Secretari general de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya, que juntament amb prop de trenta entitats més ha signat un manifest en defensa d’una atenció sanitària completa per a la gent gran davant la crisi de la Covid-19.
Quins són els trets fonamentals del manifest que reclama una atenció sanitària completa per a la gent gran en aquesta situació de crisi?
Ateses les informacions que els mitjans de comunicació, les autoritats i els científics ens fan arribar, un grup de 28 entitats vinculades a l’atenció a la gent gran hem signat aquest manifest, reclamant a les autoritats dotar-nos dels protocols i recursos materials, professionals i tècnics, necessaris per poder treballar amb eficàcia. És necessari dotar tot el personal de les residències de material de protecció EPI que els permeti treballar i atendre les persones residents amb garanties de no infectar-se; assegurar l’assistència sanitària –metges, infermers/es, i equips de cures pal·liatives (PADES)– per atendre les persones residents, bé en una residència o al seu domicili; donar compliment als testaments vitals que els malalts van signar al seu dia per poder tenir una mort digna. També manifestem el nostre suport i agraïment a tots els professionals que atenen i afronten aquesta emergència sanitària.
Quines són les febleses que heu detectat en les mesures adoptades en la lluita contra la pandèmia i que afecten l’atenció a la gent gran?
En primer lloc, la manca de protocols d’actuació específics. A correcuita s’han adoptat mesures que principalment estan orientades a confinar els malalts per graus d’afectació. També, la manca de recursos sanitaris a les residències –metges, infermers/es, equips de protecció (EPI) per als professionals de les residències i de l’assistència a domicili–, com també la manca de recursos immediats, conseqüència d’una falta de previsió total.
S’ha minimitzat la importància de la pandèmia amb l’argument que afectava sobretot gent gran i amb patologies prèvies?
No. Les administracions van actuar amb criteris epidemiològics reconeguts. El que ha passat és que no s’han pogut controlar els contagis. Aquest virus té una transmissió exponencial. La pandèmia afecta a tothom, uns són contagiats i asimptomàtics, altres simptomàtics, alguns de lleus i alguns de crítics. Malauradament, per raons de vulnerabilitat i patologies prèvies, és letal per a aquest grup de població més fràgil.
La pandèmia posa en evidència que la nostra societat no tracta amb prou cura la gent gran?
Sí. Aquesta pandèmia ha fet sortir a la llum la realitat de la vida de la gent gran, que ja existia: una assistència domiciliària i a les residències gairebé de supervivència bàsica que ara es magnifica atesa la mortalitat d’aquestes persones, que estan en situació de supervivència i no de dignitat. Són més vulnerables a la malaltia.
Un dels focus que més preocupen són les residències per a gent gran, especialment les privades.
A les residències de gent gran a hores d’ara més d’un 70% de les places estan en mans privades o concertades. L’ocupació a les ciutats és completa, amb llistes d’espera de dos anys. Parlem d’unes 65.000 places. Fa més de deu anys que reclamem a l’administració que revisi i controli el funcionament dels centres residencials i que els doti dels mitjans tècnics i professionals adients. No és estrany que no estiguessin preparats, ni per a això, ni per a una simple grip.
S’ha dit que, en situacions crítiques, els metges han de decidir qui accedeix a unes UCI saturades i que tenen prioritat les persones que tenen més anys per viure.
En primer lloc, vull manifestar que la privatització, la precarització i la manca d’inversió en sanitat del govern de la Generalitat, els darrers anys, ha deixat un sistema feble i poc operatiu. En situacions normals, les llistes d’espera per a intervencions també generen un seguit de defuncions per la no atenció; és a dir, no és nou. D’altra banda, no comparteixo aquest criteri de cribratge, però si és una persona jove amb malalties greus (càncer, metàstasi, etc.) també patirà la mateixa situació que una persona gran.
Es poden desatendre certes necessitats fonamentals de la gent gran en dedicar tots els esforços a lluitar contra la pandèmia?
Estem convençuts que, en aquesta situació, els grans dependents, discapacitats, tetraplègics residents en residències, etc., no disposen de totes les atencions que són habituals: fisioteràpia, neteja, cura i ajut a l’alimentació.
I la ciutadania? Com viu i respon a la pandèmia?
Els treballadors d’aquest país viuen amb incertesa el seu futur immediat. Les mesures proposades (ERTO i ajuts financers) poden pal·liar la situació a curt termini, però si s’allarga gaire en el temps, ja veurem com acaba.
