Quin és el darrer despropòsit de Beatriz Talegón?

beatriz talegon xerrada

Beatriz Talegón, cap d’opinió de Diario 16 i col·laboradora de diversos mitjans catalans, és una de les veus favorables al procés no catalanes més mediàtiques… i més propenses a relliscar. En una recent xerrada al Col·legi d’Advocats de Tarragona, promoguda per l’ANC i Òmnium Cultural, ha explicat que la societat espanyola es troba majoritàriament desinformada i no té “ni idea” del que està succeint a Catalunya, però per exemplificar-ho ella mateixa ha desinformat en esgrimir un grapat de referències sense rigor que han convertit part de la seva intervenció en un despropòsit.

N’ha quedat constància en un vídeo de dos minuts que corre per Twitter i en l’anàlisi que en fa l’usuari @oriolguellipuig. Talegón afirmava l’existència d’una “confirmació” per part de la justícia alemanya que “no hi ha rebel·lió ni sedició”, per bé que en realitat el Tribunal de Schleswig-Holstein ha rebutjat l’empresonament preventiu i el lliurament de l’expresident Carles Puigdemont fonamentalment perquè, després d’analitzar la petició del Tribunal Suprem, segueix sense veure que els fets encaixin amb el delicte alemany d’alta traïció.

“Quan llegim la sentència, al·lucinarem, perquè a la sentència els jutges diuen: «Ja en van dues, senyor Llarena, esperem que vostè no vulgui anar a buscar una tercera vegada que confirmi el seu ridícul». La sentencia parla de ridícul”, afirma. Després diu que “la notícia que els jutges van donar, en la interlocutòria, per tancat definitivament el tema de la rebel·lió, això gairebé ningú ho ha explicat”.

La veritat és que la justícia alemanya no ha emès cap sentència, sinó una resolució sobre la petició de la justícia espanyola. Tampoc hi ha constància que el Tribunal de Schleswig-Holstein hagi assenyalat el jutge del Suprem Pablo Llarena en termes de “ridícul”, etiqueta que sembla més aviat un afegit interpretatiu que Talegón presenta com un fet.

Així mateix, el retret als mitjans espanyols és injust. D’una banda, no és cert que s’hagi tancat definitivament “el tema de la rebel·lió”, per la qual cosa no han d’informar en aquest sentit. D’una altra, com es pot apreciar llegint les portades publicades el 23 de maig pels dos principals diaris espanyols d’informació general, El País i El Mundo, així com en les respectives edicions digitals, van publicar notícies fidels als fets.

No és el primer cop que Talegón queda públicament en evidència. El març, per exemple, va publicar que “dos agents de la Guàrdia Civil” havien volgut entrar a la casa de Waterloo (Bèlgica) on s’allotjava Puigdemont, però la font en què basava el seu titular, El Món, només deia que eren dues persones que “s’havien identificat com guàrdies civils”.

En realitat eren membres de la Plataforma per Tabàrnia. La Guàrdia Civil, que va desmentir que fossin agents seus, va demanar Talegón que rectifiqués. La disfressa, per cert, era matussera. Tot i això, Talegón sostenia que “seguim sense saber si no són agents”. Alhora, la informació que signava continuava afirmant-ho en el titular. Ara hi diu “presumptes agents”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari