La Comissió Gestora del FC Barcelona no es va atrevir finalment a resoldre la contractació d’Èric Garcia, futbolista del Manchester City amb el qual l’anterior junta va aconseguir un acord per a arribar lliure al club a partir del dia 1 de juliol pròxim. Les amenaces del candidat Joan Laporta van fer efecte en aquest sentit, després que l’expresident enviés una carta dirigida al responsable de la Gestora, Carles Tusquets, comminant-lo a mantenir-se completament al marge d’aquesta qüestió.
En la carta, Joan Laporta no va dubtar a deixar molt clara la seva intenció d’adoptar mesures legals en contra seva per considerar que tancar l’operació estava del tot fora de les seves funcions i atribucions sobre la base del caràcter provisional i limitatiu de l’òrgan de govern estatutari previst per al cas excepcional del cessament anticipat de la junta directiva.
Finalment, a la reunió d’ahir, quan es va posar sobre la taula la qüestió de resoldre qualsevol de les tres opcions possibles -fitxar-lo ara, pagant un traspàs al City; tancar la seva incorporació per al pròxim curs o desistir per complet, deixant en mans del següent president electe la decisió de fitxar o no a Èric Garcia-, per majoria dels seus membres la Comissió Gestora va decidir inhibir-se.
Encara que per descomptat està en el seu dret, ha estat clau que Joan Laporta advertís del risc de plantejar una qüestió legal que, d’altra banda, no va discutir en les eleccions del 2015 quan la Comissió Gestora presidida per Ramon Adell va acabar acceptant els fitxatges d’Arda Turan i Aleix Vidal, encara que molt a contracor, dos reforços del mercat d’estiu previstos en la planificació de l’equip dirigit llavors per Luis Enrique. Un cas claríssim de disposició per part de la Gestora en la qual va pesar la presència del llavors vicepresident econòmic Javier Faus i una situació financera òptima en aquell escenari.
En la postura de Joan Laporta ara és determinant el fet que no vol a Èric Garcia per la senzilla raó que ja ha realitzat gestions per a fitxar a un altre jugador, a través d’un determinat agent de jugadors, estranger i moltíssim més car. La seva aposta no és la pedrera ni el model, sinó començar a formalitzar un altre tipus d’operacions.
Com sempre, van per davant de les necessitats del Barça els interessos personals de Joan Laporta que, sent president va arribar a fitxar dos jugadors per al primer equip que no van ser si més no presentats: Keirrison i Henrique, amb una despesa per al club de 36 milions, entre fitxa i traspàs. Va ser un dels de pitjors negocis del Barça de Laporta, deixant un reguitzell de sospites més que justificades d’un enorme repartiment de comissions en la rebotiga de l’operació.
Si es compara per analogia el caràcter interí de la Gestora amb el seu final de mandat del 2010, quan ja van estar convocades i en marxa les eleccions i Laporta no podia presentar-se ni ser reelegit, no va dubtar a carregar al nou president amb un any més de contracte a favor de Mediapro, generoses subvencions a favor de la Federació Catalana on estava Cruyff com a entrenador i una super-pòlissa de cobertura legal per a la seva junta en cas de reclamació. Tot això a més de deixar de pagar nòmines, fitxes i altres compromisos de l’exercici en marxa juntament amb unes pèrdues de més de 70 milions d’euros.
