Quin text va esborrar Jair Domínguez del seu Instagram el divendres passat?

“Hi haurà morts. Hi haurà morts i serà terrible perquè, en el fons, no ens agrada la violència. Però ens han dut al límit i ara per fi hem descobert que la república no es construeix amb llacets i manifestos, sinó amb sang i foc”. Jair Domínguez el va publicar el març de 2018 i l’acaba d’eliminar. Tot fa pensar que ho ha fet després de que el director de TV3, Vicent Sanchis, li demanés que moderés les seves expressions públiques a les xarxes socials.

Sanchis va confessar en la darrera sessió de la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que, malgrat la seva tossuda defensa que els col·laboradors de TV3 no tenen perquè complir les normes del Llibre d’Estil de la CCMA, havia demanat a alguns d’ells que ho fessin. Jair Domínguez és un dels personatges amb més presència a programes de TV3 i Catalunya Ràdio que més s’ha caracteritzat per utilitzar les xarxes socials per insultar Espanya i els qui són contraris a l’independentisme.

Domínguez surt cada dia a TV3 al programa Està passant i a Catalunya Ràdio al programa El búnker. A més, sol fer una peça breu a El matí de Catalunya Ràdio en una secció que comparteix a les 8 del matí amb Lluís Jutglar, Peyu. Al canal de youtube de la CCMA hi pengen cada setmana un altre programa: Bricoheroes. A primers de novembre, va cridar “puta Espanya!” a Bricoheroes. En un vídeo d’El búnker va aparèixer amb una samarreta amb la bandera estelada serigrafiada. A twitter ha qualificat de “borratxa” la periodista Anna Grau i de “idiota” la politòloga Astrid Barrio o ha dit que l’importa “una merda” a Espanya i que li alegraria la tarda que cremessin alguns contenidors.

Al seu Instagram hi continua havent material per justificar que no pot continuar sent la imatge d’una ràdio i una televisió pública. En una de les seves publicacions en aquesta xarxa se’l veu amb l’ex-presidenta del Parlament en un acte d’Òmnium Cultural i hi va escriure el següent: “Segueixo sense entendre, a dia d’avui, com és possible que jo estigui en llibertat i na Carme a la garjola”. Té raó?