Vicent Sanchis, Francesc Marc Álvaro, Manuel Cuyàs, Pilar Rahola, Agustí Colomines, Antoni Bassas, Jordi Barbeta i tants altres periodistes i tertulians col·locats per Convergència als mitjans de comunicació -subvencionats generosament pel Govern- s’han fet un tip aquest dies de pressionar mediàticament els representants de la CUP perquè investeixin Mas com a president de la Generalitat.
Anna Gabriel, número dos de la llista cupaire al Parament, ha intervingut, o s’ha sotmès, aquest aquest dijous a la nit, al metrallament d’acusacions de la claca convergent a la televisió del Conde de Godó. I poques hores després, divendres al matí, Gabriel ha repetit experiència davant els micròfons de Catalunya Ràdio.
Les xarxes socials, termòmetre que mesura l’estat d’ànim social, bullen aquests dies amb les acusacions d’aquells que la xarxa anomena ‘Camamilla Party’, en al·lusió al conservadorisme nord-americà del ‘Tea Party’. Les mateixes xarxes han impulsat l’etiqueta #PressingCUP.
Demanen que la CUP investeixi Mas i rebutgen qualsevol altra alternativa. Més enllà d’insults, alguns d’ells han arribat a comparar la CUP amb Franco o amb el neofalangisme.
Els deu diputats de la CUP s’han guanyat el dret a decidir. Han repetit durant tota la campanya que no investiran algú que la gent relacioni amb la corrupció i amb les retallades, i proposen un Executiu coral que piloti el procés, més enllà de personalismes presidencialistes.
En breu se sabrà si el #PressingCUP del ‘Camamilla Party’ doblega els principis de l’esquerra anticapitalista i deixa en paper mullat les declaracions dels futurs diputats cupaires.
