El Parlament sintonitza amb la realitat?
Forma part de la democràcia representativa, però ara està en qüestió perquè la matriu parlamentària és com la del segle XIX. La societat ha canviat radicalment i ara estem en una situació d’absolut canvi de la democràcia, on el poble ha de decidir. És cert que en segons què hi ha molta lentitud, però tampoc cal la política microones. El Parlament té mecanismes per fer coses d’urgència, així van reformar l’article 135 de la Constitució.
ICV-EUiA té por de Podemos?
A les Europees, on més baixa el PSC és on més vots ha guanyat Podemos. Un vot que, a més, bàsicament venia de l’abstenció. Nosaltres hem doblat o triplicat resultats, per tant, el més important és tenir la visió que l’esquerra del Partit Socialista ha crescut i molt. No ens fa por, per a mi és una oportunitat. Ara és el moment de canviar les coses. Hem de canviar la mentalitat. Hem d’anar a guanyar i no a treure un o dos diputats més.
La PAHC és el símptoma més clar de la incapacitat política i financera per resoldre les necessitats de la gent?
Un dels balanç del Govern d’esquerres és que s’ha d’aprendre una lliçó: no pots canviar les coses si no tens una societat de base mobilitzada. Una altra lliçó és que les esquerres transformadores no han de guanyar només el Govern, sinó també el poder. La PAH és una associació d’ajuda mútua per fer front a un problema que té una sèrie de gent que els fan fora de casa seva, perden l’habitatge i a sobre arrosseguen un deute exagerat durant tota la seva vida. És un exemple brutal de com el poder ha utilitzat les lleis en benefici de molts pocs. Valoro la mobilització i la desobediència al poder econòmic, legal i judicial de la PAH. Aquest és el gran efecte que han aconseguit els activistes de la Plataforma: visibilitzar la injustícia de tot un sistema i reforçar l’ajuda mútua entre els perjudicats.
Can Vies respon també a aquesta indignació?
Sí, i després d’una setmana en què l’Ajuntament s’ha fet enrere s’ha vist que el conflicte es podria haver resolt sense el desallotjament i encara menys sense la demolició.
Sense els disturbis, Can Vies seria ara un solar?
Aquesta és una de les lectures que fan des de diferents posicions ideològiques. La realitat és que hi ha hagut una indignació molt gran i una mobilització massiva per com ha actuat l’Ajuntament. Hi ha hagut una voluntat de guanyadors i perdedors.
Si, però ni manifestacions ni recollida de signatures… si no hi ha disturbis no s’atura l’enderroc.
Estic d’acord, però no sabria dir en quin percentatge. Per exemple, la carta de Manel Castells a La Vanguardia retirant el suport a l’alcalde, segur que va caure com una bomba. Ens fixem en les conseqüències però també ens hem de fixar en els perquès. La primera violència no és l’excavadora enderrocant, sinó la darrera reunió entre les parts. Un fracàs de gestió que ha tingut i que tindrà conseqüències. Al final, Can Vies acabarà sent la tomba de Xavier Trias.
Panrico té solució?
La Generalitat i els Mossos han actuat molt malament amb els treballadors de Santa Perpètua. Ja van començar amb molt poca legitimitat perquè van trencar el dret de vaga i es van posar del costat de l’empresa. Els treballadors ja havien acceptat dues rebaixes salarials i ja hi havia hagut acomiadaments, per tant, ja s’havien estret el cinturó. I ara els exigien cobrar per sota dels 1.000 euros quan l’empresa passava a tenir beneficis a costa de les seves retallades. Pateixen una violència legal i institucional. Situacions de misèria com les que planteja la direcció porta a lluites desesperades.
LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A EL TRIANGE D’AQUESTA SETMANA
