La Guerra dels Sis Dies, desfermada unilateralment per Israel el mes de juny de l’any 1967, encara cueja. La principal conseqüència d’aquella “guerra preventiva” va ser l’ampliació territorial dels dominis de l’Estat sionista, a costa d’Egipte, Jordània i Síria, i l’opressió i expulsió dels palestins que hi habitaven des de temps immemorials. Aquestes terres conquerides il·legalment –segons ratifiquen reiterades resolucions de les Nacions Unides– han estat repoblades, durant les últimes dècades, per colons jueus, que constitueixen el principal escull en les laborioses negociacions de pau que lidera el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry.
Es calcula que en els assentaments construïts sobre els territoris ocupats hi viuen uns 570.000 colons, repartits entre Cisjordània (350.000), Jerusalem Est (200.000) i els Alts del Golan (20.000). Les organitzacions de la resistència palestina focalitzen la seva estratègia en la recuperació d’aquests territoris usurpats per la guerra i, entre altres accions, van impulsar l’any 2005 la campanya Boicot, Desinversió i Sancions (BDS). El BDS promou, a escala internacional, el rebuig a les activitats econòmiques i culturals que tenen el seu origen en els assentaments jueus de Cisjordània per tal de forçar la retirada dels colons.
El BDS s’estén
A imatge i semblança de la campanya de boicot contra el règim de l’apartheid a Sudàfrica, que va resultar decisiva per fer caure el règim racista de Pretòria, el BDS s’està escampant com una taca d’oli i preocupa d’allò més les autoritats sionistes, que detecten l’increment del rebuig internacional als productes procedents dels territoris ocupats.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
