El cap de la Zona de la Guàrdia Civil a Catalunya durant l'1-O, Ángel Gozalo, ha afirmat que durant la jornada de la consulta independentista l'actitud dels agents dels Mossos d'Esquadra van anar des d'una "actitud de passivitat" a, en alguns casos puntuals, mostrar "alguna resistència".
Aquest tinent general de la Guàrdia Civil en la seva declaració en el Tribunal Suprem en el judici als líders del procés ha afirmat que l'"ombra de dubte" sobre els Mossos d'Esquadra va començar al mes de setembre del 2017, quan la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van participar en operacions relacionades amb la prohibició de l'1-O.
Ángel Gozalo ha posat dos exemples per argumentar els dubtes cap als Mossos, per una banda el registre en Unipost el 19 de setembre, quan els Mossos van trigar 40 minuts a respondre a la petició d'ajuda i encara més a aportar efectius, i per altra banda el setge a la conselleria d'Economia el 20 de setembre, quan no van intervenir per a acordonar la zona. Gozalo ha afirmat que va ser després d'aquests dos incidents quan es van adonar que alguna cosa estava "fallant".
El tinent general Gozalo ha explicat, en la seva declaració que "la Guàrdia Civil va tenir un paper molt important en el decomís de material electoral. Això va provocar concentracions davant les casernes", provocant pressió contra els agents i les seves famílies. Gozalo assegura que aquestes pressions es van evidenciar en una acció de vigilància d'accions de la Guàrdia Civil a la seu de la comandància de Lleida.
Tornant als fets de la votació de l'1-O, l'aleshores cap de la Guàrdia Civil a Catalunya ha afirmat que no era molt freqüent que nens estiguessin en primera fila fent resistència passiva i que "era més freqüent la de persones de determinada edat amb un grau d'intensitat verbal considerable", afegint que "la resistència passiva va mutar cap a una actitud més virulenta, fins i tot amb el llançament d'objectes".
Gozalo també ha denunciat, en referència als agents dels Mossos d'Esquadra, que "va ser una constant en tota la jornada la no presència en els punts de votació o una presència en número i equipament inadequat. Estaven com si fossin unes eleccions normals".
