Baralles, polls, matalassos a terra, fugues, instal·lacions deficients… En blanc i negre podria haver estat una notícia d’El Caso, però passa, malauradament a tot color, en molts dels centres que acullen menors a Catalunya i que depenen de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).
Els centres residencials d’acolliment es divideixen en dues categories: els CRAE, centres d’atenció educativa, que atenen nens entre 3 i 18 anys, i els CREI, centres d’educació per a joves entre 12 i 18 anys amb una atenció més intensiva. La DGAIA té 97 CRAE amb 1.841 places i 19 CREI amb 527. El nombre de nens acollits, fins al gener d’aquest any, és de 2.800. La suma és clara, massa nens per a pocs centres.
La Generalitat, però, ha pres la mida per sota i s’escuda a afirmar que les seves polítiques d’atenció a la infància són de les millors d’Espanya, per què hi ha altres comunitats que estan molt pitjor. El cert és que sindicats, funcionaris i el Síndic de Greuges consideren que els centres estan massificats i que els nens no reben l’atenció necessària. A més aquests centres han esdevingut la porta giratòria perfecta per pagar favors prestats.
MASSA NENS, POCS CENTRES
David Rodríguez, del sector social de la CGT, manté una postura molt ferma respecte als centres d’acolliment: “La DGAIA s’equivoca, i molt. La massificació provoca situacions insostenibles per als infants i per als professionals que hi treballen: hi ha tensió entre els nens perquè els recursos i els espais són menors, i també perquè es barregen xavals amb diferents conflictes, per exemple nens que han patit abusos o amb una malaltia mental amb nens molt petits. Un nen acollit necessita una estabilitat de la gent que el cuida, per això no poden canviar els professionals cada sis mesos. Els xavals se senten abandonats i perden la confiança en el centre”. Per Rodríguez això és maltractament institucional.
El govern paga, per cada nen tutelat, uns 4.000 euros al mes per cobrir totes les seves despeses, una quantitat que no només no ha pujat en tres anys, sinó que ha anat a la baixa. A Catalunya es destina l’1% del PIB a polítiques de protecció social adreçades a la infància. Aquesta despesa és inferior a la de la resta de l’Estat, al voltant de l’1,4%, i molt per sota del conjunt d’Europa, que és del 2,2%.
UN PLA D’EFICIÈNCIA POC EFICAÇ
La DGAIA, des del 2012, aplica un pla d’eficiència als centres, cosa que vol dir fer el mateix però per menys diners, un fet que contradiu les recomanacions del síndic, que des del 2009 està clamant contra la massificació i el deficient model d’aquests centres. “Es privatitza un servei que hauria d’estar gestionat a través d’un concurs públic“, afirma David Rodríguez, de la CGT. “Des de la Generalitat diuen que no han retallat, però el cert és que sí, s’ha retallat, per exemple en qualitat del menjar o en atenció dental. No podem tenir nens que estiguin en situació de pobresa dins les mateixes institucions”.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
