Artur Mas va deixar de ser president al gener de 2016. Però passar a ser expresident no està sent fàcil per al líder moral i formal del Partit Demòcrata. I és que encara no té ben assumit que el seu paper ja no és el d’abans, que ell ja no està al centre de l’actualitat, que les seves opinions ja no pesen el que pesaven, i que la importància del que faci o digui ja no és la que havia sigut. Des de la seva oficina d’expresident emeten notes de premsa amb actes que protagonitza Mas i als que no va cap periodista, escrits amb opinions que cap mitjà acaba reproduint, i notes d’agenda que no apareixen enlloc.
A més, segueix buscant moments de glòria mediàtica assistint allà on se’l convida, però sense adonar-se que ja no és el reclam que era abans, ni que si hi ha algú de l’actual Govern o el propi president Carles Puigdemont ell queda com una vella glòria que busca el seu lloc. La prova, aquella fotografia que es van fer en la inauguració de la línia 9 del Metro de Barcelona fa uns mesos, i que va deixar Mas arraconat i com un expresident fora de lloc, al costat de Puigdemont, alcaldes i consellers.
Tan poc assumit té el seu paper d’expresident que algun dels diputats del seu partit admeten en privat que segueix fent trucades i donant instruccions com quan era president, sense adonar-se que cap de les seves recomanacions es materialitzen si no compten amb el permís de Puigdemont. I per a mostra, l’acceptació del referèndum unilateral, que mai va agradar a Mas i que Puigdemont ha assumit i impulsat sense complexos. Té tan poc assumit el seu paper d’expresident que fins i tot des de la seva oficina l’anomenen “129è president de la Generalitat“, i tot per evitar anomenar-lo “expresident“. Qui sap si el que pretén, potser, és tornar a la presidència.
