El retorn al dilema entre fe i raó

Un dels problemes que van ocupar el llarg període de l’edat mitjana –comprès entre els segles V al XV – va ser el de la relació entre fe i raó; una relació que es va iniciar amb la raó subordinada a la fe per derivar amb Tomas d’Aquino en què fe i raó eren elements diferenciats però igual d’importants i, posteriorment amb Guillem d’Occam, a que fe i raó prenguéssin camins separats, sent l’inici del pensament modern, on la filosofia prescindiria de la fe en considerar-la dins de l’àmbit privat de cada ésser humà i es centraria més en l’estudi de la persona. 

Sis segles després sembla que el dilema entre fe i raó torna amb força. No és que el problema ja no existís; ha estat present d’altres maneres, de fet el nacionalisme es podría definir com a una religió civil, i com tota religió té els seus dogmes. Aquest cop però, el problema entre fe i raó torna no per defensar l’existència d’un suposat ésser omnipotent, ni per defensar un privilegi que es creu inherent pel fet de ser d’una o altra nació. Aquest cop el dilema entre fe i raó es centra en la defensa de la divinitat de l’ésser humà. I amb un fet sorprenent, i és que els seus defensors són gent convençuda que és d’ “esquerres”. 

Una “Esquerra” Mr. Wonderful que, desclassada, ha oblidat els problemes col·lectius, encara no superats, i es dedica a defensar uns suposats drets que no són més que desitjos individuals. Una “Esquerra” que es va presentar com a defensora dels oprimits, com a solucionadora dels problemes de tota la ciutadania, com a trencadora de la casta i del règim del 78, però que el que ha fet fins ara és pujar-nos la factura de la llum (fent tuits queixant-se però, com si no estiguéssin al govern) i comprar, posant-hi molta purpurina, les bases del capitalisme i el lliure mercat sota el lema del somni americà del “si tu vols, pots”. 

El capitalisme pot estar content: ja no són només ells, ja és també l’ “Esquerra” la que defensa el Gilead descrit per Margaret Atwood al conte de la serventa. Aquest Gilead on ellos/ellas/elles tenen permesa l’explotació de la dona: del seu ventre com a vas on fornejar els seus fills, del seu cos per satisfer les seves “necessitats” sexuals, de la mateixa paraula dona, esborrant així el sexe i per tant les polítiques destinades a aconseguir la seva igualtat. Això si, ho faran venent-ho com es fa actualmente a les xarxes socials: posant-hi mil filtres, brilli-brilli i purpurina.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.