Amb les darreres víctimes, dues dones de la Línea de la Concepción, a Cadis, i La Granja de San Ildefonso, a Segovia, ja són 28 les dones assassinades a mans de les seves parelles o ex parelles aquest any. Catalunya i Andalusia tenen el trist honor de ser les autonomies amb més dones mortes. 10 d'aquests 28 feminicidis s'han produït a Catalunya. 28 dones víctimes de violència de gènere que ens constaten un fet: cal més prevenció, educació i mitjans per fer front en aquesta xacra, com explica Núria González, advocada i presidenta de l'Associació Internacional pro Drets Humans L'Escola A.C: "està fallant la protecció i també la concepció que és la pròpia dona víctima qui s'ha de protegir ella mateixa, el tan gastat "no hi havia denuncies prèvies", culpabilitza a les dones, que són les víctimes". Com assegura aquesta advocada activista, "es dóna el missatge que han de denunciar però queda patent que denunciar no arregla res per què el paper de l'ordre d'allunyament no protegeix per ell mateix si no es posen més efectius policials per poder fer-hi front".
Tot i que les trucades al 016, el número d'atenció a les dones maltractades, han augmentat en un 60% en els darrers sis mesos, el total de denúncies als jutjats ha disminuït respecte a l'any anterior. El primer trimestre del 2020, segons les darreres dades del Ministerio de Igualdad, les denúncies rebudes han estat de 36.185, una disminució del 10,3% respecte al 2019, i les ordres de protecció incoades 9.121, un 4,3% menys respecte al mateix període. Per Núria González, la manca de mitjans de protecció i la culpabilització de les víctimes tenen molt a veure en la baixada de denúncies: "estem posant tot el pes a sobre de la víctima, en la denúncia. Els mitjans de protecció només es posen en marxa si les dones ho sol·liciten però no abans. Estem demanant que sigui una superheroïna a una dona que no està en condicions normals, sinó en una situació de perill, violència, estrés i és molt vulnerable, i li estem demanant que prengui una decisió raonada i difícil, per què si no, no té protecció. Això és el que està fallant. Un feminicidi no és la primera mostra de violència contra una dona, sinó que és la darrera".
La violència de gènere és un fet complex que no entén de nacionalitats o classes socials, que cal abordar amb més recursos i desplegant les lleis encara pendents, sense deixar que el discurs negacionista ultradretà de “la violència no té gènere” cali a la societat. Les dones són víctimes de violència només pel fet de ser dones. El 2019 van morir 55 dones. En el que portem del 2020 ja n'han mort 28 i 13 menors d'edat han quedat orfes per crims de violència de gènere.
Durant la pandèmia de la Covid-19 les dones maltractades s'han convertit en un col·lectiu molt vulnerable. Estar tancades al mateix habitatge que els seus agressors, sense possibilitat de sortir, durant el confinament, ha provocat que augmentin les denúncies per maltractaments però també que els agressors tinguin una major sensació de control sobre les dones. Un fet que ha provocat més violència un cop ha acabat el confinament.
La majoria de les víctimes tenien entre 41 i 50 anys, i el 70% eren de nacionalitat espanyola. 21 de les assassinades mantenien una relació estable de parella i convivien amb el seu agressor. Només en sis casos hi havia denúncia prèvia contra l’agressor i només una de les dones tenia mesures de protecció vigents.
