La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que investiga la possible comissió d’un delicte de sedició en el marc del procés i té imputat el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, està estirant del fil de l’existència de seguiments i investigacions de la policia catalana que podrien tenir una motivació política.
Segons revela La Vanguardia aquest dimecres, la sospita té el seu origen en els documents que va intervenir la Policia Nacional a una incineradora de Sant Adrià de Besos el passat 26 d’octubre, quan els Mossos es disposaven a destruir-los. La majoria d’aquests, afegeix la mateixa informació, corresponen al període 2011-2017, per bé que n’hi ha del 1998, a banda de discs durs parcialment destruïts.
A partir de la documentació recuperada s’han elaborat atestats que, segons La Vanguardia, assenyalen l’existència de nombrosos informes sobre “persones o associacions” oposades al procés independentista. De fet, especifica que hi ha un volum en particular dedicat a “activitats o seguiment d’objectius d’interès no policial ni judicial, sinó de tipus polític”, el denominador comú del qual serien persones, entitats o activitats amb un posicionament contrari a l’independentisme, que en alguns casos es descriuen com a “espanyolistes” i “constitucionalistes”.
D’altra banda, aquesta informació revela que, segons l’anàlisi policial, la Comissaria General d’Informació dels Mossos va ser clau en el desenvolupament de l’1-O i apunta que actes corresponents a aquella jornada van ser alterats per fer veure que van mirar d’impedir la votació. També explica que, segons la Guàrdia Civil, el cens de l’1-O es trobava al departament de Treball.
