Jaume Rosell va ser un dels grans beneficiaris de la corrupció que va empastifar el règim pujolista. Amb el seu soci Carles Sumarroca, i a través de l’empresa Emte, van emportar-se carretades de milions amb l’adjudicació amanyada d’obres públiques de la Generalitat. Però, a banda dels diners i de la pàtria catalana, Jaume Rosell té una altra feblesa: el Barça, club del qual va ser gerent durant l’etapa del president Agustí Montal.
A Jaume Rosell li hauria agradat ser president de l’FC Barcelona, més que cap altra cosa en aquesta vida. Finalment, ho va aconseguir l’any 2010, però en la persona del seu fill Sandro, a qui domina psicològicament i a qui va obligar a dimitir. En l’actualitat, Jaume Rosell acumula, amb tota discreció, una de les grans fortunes de Barcelona, gràcies a la venda de la seva participació a la companyia Emte. Bon profit.
Però com a padre padrone de Sandro, el riquíssim Jaume Rosell viu una doble pena: d’un cantó, ha de veure com el seu fill està imputat per l’Audiència Nacional pel frau fiscal en el fitxatge de Neymar i, a més, no gosa posar els peus al Brasil per si els seus negocis bruts amb Ricardo Teixeira -l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol- l’acaben embolicant judicialment; de l’altre, constata amb dolor que la gestió de Sandro Rosell al capdavant del Barça i, en especial, els contractes que vinculen l’entitat blaugrana amb l’emirat de Qatar són a punt d’enfonsar la credibilitat i la reputació internacional del seu estimadíssim club.
SI VOLS LLEGIR LA VERSIÓ COMPLETA D’ARTICLES COM AQUEST, LA TROBARÀS A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE
