D’un temps ençà, s’ha posat de moda fer com que plegues, però al final et quedes. Ho va engegar l’entrenador del Barça, Xavi Hernández, que a finals de gener i després de perdre contra el Villarreal va anunciar que deixaria la banqueta blaugrana el 30 de juny. Una dimissió a la bestreta que, a pesar que la temporada acabarà en blanc, va servir de revulsiu per a l’equip i per al mateix Xavi, que finalment ha decidit quedar-se i completar així l’any de contracte que li queda. Seguint el seu exemple, el president del govern espanyol i líder socialista, Pedro Sánchez, s’agafava la setmana passada cinc dies sabàtics per afrontar un dilema shakespearià, plegar o no plegar. La disjuntiva de Sánchez venia atiada per l’assetjament polític, judicial i mediàtic que pateix de manera infame la seva dona, Begoña Gómez. Com Xavi, Pedro ha decidit continuar.
Tot i que penso que en les actuals circumstàncies és bo pel Barça que Xavi continuï i per Espanya que ho faci Sánchez -l’alternativa és Alberto Núñez Feijóo…-, i per bé que he entès les raons dels dos per llençar la tovallola, no em sembla massa professional això d’anar especulant sobre la continuïtat d’un. D’entrada, aquest és un cartutx que només pots usar una vegada, i ara ja l’han gastat; ni Xavi pot tornar a dir que plega a mitja temporada en funció dels resultats per alçar els ànims de la tropa, ni Sánchez tornar a desfullar la margarida shakespeariana, que ja està desfullada. Més enllà d’haver gastat aquests trumfos, també penso que el seu ús, o, en aquest cas abús, resta credibilitat al personatge. M’he referit més d’un cop aquí a la faula, atribuïda a Isop, del pastor mentider, però insistiré. Va d’un jove pastor que cuidava el seu ramat d’ovelles a la rodalia d’un petit poble, de com un dia se li acut fer una broma als habitants del lloc cridant que ve el llop, i que les seves ovelles corren perill; els veïns acuden a ajudar-lo i es troben que era una broma. El llop, però, acaba apareixent, i quan torna a demanar socorriment, ja ningú se’l creu, i el llop es menja les ovelles i qui sap si al mateix pastor. Doncs això.
El mateix dia que Sánchez anunciava que el darrer pètal de la margarida desfullada a la Moncloa indicava que havia de quedar-se, el ministre principal d’Escòcia, Humza Yousaf, presentava la dimissió irrevocable tretze mesos després d’assumir el càrrec, posant fi així a la crisi que patia el seu govern després que Yousaf posés fi al seu torn a l’acord de coalició de govern que mantenia amb els Verds en acabat de dies de recriminacions entre les dues formacions després d’admetre’s que no s’assolirà el gran objectiu de reduir les emissions de carboni en un 75% el 2030. La margarida de Yousaf va acabar un pètal abans que la de Sánchez… O de la de Xavi.
