergonyós i esperpèntic episodi en la campanya electoral, precisament a causa una relliscada històrica de TV3, completament fora del guió, provocat per un test del programa Està passant. Es va produir quan una periodista li va preguntar si fitxaria tres futbolistes de nivell internacional per al femení del Barça. El llavors candidat es va prendre de conya el nom d’Asisat Oshoala i el d’altres dues cracs de l’equip de Lluís Cortés que, al cap de pocs mesos conquistarien el primer triplet femení de la història del futbol per al FC Barcelona.

Ni sabia qui eren ni li va importar no saber-ho, i molt menys encara les conseqüències electorals -nul·les- d’aquest absolut desconeixement del seu propi club. Tampoc el menyspreu exhibit, burla inclosa, cap a la secció revelació i estrella mediàtica de la temporada, demostrant que no li importava res el futbol femení, menys encara l’esport femení i el secundari paper de la dona en el FC Barcelona.

La seva candidatura va ser la que menys dones va presentar com a directives, només una, i la que també va exhibir menys interès a destacar el seu treball. A la portaveu, Elena Fort, només se li ha permès aparèixer en una oportunitat davant la premsa i va ser per a anunciar, per error, que l’assemblea extraordinària de socis se celebraria el 4 de juliol passat. Al cap de poques hores, un comunicat de club la desacreditava. Sí que es va preocupar Joan Laporta, en canvi, de buscar-li una ocupació remunerada en el Parlament de Catalunya dins del grup de JuntsxCat, segurament perquè el Codi Ètic del club ja no donava per a més, només per l’entrada en nòmina de la seva germana, Maite Laporta, i de la seva cosina Marta Segú.

Després va succeir, com es recordarà, el lamentable incident del mateix dia de les eleccions, denunciat a les xarxes com una actitud injustificable i impresentable cap a una sòcia a la qual va tocar més afectuosament del que donava de si el context, que es va intentar resoldre amb un desmentiment encara més lamentable de la mateixa Elena Fort donant a entendre que la sòcia li havia demanat treball. D’aquí que el candidat li demanés el seu número de telèfon.

Quan la sòcia en qüestió va ser entrevistada l’endemà per un mitjà rellevant com RAC1, una entrevista organitzada amb el propòsit de rentar aquesta mala imatge, el resultat encara va ser pitjor. “No vaig poder demanar-li feina perquè ja en tinc”, va explicar la sòcia confirmant el caràcter inequívocament masclista de l’incident i la poca sensibilitat de Joan Laporta cap a les dones més enllà de presumir, en privat, de la seva facilitat i capacitat per lligar gràcies a la seva condició de president.

El pitjor de l’entrevista de TV3 encara estava per arribar, no obstant això, ja que les relacions privades són en qualsevol cas un tema personal de menor o nul·la incumbència per als aficionats. Això sí, sempre que la seva amant no aparegui en televisió per confirmar que primer va ser contractada pel club com a resultat d’aquesta relació i, després, acomiadada quan el president va deixar d’estar interessat en ella. Que va ser el que va passar en el seu anterior mandat.

Fins i tot va ser pitjor, s’explicava, deixar-se complimentar pels èxits de l’equip femení, conqueridor del triplet la temporada 2020-21, convertint al Barça en l’únic club de futbol del món que ostenta tres Triplets (Lliga, Copa i Champions), dos masculins i un femení, sent plenament conscient que aquest enorme èxit és el fruit de la gestió de la junta de Josep Maria Bartomeu, exclusivament. És el resultat d’un enorme i apreciable treball des del 2010, després de l’arribada de Sandro Rosell, amb l’equip femení del Barça en segona descendit sota la gestió desinteressada i errònia de Joan Laporta en el seu primer mandat.

TV3, en la seva línia, i Xantal Llavina, en la seva línia també, no podien haver protagonitzat un relat artificial del femení del FC Barcelona ni més allunyat de la realitat, ni més vergonyós, ni menys professional.