La realitat és que Joan Laporta, encara que vol transmetre la sensació que obtindrà una victòria aclaparadora i sense baixar de l’autocar, comença a estar molt preocupat per les sensacions que li transmet el seu entorn i, especialment, per la dimensió no controlada, si més no per la seva candidatura, adquirida pel vot per correu.
La incorporació via decret del Govern d’aquesta possibilitat no va ser precisament aplaudida per Joan Laporta ni per Víctor Font, dos dels aspirants que desitjaven una participació el més baixa possible, segurs que les actuals circumstàncies de fred, pandèmia i risc de contagi provocarien que, sobretot els socis d’edat, no s’atrevissin a emetre el vot de manera presencial.
En aquest sentit, l’ajornament derivat de la normativa sanitària i el confinament municipal en vigor el dia 24 de gener passat i la incorporació del vot per correu per a la nova convocatòria del dia 7 de març han canviat substancialment el panorama i, d’alguna manera, ha afectat els plans de victòria de tots dos, Laporta i Font, que no compten amb el vot més tradicional dels socis que han anat creixent en una cultura patrimonial i econòmica sòlida i que res té a veure amb els riscos financers i frivolitats proposats pel president emèrit i l’enfocament de consultor de Víctor Font.
Per aquest motiu, Laporta ha dirigit al president de la Comissió Gestora, Carles Tusquets, una carta en la qual posa en dubte la correcta aplicació d’un vot per correu que no ha estat aprovat en assemblea i que, en la seva opinió, genera una incertesa legal. El seu pla és qüestionar-lo, tractar de que finalment aquest vot sigui considerat nul, si fos possible impedir fins i tot que els vots, que es calculen en més de 20.000, no s’acabin recomptant.
L’estratègia de Laporta és poder impugnar les eleccions en el cas de no aconseguir la majoria, sobretot ara que percep una baixada del seu electorat, refredant-se lentament, en benefici d’una altra de les opcions com la de Toni Freixa, aglutinador i catalitzador d’aquest vot d’edat més moderat i unit als valors del barcelonisme de tota la vida. Cal no oblidar, d’altra banda, que Toni Freixa també ha aconseguit que els quatre grups de la Grada d’Animació hagin subscrit, només amb la seva candidatura, un document de compromís per a fomentar i millorar el paper social, participatiu i integrador d’aquest col·lectiu que ha aconseguit connectar amb la resta de l’estadi al llarg d’aquests anys.
La preocupació de Joan Laporta és tal que també vol elevar el seu desacord a la Secretaria General de l’Esport en un últim intent per evitar que molts dels socis de més edat puguin votar lliurement i sense riscos per a la seva salut. A Laporta, en definitiva, li és igual aquesta conquesta social i democràtica, necessària per a garantir la legitimitat d’aquestes eleccions, si el resultat és que aquesta majoria dels socis elegeix com a president a un altre candidat que no sigui ell.
També davant la màxima autoritat política en matèria de governança esportiva, un estament que directament depèn de l’àrea de presidència del Govern, Laporta vol paralitzar el vot per correu i acumular així peticions i actuacions que, arribat el cas, poguessin sostenir una reclamació davant un jutjat d’instància.
