Dimarts, a les 13.30h, un grup de vuit persones, la majoria estudiants que ronden la vintena d’edat, es troben a l’inici del mercat del barri de la Font dels Capellans de Manresa. La primera parada ja els espera, i els té preparada una caixa amb fruites. “Necessiteu res?”, pregunta un dels joves. “No, gràcies, us podeu endur el gènere. Fins la setmana vinent”. Un noi agafa la caixa i enfila carrer avall, fins a una altra parada.
“Aquí ja toca arremangar-se”, augura el jove davant d’una altra parada. Són les 14h, i els venedors ambulants comencen a amuntegar fruites i verdures a caixes. El grup es reparteix: dues persones per parada. La feina és senzilla i ràpida: en una hora han preparat les caixes, han netejat i plegat les taules i han recollit el tinglat. A canvi, els paradistes els reserven el gènere que, per aspecte, ja no podran vendre l’endemà a un altre mercat.
“Està molt bé. No tots els paradistes ho fem. Són fruites que tenen una petita tara i ells les poden reutilitzar. Gairebé tota la gent compra per la vista, i si veuen que en una caixa hi ha una fruita amb un punt negre, ja no la volen. Aquests nanos ens ajuden a recollir. Ho fan molt bé i no tenim queixa de res. En pocs mercats es fa això. Nosaltres som del maresme i allà no es fa res semblant”, explica Diego, un venedor.
El grup és la Xarxa d’Aliments de Manresa, una projecte inspirat en un altre similar que es du a terme al Banc expropiat de Gràcia, a Barcelona, i que té l’objectiu de recollir menjar que difícilment es comercialitzarà, per reciclar-lo i repartir-lo.
La diferència principal entre aquesta iniciativa i Càritas o els bancs d’aliments és que aquí es cobreix una necessitat d’una forma autogestionada i sense dependre de la caritat. “Aquí considerem que la gent es pot guanyar els aliments que necessita per viure per sí mateixa i sense dependre de la caritat d’altres”, expliquen.
També hi ha una vessat política: “És un fet estructural del capitalisme. Generen una sobreproducció d’aliments i si els interessa que augmentin els preus, doncs prefereixen llençar-los a les escombraries encara que hi hagi gent que s’estigui morint de gana. Nosaltres busquem qüestionar una mica tot el model. Existeix una agricultura intensiva que està destrossant el territori per produir un 80% d’excedents. Això és una aberració”, exposen.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
