El Cercle d’Economia ha condemnat de “manera taxativa” els saquejos i els esclats de violència que s’han produït en diferents localitats catalanes els darrers dies i ha fet extensiva aquesta condemna als partits polítics que, “per acció o per omissió, han legitimat el vandalisme”. En un article d’opinió titulat Reconstruir la política per a reiniciar el país, l’entitat econòmica assegura haver constatat “amb estupefacció” que responsables de primer nivell o alguns membres del govern de la Generalitat, “sigui amb el silenci o en alguns casos fins i tot amb complicitat, no hagin anteposat com a principi fonamental mantenir l’ordre públic, que és un compromís bàsic de les institucions amb els ciutadans a qui es deuen”.
El Cercle assegura que “defensar unes idees també és defensar unes maneres que ennobleixen el propi ideari” i interpreta “la falta d’autoritat” a l’hora d’afrontar aquesta situació social com la “conseqüència més alarmant de l’immobilisme en què la política a Catalunya està atrapada”. Per aquest motiu, el col·lectiu formula aquesta pregunta a la classe política: “Què més ha de passar perquè la urgència de reconstruir la nostra política l’assumeixin amb ambició i responsabilitat els principals dirigents del país?”.
A més, aquesta organització empresarial denuncia que el preu de la inacció política és, a mitjà termini, “normalitzar la desconfiança de la ciutadania amb les institucions, una dinàmica que provoca la retroalimentació del extrems i la corrosió de la democràcia”.
Per tot plegat, el col·lectiu presidit per Javier Faus creu que el resultat de les eleccions catalanes permet la configuració d’un govern que superi la política de blocs, treballi per a tots els catalans i catalanes i afronti la reconstrucció social i econòmica. En aquest sentit, el cercle subratlla el “gran avenç de les forces que durant la darrera legislatura i la campanya electoral van defensar posicions menys confrontades i, per tant, poden estar en més bones condicions d’establir ponts entre els blocs i impulsar així la reconstrucció d’un espai central, que és on les propostes, els acords i l’acció política es fan possibles.”
L’entitat també demana un “govern pragmàtic, professional i amb consellers de prestigi, institucions plenament operatives, deliberació parlamentària consensual i assumir un projecte de país ambiciós que sigui compartit.” En aquest sentit, consideren que cal “reconstruir la política” perquè “sense política no podrem afrontar reptes capitals com el procés de vacunació, la gestió dels Fons Next Generation EU o la modernització tant del sector públic com del nostre model productiu”.
A la vegada, l’entitat econòmica sol·licita abandonar la via unilateral perquè “divideix la societat, afebleix les institucions i ens situaria de nou en un terreny imprevisible, dificultant encara més el progrés econòmic i social” i allunyar l’acció política dels radicalismes de dretes i d’esquerres i superar els vetos que només accentuen la divisió.
El Cercle d’Economia també reclama al govern central que avanci en la resolució “d’un conflicte que té conseqüències a tots nivells” i recorda que “el reforçament parlamentari del bloc independentista suposa l’enèsima demostració que la majoria de la societat catalana vol deixar clar que el conflicte territorial continua obert i espera una resposta propositiva”.
Per tot plegat, el Cercle creu que perdre l’oportunitat política plantejada frustraria “la voluntat manifestada pel corrent central del país i reforçaria una lectura de les eleccions que tampoc pot deixar de fer-se: l’augment de posicions que encara són minoritàries però que són extremes i que han incrementat la representació al Parlament”. “Frustrar les esperances d’un acord entre blocs reforçarà més la polarització i ens portarà a un atzucac”, avisen.
L’entitat econòmica tanca l’article demanant coratge i lideratge als governs català i espanyol i assegura que “ni valen inèrcies ni valen excuses”.
