LAPORTA, EL PRESIDENT EMÈRIT (II)

El vincle familiar amb Francisco Franco, un assumpte de família convertit en una mentida destapada per Lluís de Val

Com tot ‘emèrit’, el president Joan Laporta va mostrar el seu costat i el seu vincle amb el passat franquista. Impensable, al principi del seu mandat, si es té en compte que dels seus padrins polítics de la Plaça de Sant Jaume algun com Jordi Pujol havia passat per la presó jugant a forçar la transició. Era per l’entorn familiar per on li tocaria amagar les seves relacions amb els Echevarría, resultat del seu matrimoni amb Constanza Echevarria, filla de Juan Echevarría un poderós empresari del sector de l’automòbil, l’energia i de les assegurances, també immobiliari, perfectament assentat i relacionat amb la dreta més autèntica dels 40 anys de la dictadura franquista.

Quan li va arribar el moment de ser president va ser la família qui va contribuir a les despeses electorals, al menys en part perquè Laporta també va demanar prestat a alguns companys de viatge diners que mai va tornar, i sobretot a la formalització de l’aval. En compensació, la família va acordar que el ‘gendre’ no estaria sol a capdavant de  l’administració del club, que estaria sempre escortat i controlat pel seu cunyat, Alejandro Echevarria, germà de Constanza, a qui mai li havia interessat l’esport i molt menys el Barça, una institució per al seu gust i ideologia completament a les antípodes del règim que admirava.

Per dur a terme aquest pla i convertir a Alejandro en directiu va fer falta amagar la seva identitat durant un any fins que no es va haver donat d’alta com a soci del FC Barcelona i haver demostrat l’antiguitat mínima exigida. Tot i així ja van circular rumors sobre la pertinença d’Alejandro Echevarria a la Fundació Francisco Franco, una teoria que va portar a Joan Laporta a afirmar davant de l’assemblea de compromissaris que era del tot mentida, que el seu cunyat no era membre de l’entitat que des de la mort de Franco s’havia dedicat a mantenir viva la seva memòria i a reivindicar la seva figura en la història d’Espanya. En realitat era del que es parlava moltes vegades els diumenge a la casa dels Echevarria mentre Joan Laporta compartia taula i estovalles i diuen alguns que fins i tot un bust de Franco que decorava les prestatgeries del domicili.

La família Echevarria ja li havia ajudat a Laporta en l’obertura i posada en marxa del seu propi bufet, que va haver de tancar al poc temps perquè amb el seu gendre com a responsable la caixa sempre estava buida i els plets per guanyar. Va caldre tancar un i obrir-ne un altre però aquest cop amb socis escollits acuradament perquè compensessin les seves deficiències professionals i sostinguessin el negoci protegint-lo de les moltes despeses que era capaç de generar. La majoria dels primers clients se’ls portava des FECSA el propi sogre, un dels accionistes i consellers més important de la companyia.

Quan va sortir elegit president la mateixa família es va veure en la necessitat de abrigar-lo amb la figura d’Alejandro Echevarria permanentment al seu costat, primer de tot amb la missió de procurar-li seguretat i sostre a costa de club. De les seves tèrboles maniobres, Laporta va ser presumpta víctima d’unes pintades al seu domicili i d’amenaces del grup Boixos Nois, mai demostrades i de delictes que van acabar en un jutjat de Vic que finalment es va extraviar. Boixos segueix mantenint que tot va ser un muntatge com demostra la insubstancialitat de les proves, utilitzat perquè el club justifiqués i financés ràpidament el lloguer de la seva nova casa a Sant Cugat al costat de la dels seus sogres, la seguretat personal i la protecció de la llar que incloïa portar els nens a l’escola i tots els encàrrecs domèstics necessaris.

Al poc, és clar, Echevarria es va quedar a esperar, amagat, al fet que l’assemblea ratifiqués el seu càrrec de directiu, el que va succeir un any després de l’elecció de Joan Laporta com a president, el 2004. Allà va insistir en la desvinculació del cunyat de la Fundació Franco, mentint amb aquests desvergonyiment i impertorbabilitat que l’ha fet famós.

Un soci del Barça a qui Laporta havia fet fora de la llotja, Lluis de Val, patró de la Fundació FC Barcelona, ​​va ser qui mesos més tard, després de personar-se al registre de fundacions i realitzar les gestions oportunes, va poder acreditar que Alejandro Echevarria havia estat i seguia pertanyent a la institució franquista més destacada de país.

L’impacte de la revelació va acabar amb la dimissió del cunyat i unes explicacions esperpèntiques per part de Laporta, veritablement insuperables, adduint que ell seguia creient en l’honestedat i en la seva paraula. Res que uns dies de rebombori no pogués acabar amagant. Alejandro Echevarria va dimitir com a directiu, però va seguir vinculat com a membre de l’Atenció al Jugador del primer equip on es va dedicar a la seva, a fer el que en realitat l’havia portat fins allà, al Barça, a tancar negocis per a ell i per a la família .

Pot ser que, per tenir un record, segueixi sent soci de Barça. I no es té noticia que hi hagi causat baixa a la Fundació Francisco Franco. Tampoc el president emèrit del FC Barcelona ha deixat de recórrer a la mentirà i la manipulació pel seus propis interessos

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides