Què tenen a veure una multinacional com és l’empresa Acciona, que entre altres activitats es dedica a la gestió privada de l’aigua, amb una plataforma ecologista com Aigua és Vida, que promou, precisament, la gestió pública d’aquest servei? En principi, Acciona, l’empresa fundada per la família Entrecanales, i Aigua és Vida són als antípodes ideològics i estratègics.
Però, de manera xocant, els interessos d’Acciona i d’Aigua és Vida coincideixen a l’hora d’oposar-se, amb dents i ungles, a l’empresa mixta formada l’any 2012 per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Aigües de Barcelona per gestionar la distribució domiciliària d’aquest servei en l’àmbit metropolità. Aquesta “batalla” –el segon gran capítol de la “guerra de l’aigua” a Barcelona, després de la fallida privatització de l’empresa pública ATLL- s’havia donat per acabada el 20 de novembre passat, quan el Tribunal Suprem va confirmar la legalitat de la constitució d’aquesta societat mixta.
Incident de nul·litat
Encara que el Tribunal Suprem va ser taxatiu en la seva sentència, que a més confirma la pròrroga de la gestió del servei fins a l’any 2047, ni Acciona ni Aigua és Vida s’han donat per vençuts i han continuat pledejant per intentar desmuntar aquesta empresa mixta. Acciona, amb la presentació d’un incident de nul·litat de la sentència davant el mateix Tribunal Suprem i Aigua és Vida amb una denúncia davant el Parlament europeu.
El més inversemblant és que Aigua és Vida s’ha recolzat en l’existència del recurs elevat per Acciona davant el Tribunal Suprem per justificar la formulació de la seva demanda a Brussel·les. Segons l’escrit de la plataforma ecologista, presentat davant la Comissió de Peticions del Parlament europeu, la sentència del Tribunal Suprem encara no era 100% ferma i, per tant, és pertinent elevar el conflicte a les instàncies europees.
Doble derrota
Però aquesta insòlita aliança entre la multinacional que presideix José Manuel Entrecanales (foto) i Aigua és Vida s’ha estavellat estrepitosament amb una doble derrota. L’11 de maig passat, el Tribunal Suprem va rebutjar l’incident de nul·litat presentat per Acciona i ha confirmat plenament la validesa de la societat mixta que gestiona la distribució de l’aigua a 23 municipis de l’àrea metropolitana.
Per la seva banda, la Comissió de Peticions del Parlament europeu ha rebutjat, aquest dimecres passat, la demanda presentada per la plataforma Aigua és Vida. Segons aquesta instància europea, que presideix l’eurodiputada Dolors Montserrat (PP), el fet que el model de gestió de l’aigua al territori metropolità de Barcelona hagi estat plenament validat pel Tribunal Suprem espanyol deixa aquesta demanda sense sentit.
La gran privatització
És absolutament contradictori que Aigua és Vida vagi del bracet amb Acciona en aquesta ofensiva contra la societat mixta aprovada per l’AMB. Entre altres coses perquè Acciona va ser la beneficiària directa de la polèmica privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que subministra l’aigua en alta a la conurbació de Barcelona, feta l’any 2012 pel govern d’Artur Mas.
Aquesta operació, quantificada en 1.000 milions d’euros, va ser la privatització més gran feta mai per la Generalitat. Amb posterioritat, l’any 2018, el Tribunal Suprem va anul·lar, per diverses irregularitats, l’adjudicació feta al consorci liderat per Acciona.
