La doble vida de Pinyol

El factòtum de la privatització de l'ATLL és ara l'encarregat de la desprivatització de l'empresa mixta que gestiona la distribució domèstica
joan pinyol
joan pinyol

De participar activament en el procés de privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATL) a treballar per a la municipalització de l’empresa mixta Aigües de Barcelona (AB). De ser un alt càrrec en l’organigrama de la companyia Agbar a ser el principal enemic d’aquesta empresa, participada pel grup francès Suez i La Caixa. De ser un destacat membre del clan dels negocis de Convergència a ser un home de confiança de BComú, gràcies a la seva relació personal amb Eloi Badia, regidor de Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona.

Joan Pinyol és un economista que ha fet tota la seva trajectòria professional a l’ombra del poder convergent. Va ser assessor de l’exalcalde de l’Ametlla del Vallès, Albert Palay (CiU), que va fer la requalificació dels terrenys dels Avellaners de Can Plandolit per afavorir el projecte urbanístic que impulsava Fèlix Millet. En el sumari del cas Palau, Albert Palay apareix com a perceptor d’una compensació econòmica del Palau de la Música de 1.500 euros mensuals, juntament amb l’exregidor Jaume Codina, que cobrava 900 euros mensuals no se sap per què.

Posteriorment, Joan Pinyol va passar a assessorar l’Ajuntament de Cervelló i va esdevenir interventor i persona de màxima confiança de l’exalcalde Josep Lluís Morant. En aquest Ajuntament també hi va haver marro amb el projecte de requalificació i reparcelació dels terrenys de Can Esteve. El cas va originar la presentació d’una querella criminal per part del nou equip de govern municipal socialista i va arribar al Tribunal Suprem, que va condemnar Josep Lluís Morant a dos anys de presó i a set d’inhabilitació per exercir càrrec públic, que compleix enguany.

Sempre de la mà de Convergència, Joan Pinyol va entrar a treballar l’any 2000 a les oficines de Sorea, filial del grup Agbar, a Sant Cugat del Vallès. En aquesta època va participar de manera activa en la captació d’ajuntaments per tal que cedissin la gestió de l’aigua a l’empresa privada que ell representava. Aquí va establir una estreta relació amb Lleonard Carcolé –un enginyer de l’òrbita convergent–, que ocupava el càrrec de director d’Agbar per a la zona de Catalunya i Balears.

Quan Artur Mas va guanyar les eleccions del 2010 va procedir al nomenament de Lleonard Carcolé com a director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i aquest, al seu torn, va fitxar el seu amic Joan Pinyol com a gerent d’aquest organisme públic. El tàndem Carcolé & Pinyol va ser l’artífex de la polèmica privatització de l’empresa pública ATLL, que s’encarrega del subministrament en alta de l’aigua a la conurbació de Barcelona.

L’adjudicació d’aquest concurs el 2012 al consorci format per l’empresa madrilenya Acciona i el banc brasiler BTG Pactual, amb la participació minoritària de les famílies Rodés i Godia, ha originat un monumental mullader polític i una dura batalla judicial que, de moment, ha guanyat en totes les instàncies l’empresa perdedora, Agbar.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides